Puigdemont ja té data

La crònica anunciada de la mort (desestimació) del recurs d’apel·lació de l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, contra la resolució del magistrat instructor de la causa del procés Pablo Llarena, va conèixer ahir un pas endavant al resoldre la Sala d’Apel·lació convocar la vista per a l’11 de març. Els magistrats (Vicente Magro, president, Eduardo de Porres i Susana Polo) escoltaran els arguments de les parts i després deliberaran i procediran a votar.

¿Per què, llavors, parlar de la crònica anunciada de la mort del recurs? Perquè dels magistrats que van formar la sala d’enjudiciament del procés (Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral, Juan Ramón Berdugo, Andrés Palomo i Ana Ferrer) només la magistrada Ferrer va desafiar la majoria amb els seus vots particulars.

Cert és que cap dels tres magistrats de la Sala d’Apel·lacions que veurà el recurs de Puigdemont s’ha pronunciat sobre la llei d’amnistia, però el perfil conservador del president, Magro ha sigut senador del PP per Alacant en la VI legislatura –del 3 de març de 1996 al 25 de setembre de 1997– i secretari primer de la comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, està alineat en la inaplicabilitat de l’amnistia al delicte de malversació resolta l’1 de juliol; el magistrat Eduardo de Porres, igual com Magro, presenta un perfil conservador.

Finalment, la magistrada Susana Polo representa una incògnita, perquè formalment se la sol adscriure al sector progressista, tot i que també en un cas tan mediàtic com el del fiscal general de l’Estat, Álvaro García, ha recolzat, com a ponent (a la sala presidida l’octubre per Manuel Marchena), la necessitat d’investigar el correu del 2 de febrer del 2024 del fiscal Julián Salto a l’advocat de l’empresari Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, filtrat el 14 de març, a diversos mitjans (admetia haver defraudat a Hisenda a través de dos delictes fiscals).

Fins al moment, els vots particulars d’Ana Ferrer no han tingut "efecte contagi" a la Sala Segona. Però això no significa zero impacte. Al contrari. La construcció dels magistrats que deneguen l’amnistia al delicte de malversació –això és el que es debatrà– és que sí que hi va haver enriquiment personal per part dels dirigents independentistes perquè no van desemborsar els seus fons personals per finançar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Ferrer va atacar en el seu segon vot particular de manera frontal aquest argumentari de la majoria: "No obstant, es mouen en el terreny de la ficció jurídica, perquè aquest acte d’apoderament que, segons la seva opinió, va determinar la incorporació als seus respectius actius dels fons desviats, donant lloc així al benefici personal patrimonial, és una entelèquia. I ho és perquè realment aquesta incorporació no es va produir. No pot considerar-se tal incorporació –que seria expressió d’un propòsit tendencial d’enriquiment–, el que no és més que la disponibilitat que a cada un dels consellers citats els corresponia en relació amb els fons assignats als departaments que lideraven i que és la base del delicte de malversació pel qual van ser condemnats".

Ficció jurídica i entelèquia són tres paraules que van ser objecte d’alguna cosa més que murmuris sotto voce a l’antic palau i convent de les Saleses Reials, a la plaça de la Villa de París. La posició de la magistrada Ferrer va ser contestada públicament per l’instructor del procés, el magistrat Llarena, en una conferència del 6 de novembre del 2024. "Dir que el Suprem s’extralimita quan decideix si s’aplica la llei d’amnistia o no només es pot dir des de la ignorància o la tosca formació jurídica", va explicar el magistrat.

A la mateixa trinxera

¿Qui assistirà a la vista o audiència? Precisament, el que assegura el morbo és la seva composició. Perquè, a diferència del que va passar en el judici del procés, la Fiscalia del Suprem i l’advocacia de l’Estat estaran a la mateixa trinxera que la defensa de Puigdemont. Llavors la Fiscalia del Suprem va acusar pel delicte de rebel·lió i l’advocacia de l’Estat va optar pel delicte de sedició, que va ser acollit pel tribunal.

Notícies relacionades

La jutge demana aclarir els informes sobre el germà de Sánchez

Torra demanda Espanya a Estrasburg per l’espionatge amb Pegasus

Davant de fiscalia-advocacia de l’Estat-defensa de Puigdemont, ocuparà el flanc de l’acusació Vox, que en nom de l’acusació popular va representar en el judici del procés l’advocat Javier Ortega Smith. Serà el primer debat en seu judicial –sobretot, sota el sostre de la sala segona del Tribunal Suprem, en què s’ha forjat l’estratègia juridicopolítica de rebel·lió a l’aplicació de la llei d’amnistia, que tramita ara el Tribunal Constitucional a través de les qüestions i els recursos d’inconstitucionalitat– i on es podran conèixer de viva veu tots els matisos del que es perfila com un interessant debat juridicopoliticoconstitucional.

Una vegada celebrada la confrontació d’arguments davant el tribunal d’apel·lacions, els magistrats decidiran en debat intern elaborar la interlocutòria per la qual es desestimarà l’apel·lació. Sobre el desenllaç no hi haurà sorpresa, però caldrà conèixer si es rebutja per unanimitat o es poden presentar diferències entre els membres del tribunal.