Els escuders de Puigdemont, rivals a les urnes

Set anys després es consuma la ruptura. La unitat que van mostrar a l’inici els exconsellers que se’n van anar a Bèlgica després de la declaració unilateral d’independència fallida, plasmada en múltiples fotografies conjuntes des de Waterloo, s’ha anat esvaint amb el temps. La primera a oficialitzar la fractura va ser Meritxell Serret, quan el març del 2021 va decidir tornar a Espanya i entregar-se al Tribunal Suprem, desmarcant-se de l’estratègia seguida per Carles Puigdemont. Tres anys després qui es va despenjar, creant un nou partit per confrontar amb l’expresident, va ser Clara Ponsatí. I ara són Toni Comín i Lluís Puig els que rivalitzaran en les eleccions en el Consell de la República, justament l’organisme que havia de representar el Govern del 2017 a l’"exili" i mantenir el llegat de l’1-O.

Les votacions per buscar substitut a Puigdemont, que va deixar l’entitat per tal de centrar-se en Junts, comencen avui i s’allargaran fins dimecres. Hi ha quatre candidats, però només dos semblen tenir capacitat per imposar-se. D’una banda hi ha Comín, que ha decidit presentar-se malgrat les múltiples polèmiques que acumula. I, de l’altra, Jordi Domingo, que és vist amb bons ulls per bona part de l’anterior cúpula de l’entitat i ha rebut el suport explícit de Puig. Puigdemont, en canvi, ha evitat posicionar-se, una cosa per si mateixa significativa. No ha recolzat públicament cap candidat, ni tampoc ha parlat sobre les acusacions que afecten Comín, malgrat que fins ara era la seva mà dreta.

Retirada solidària

Els altres dos candidats són Montserrat Duran i Antoni Walter. Duran, que forma part de la candidatura REvolucionemNos, té el suport de l’actor Toni Albà i de l’activista Roger Español.

A l’inici de la campanya hi havia dos candidats. Un era Lluís Felipe Lorenzo, que va decidir retirar-se i demanar el vot per Comín en "solidaritat" amb ell, per les acusacions de mala praxi econòmica i la denúncia per assetjament sexual i psicològic d’un exassessor de Junts. I l’altre era Jordi Castellà, que ahir va anunciar que s’integra a la llista de Domingo.

Les primeres acusacions contra Comín van sortir a la llum l’estiu passat. Va ser llavors quan el van acusar d’haver carregat 15.530,35 euros de despeses personals al compte de l’organisme i es va decidir encarregar una auditoria interna per aclarir els fets. L’exvicepresident de l’entitat sempre va justificar que es tractava de despeses de representació acreditades i que li corresponien pel seu paper en el Consell i la seva situació judicial. Entre ells hi havia el lloguer d’un vehicle durant 15 dies o un apartament al sud de França, que Comín assegura que va utilitzar per fer reunions del Consell, així com els impostos derivats de la seva casa a Lovaina (Bìlgica) o la retirada de 6.000 euros en efectiu. "No s’han embossat diners, però és com un nen i actua com si fos una joguina que li pertany", diu una font consultada de l’entorn del Consell.

Notícies relacionades

De Porres, el ponent de l’expresident

Els catalans suspenen per primera vegada Rodalies, amb un 4,5

Però les acusacions no van quedar aquí. Extreballadors del Consell també han assenyalat Comín per la seva gestió. El cas més significatiu és el de l’exraper Valtònyc, que malgrat no haver arribat a Bèlgica amb el Govern, va acabar sent com un més del grup. El cantant, que va acusar Comín d’haver transferit fons de l’entitat al seu compte personal i d’utilitzar el "xantatge emocional" en benefici propi, és pròxim a Puig. L’exconseller de Cultura, que es va mudar al sud de França fa ja un temps, no ha criticat obertament el seu excompany de Govern, però sí que s’ha posicionat a favor de Domingo al·legant que la seva "candidatura aporta una visió renovada, transversal i compromesa amb els objectius polítics dels Països Catalans".

A totes aquestes afirmacions se li ha sumat també en els últims dies una denúncia per assetjament sexual i psicològic d’un exassessor de Junts al Parlament Europeu. Junts ha derivat el cas a la comissió de garanties, mentre que el Consell s’ha inhibit de la qüestió després que cap candidat hagi impugnat la seva candidatura. Comín assegura que tot forma part d’una "guerra bruta" per impedir que guanyi les eleccions del Consell i creu que es tracta d’una "venjança". El veredicte final de la batalla no se sabrà fins dimecres.