De Porres, el ponent de l’expresident

El magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem Eduardo de Porres ha sigut designat ponent de la interlocutòria que debatrà la sala d’apel·lacions per respondre al recurs de Carles Puigdemont contra la resolució del magistrat instructor del procés de denegar-li l’aplicació de la llei d’amnistia. Tant a l’expresident com als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig –que no han sigut jutjats– se’ls imputa un delicte de malversació, que, segons la interpretació de l’instructor, amb el suport de la majoria del tribunal d’enjudiciament del procés no està cobert per la llei d’amnistia, això malgrat que en el text legal s’inclou la malversació i tots delictes comesos en la convocatòria i celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

La sala que examinarà els recursos d’apel·lació celebrarà una vista pública (audiència) segons estableix el procediment ordinari (per a delictes que superen penes de nou anys, com és el cas) el pròxim 10 de març. Estarà presidida per magistrat Vicente Magro i la integraran Porres, en qualitat de ponent, i la magistrada Susana Polo. El ponent prepara l’esborrany –de la interlocutòria en aquest cas– que serveix de base a la deliberació i votació. Si la majoria accepta els seus arguments el contingut va a missa. Altrament, es canvia la ponència i es designa el magistrat que reflecteix el punt de vista majoritari.

Magro, el president d’aquesta sala, és un magistrat conservador (ha sigut diputat del PP). Per tant, es dona per fet que defensarà l’exclusió del delicte de malversació de la llei d’amnistia. També forma part de la Sala la magistrada Susana Polo, que se sol adscriure al sector progressista.

Tot i que cap dels tres integrants de la sala s’ha pronunciat sobre la llei d’amnistia, flota en l’ambient el dubte de quina influència podrien tenir els dos vots particulars de la magistrada Ana Ferrer, que va formar part del tribunal del procés, va firmar la sentència del 14 d’octubre del 2019 que va condemnar pel delicte de malversació (a part de sedició) i que, al debatre’s l’aplicació de la llei d’amnistia a la malversació, a l’estiu del 2024, es va desmarcar dels seus col·legues i va expressar en els seus vots particulars que la interpretació de la majoria (exclusió de la malversació) era una "ficció jurídica" i una "entelèquia".

"El que no podem els jutges és fer interpretacions que impedeixin la vigència de la norma. Quan es prescindeix manifestament de la voluntas legislatoris i de la voluntas legis en la seva interpretació, com passa d’una manera tan significativa en el cas, la decisió no és interpretativa sinó derogatòria, en la mesura que deixa la norma buida de contingut", va escriure Ferrer.

El magistrat Porres i Tsunami

De Porres, el magistrat designat com a ponent a les apel·lacions de Puigdemont, Comín i Puig, va ser un dels que va formar sala a finals de febrer del 2024 per resoldre si s’admetia l’exposició raonada del jutge Manuel García-Castellón per la qual s’imputava Puigdemont i el diputat del Parlament el delicte de terrorisme per la convocatòria de les mobilitzacions contra la sentència del procés a Catalunya, l’octubre del 2019. Aquesta sala, integrada pel president, Manuel Marchena, i els magistrats Julián Sánchez Melgar, Juan Ramón Berdugo (ponent), Carmen Lamela i Eduardo de Porres, va considerar que Puigdemont era darrere de Tsunami Democràtic.

La interlocutòria aprovada per unanimitat assenyalava que "en una organització delictiva els homes del darrere, que ordenen delictes amb comandament autònom –podent evitar-ho– poden, en aquest cas, ser responsables com autors mediats, encara que els executors immediats siguin, així mateix, castigats com autors plenament responsables". Amb tot, la causa va decaure perquè el jutge García-Castellón va dictar fora de termini la sol·licitud de pròrroga de les diligències.

Mira per on, la magistrada Susana Polo, que forma part ara de la Sala d’Apel·lacions en el recurs contra Llarena, va ser nomenada instructora en la causa del Tsunami després d’assumir-se a la Sala Segona. Va ser precisament qui va decidir arxivar Tsunami Democràtic després de declarar l’Audiència Nacional invàlides les diligències de García-Castellón, que va apostar –dictant fora de termini la pròrroga de la causa– per un pretès cas de terrorisme per avortar la llei d’amnistia. La incògnita dels recursos d’apel·lació de Puigdemont, Comín i Puig no és el seu desenllaç, ja que es desestimaran, sinó en la posició de la magistrada Susana Polo.

El recurs dels ERO

Notícies relacionades

Els escuders de Puigdemont, rivals a les urnes

Els catalans suspenen per primera vegada Rodalies, amb un 4,5

En la sentència dels recursos de cassació en el Tribunal Suprem sobre els ERO d’Andalusia, tant Ana Ferrer com també Susana Polo van presentar sengles vots discrepants amb la ponència, precisament, d’Eduardo de Porres, que va condemnar Juan Antonio Griñán i uns altres quatre recurrents pel delicte continuat de malversació de cabals públics. Les dues magistrades discrepants assenyalaven "el sorprenent i significatiu salt en el buit a l’hora d’atribuir als acusats aliens a la Conselleria d’Ocupació un dol eventual respecte a un resultat fraudulent produït per tercers, sense cita específica del substrat fàctic d’aquest element subjectiu, ni raonaments probatoris que poguessin sustentar". El Tribunal Constitucional va arribar a la mateixa conclusió del vot particular de Ferrer i Pol el juliol del 2024 i va anul·lar la condemna pel delicte de malversació.

Moral: serà interessant conèixer el punt de vista de la magistrada Polo sobre la qual cosa la magistrada Ferrer va definir com a "ficció jurídica" i "entelèquia" en què hauria incorregut la majoria a l’excloure en una operació d’"enginyeria jurídica" la malversació de l’aplicació de la llei d’amnistia.