PSOE i Junts negocien el paper dels Mossos en el control de les fronteres

No obstant, aquest escull, que persisteix des de l’inici de les negociacions, és el control de fronteres. Junts sempre ha defensat que un traspàs "integral" ha de permetre que els Mossos d’Esquadra controlin l’entrada i la sortida per terra, mar i aire. El Govern, mentrestant, insisteix que les fronteres són competència exclusiva de l’Estat i que la seva cessió seria inconstitucional. "La Constitució és com el Quixot, tothom en parla, però ningú se l’ha llegit", va ironitzar Turull, per defensar que la seva proposta "s’adequa al marc legal". Però l’Executiu insisteix que és un enfocament de "màxims" que va contra la Carta Magna i la Unió Europea. En una negociació tan complexa, que per la part governamental afecta quatre ministeris (Interior, Exteriors, Joventut i Infància i Immigració), els socialistes exploren solucions intermèdies i miren a Baviera, on la policia de l’estat alemany compta des del 2018 amb funcions frontereres.

Tasques molt específiques

El Govern es va mostrar disposat a acceptar que els Mossos treballin junt amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en els controls, fent tasques molt específiques. Però aquí tot continuaria depenent d’Interior, cosa que els postconvergents han rebutjat fins ara. Alhora, els socialistes obren la porta al fet que la futura llei orgànica que reguli aquest traspàs o cessió també es pugui aplicar a altres comunitats autònomes i no només a Catalunya, en un enfocament que segueix el mateix camí de la quitació del deute autonòmic pactat amb ERC a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. Però Junts avisa que el traspàs no pot acabar en un "cafè per a tothom".

Si al final acaba havent-hi un acord entre el PSOE i Junts, la norma haurà de passar pel Congrés i ser aprovada per majoria absoluta (176 vots a favor o més), un resultat que no es pot donar per garantit a causa dels recels dels socis d’esquerra, alarmats per la competència entre Junts i el partit ultra Aliança Catalana.

El traspàs de les competències d’immigració a Catalunya és un clar exemple de les dificultats del Govern per poder tirar endavant les seves iniciatives parlamentàries. Va ser promès pel PSOE el gener del 2024, a canvi de l’abstenció dels set diputats de Junts a dos reials decrets. Tretze mesos després, les dues parts continuen treballant per trobar una fórmula que permeti compatibilitzar les seves diferents posicions. L’entesa és "a prop", coincideixen fonts socialistes i postconvergents. Però en el partit de Puigdemont deixen clar que no acceptaran que la policia catalana tingui un paper secundari i supeditat a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. "Això no és que els Mossos ajudin si se’ls requereix, en tot cas que siguin els altres els que ajudin", explica un membre de la direcció de la formació, mentre un altre afegeix: "Nosaltres, espècies de cogestió, no".

Junts exigeix també que la Generalitat tingui capacitat per proposar expulsions. Tot i que l’última paraula de les deportacions la té la justícia, el partit de Puigdemont vol que des de Catalunya es puguin fer informes preceptius. Segons indiquen les mateixes fonts, les condicions d’aquestes expulsions haurien de quedar fixades en una futura llei catalana –que s’haurà de debatre i aprovar al Parlament– i podria donar poders tant als ajuntaments com a la Generalitat.

La gestió dels NIE

Notícies relacionades

De Porres, el ponent de l’expresident

Els escuders de Puigdemont, rivals a les urnes

L’altre escull que va fer encallar la negociació al desembre, quan les dues parts es mostraven optimistes amb firmar el pacte abans d’acabar l’any, va ser la gestió dels NIE i altres permisos com el de treball o residència. Segons va revelar Turull a EL PERIÓDICO, el Govern mirava de deixar el traspàs en una "comanda de gestió". És a dir, permetre que la Generalitat tramités i comuniqués les resolucions de tots els expedients, però sense capacitat de resolució, cosa que Junts considerava inacceptable. Fonts postconvergents donen ara gairebé per saldat aquest escull.

Junts ja ha donat a entendre que el pacte per al traspàs de competències en immigració és una condició sine qua non perquè els seus set diputats recolzin el pacte entre les Canàries i el Govern per al repartiment de 4.400 menors migrants.