El declivi del Consell de la República

El Consell de la República es va presentar la tardor del 2018 a so de bombo i platerets al Palau de la Generalitat, i posteriorment també a Bèlgica amb tota la solemnitat possible. La seva principal missió era mantenir el llegat de l’1-O a l’estranger, i en el seu moment més àlgid va aconseguir arribar als 100.000 inscrits. Però va començar a flaquejar al cap de poc temps, amb les dificultats per crear un nou full de ruta unitari a l’independentisme i amb la posterior desvinculació d’ERC de l’entitat.

Sis anys després, no és clar ni el seu lideratge ni el seu projecte: l’expresident Carles Puigdemont ha decidit deixar la presidència per centrar-se en Junts, les polèmiques al voltant de la gestió anterior es multipliquen i el projecte independentista ha perdut la seva majoria al Parlament. Fins dimecres vinent els seus afiliats poden elegir nou president d’entre els quatre candidats que es presenten a les eleccions per a la nova direcció, tot i que si el seu inici ja va ser atropellat, la segona part no té millor pronòstic.

Pèrdua de poder polític

Des de la creació del Consell fins a l’actualitat ha plogut molt. Llavors Quim Torra presidia la Generalitat, Junts compartia el Govern amb ERC i els indults i l’amnistia quedaven encara molt lluny. La victòria dels republicans per davant dels postconvergents en les eleccions del 2021, que va permetre a Pere Aragonès convertir-se en president, va ser el primer cop al Consell. Aragonès no volia una institució que el tutelés des de l’estranger i el pacte d’investidura incloïa una remodelació del projecte que mai va arribar a efectuar-se.

Un any després, el 2022, la situació es va agreujar amb la sortida de Junts del Govern, i va obrir la porta als primers pactes entre ERC i el PSC. Però l’estocada definitiva va ser el resultat de les eleccions del mes de maig passat, quan l’independentisme va perdre la majoria al Parlament i el comandament a la plaça de Sant Jaume, que va passar ser ocupada pels socialistes.

Conscients d’aquesta situació, els quatre candidats que es presenten al Consell prometen centrar-se en la internacionalització de la reivindicació independentista. No obstant això, el 2017, en ple auge del procés es van fer evidents les dificultats d’aquesta via al no haver aconseguit reconeixement internacional a la causa.

Però la pèrdua de pes polític no és l’única qüestió que erosiona el Consell. Les acusacions de mala praxi econòmica que afecten el seu exvicepresident i també candidat a la presidència, Toni Comín, han posat en qüestió l’entitat. Comín ha sigut acusat de passar 15.530,35 euros de despeses personals al compte de l’organisme. Uns càrrecs que ell defensa que eren de representació, que estaven degudament acreditats i que li corresponien pel seu paper al Consell i la seva situació judicial. Entre ells hi havia el lloguer d’un vehicle durant 15 dies, un apartament al sud de França, els impostos derivats de la seva casa a Lovaina (Bèlgica) i 6.000 euros en efectiu.

Les acusacions no acaben aquí. L’exraper Valtònyc, que també havia treballat com a tècnic i informàtic del Consell, denuncia que Comín hauria transferit fons de l’entitat al seu compte personal. I l’expresidenta del Consell a la Catalunya Nord, Júlia Taurinyà, li atribueix una manera d’actuar molt poc transparent amb l’organització de l’acte celebrat el 2020 a Perpinyà. Una situació que altres membres de l’entitat asseguren que s’ha repetit posteriorment en múltiples ocasions, i que impliquen també la germana de l’eurodiputat, Betona Comín.

L’exvicepresident, per la seva banda, vincula totes aquestes denúncies a una venjança personal i defensa la seva gestió al·legant que quan en va assumir els poders econòmics el Consell era deficitari i que el va deixar amb superàvit.

Conflicte amb els treballadors

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

Hi ha un capítol més: el conflicte amb els treballadors. La gestió financera del Consell va provocar una forta tensió dins l’organisme, que va acabar amb la ruptura entre Sergi Miquel, gerent de CatGlobal –l’empresa belga que gestionava els comptes–, i Comín. Per passar per sobre de Miquel, el vicepresident va decidir crear el 2023 una nova societat, Associació Catalana per la República Global (ACRG), amb NIF espanyol, i va voler transferir els treballadors a aquesta empresa, ja que a Espanya els impostos sobre la renda són més baixos. És el que aquesta última setmana ha denunciat un dels extreballadors, Ferran Revilla.

El desembre passat la junta gestora del Consell va liquidar la nova empresa, amb l’objectiu d’ordenar la situació per al nou equip directiu, i va acomiadar els sis treballadors que seguien en nòmina.