ERC dissenya el seu pla per a la independència sense referents

ERC ha presentat aquesta setmana la seva proposta d’estratègia política de cara als pròxims anys, el vuitè full de ruta des que Oriol Junqueras va arribar al comandament del partit el 2011 i que els militants republicans hauran de votar en el congrés del 15 i 16 de març a Martorell.

El document és important no només pel que diu, sinó també pel que omet. Per primera vegada en 14 anys de junquerisme, el partit rebutja abordar el debat sobre quin referent internacional hauria de triar Catalunya com a mirall per avançar cap a la independència. Ja no hi ha mencions a Escòcia, el Quebec, Montenegro, Kosovo o Flandes. Això significa diverses coses: la principal, un pas més cap al pragmatisme independentista pel qual va començar a apostar el partit després de la declaració unilateral fallida de la tardor del 2017.

Si una cosa no es pot retreure a ERC en l’última dècada és una extensa bibliografia pròpia reflexionant sobre quin era el millor referent internacional per donar una sortida al procés. El partit utilitzava les seves ponències estratègiques de cada dos anys per donar voltes a la qüestió. Aquesta setmana, l’exdiputat Joan Tardà reivindicava l’esforç de la seva formació tant per fer propostes com per autoesmenar-se a mesura que el procés minvava. "Tenim documents de més de 100 pàgines que evidentment ningú llegeix, perquè aquí tothom és enginyer, sap quatre idiomes i té màsters a tot arreu, però ni Déu llegeix res", deia.

D’una lectura d’aquests documents es desprèn que el referent preferit dels republicans durant aquests 15 anys de junquerisme ha sigut Escòcia i el seu referèndum del 2014. Malgrat que en aquella votació va guanyar el no a la separació, apareixia en gairebé totes les ponències estratègiques perquè per a ERC era l’exemple ideal: una votació pactada amb el Govern central i reconeguda internacionalment. També agradava molt el precedent de referèndum del Quebec (1980 i 1995), que fins i tot el president Pere Aragonès va intentar readaptar amb una proposta sui generis d’"acord de claredat". Però davant la negativa de l’Estat a aquesta consulta pactada, els republicans han explorat altres punts del globus. Durant el període en què van defensar la via unilateral, van reivindicar la declaració de Kosovo del 2008. L’última aposta internacional va ser la consulta de Montenegro (2006) tutelada per la UE. Ara, aquesta volta al món s’ha acabat.

Des de la direcció del partit defensen aquest canvi de rasant. L’explicació, resumint, és que el procés va acabar i que, tot i que la independència continua sent l’objectiu, cal canviar l’enfocament. "Si [en el full de ruta] plantegéssim l’exemple d’altres països, podríem generar unes expectatives que podrien derivar en frustració", al·leguen fonts republicanes. La idea, doncs, no és tornar a la casella d’inici, però gairebé. El nou plantejament d’ERC és que el primer pas ha de ser recuperar "una majoria sòlida" a favor de la independència tant al carrer com en les institucions –es fixen un horitzó màxim del 2031– i, després, ja es veurà. "Ja parlarem d’Escòcia i del Canadà quan estiguem en millors condicions. Primer hem de recuperar la majoria i després ja ens podrem plantejar objectius més ambiciosos", conclouen les mateixes fonts.

"¿Com recuperar la majoria?"

Però, ¿què es pot fer per recuperar aquesta majoria sòlida? Aquí és on el partit introdueix una de les principals novetats del nou full de ruta: la recuperació del terme nació. Aquest és un concepte que sempre va reivindicar CiU en els seus temps hegemònics, però que no va tenir la mateixa acceptació en el sobiranisme progressista. Ara ERC vol apostar per això, però des d’una visió pròpia. "És un concepte que massa sovint hem regalat a la dreta", lamenta un dirigent.

La idea és reivindicar la "nació cívica" –en contraposició a la "nació ètnica"– com un conjunt de persones que volen "prosperar en llibertat i justícia en els àmbits econòmic, social i cultural". La conclusió de Junqueras és que, si ERC dona resposta als reptes econòmics i socials dels catalans, el partit i l’independentisme tornaran a créixer. "L’èxit de l’independentisme d’esquerres en general, i d’ERC en particular, dependrà de liderar la resposta als malestars de la nostra nació", es diu en la ponència. S’ha acabat, doncs, aquesta tendència a mirar a l’estranger per projectar la defensa de la independència. Ara ERC mira cap a dins i se centra a "construir la nació". Ja no existeix la fascinació pel Quebec o Escòcia. "Es tracta de reivindicar pàtria, nació i catalanitat", conclou una veu autoritzada del partit.

Notícies relacionades

El xoc en el Consell de la República fa efecte en l’ANC

La ultradreta europea emula Trump en la seva cimera de Madrid

Les esmenes

El full de ruta no està tancat i, per tant, encara està obert a fer canvis. Els militants tenen fins al 18 de febrer per presentar les seves propostes d’esmenes. Si aconsegueixen que aquestes esmenes prosperin en les assemblees regionals del partit, la direcció estarà obligada a negociar-les i, eventualment, a incorporar-les. Els tres col·lectius crítics amb Junqueras, Nova Esquerra Catalana, Foc Nou i el Col·lectiu 1 d’Octubre, ja han anunciat que presentaran les seves. S’espera que, entre totes aquestes esmenes, algunes intentin imprimir a la ponència més concreció en el com i el quan tornar a promoure un embat independentista. El dubte és si aconseguiran que prosperin.