El Govern central i Junts s’inspiren en el model bavarès de gestió de fronteres

Söder atribueix el seu èxit a les competències adquirides des del 2018 per la policia del seu land en matèria fronterera. A escala del conjunt d’Alemanya, aquestes competències corresponen exclusivament a la policia federal. Però Baviera va ampliar les seves competències, en virtut d’una llei que Söder es va encarregar d’encarrilar i que va ser en el seu moment el seu cavall de batalla electoral a escala regional. Més o menys és el model defensat per a Espanya pel PSOE, davant les competències exclusives que busca Junts, el partit de Carles Puigdemont.

L’objectiu ara del líder bavarès és anar una mica més enllà. És a dir, assumir també les competències en la gestió de les expulsions i uns controls fronterers que teòricament són temporals, però que en la pràctica s’han anat prorrogant per raons diverses. D’acord amb les lleis alemanyes, aquests dos aspectes són matèria exclusiva de la policia federal.

La denominada llei Söder, aprovada el 2018 i que buscava el control absolut, es va estavellar parcialment dos anys després al Tribunal Constitucional de Baviera. Va ser a instàncies d’una demanda presentada per Els Verds, que va acabar en victòria parcial per als dos flancs. Si bé el Tribunal no va fer enrere tot el paquet, sí que va declarar inconstitucional el concernent als controls efectius a la mateixa frontera i la gestió de les expulsions. Continua sent competència de la policia federal i del Ministeri de l’Interior. En la pràctica, això implica una mena de custòdia compartida i una coordinació entre les dues policies, la regional bavaresa i la federal.

Tema de campanya

El model bavarès té, no obstant, les seves arestes. La CDU/CSU ha estat culpant el Govern federal del socialdemòcrata Olaf Scholz, ara en minoria i amb Els Verds com a únic aliat, del descontrol sobre la immigració irregular. També sobre els aproximadament 42.000 refugiats que haurien d’haver abandonat el país, però que no ho van fer per obstacles administratius o humanitaris.

Una sèrie d’atacs mortals comesos per refugiats en els últims mesos han exacerbat aquestes crítiques i dominat el debat polític en plena campanya de les eleccions del 23 de febrer. L’últim d’aquests, l’atac a ganivetades contra un grup de nens d’una escola bressol perpetrat per un afganès amb trastorns psiquiàtrics, va passar a Baviera. El canceller Scholz va recordar allà a les autoritats bavareses que el descontrol o les fallades es van produir al seu territori i sota les seves competències. A Söder, aquest dramàtic cas, en el qual va morir un nen de dos anys i un adult que va mirar de contenir l’atacant, no fa més que reforçar la seva reclamació d’atorgar a la policia bavaresa les plenes competències i la gestió de les expulsions.

El denominat Estat Lliure de Baviera, amb gairebé 14 milions d’habitants, és un land identificat amb la prosperitat, amb el conservadorisme i amb un alt grau d’identitat pròpia. La CSU és el seu partit dominant des de fa dècades, tot i que va deixar enrere el terreny de les majories absolutes. Söder governa des del 2018 en coalició amb els Freie Wähler, els Electors Lliures, un partit amb postulats no tan allunyats de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Reacció del PP

Notícies relacionades

ERC dissenya el seu pla per a la independència sense referents

El xoc en el Consell de la República fa efecte en l’ANC

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, va acusar ahir el president del Govern central, Pedro Sánchez, de voler «trossejar» la política migratòria de l’Estat per «entregar a l’independentisme i al separatisme el control de les fronteres, amb referència a la negociació que està portant a terme amb Junts sobre el traspàs a la Generalitat de les competències en immigració. La dirigent popular també va afirmar que el Govern fa «una política mesquina» a l’«utilitzar com a moneda de canvi» els menors migrants no acompanyats per mantenir-se en el poder.

Així mateix, Gamarra va defensar que «els governs autonòmics del PP estan sent un salvavides dels espanyols davant un Govern nacional nociu».