L’Audiència de Barcelona confirma l’arxivament de la querella per tortures a Via Laietana durant el franquisme

L’Audiència de Barcelonaha confirmat l’arxivament de la querella presentada pel president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, el sindicalista Carles Vallejo, per crims de lesa humanitat pels maltractaments que va patir durant les seves detencions als anys 70 a la comissària de la Via Laietana de Barcelona. El tribunal ha ratificat la decisió de la jutge de Barcelona Carmen García que els fets que denuncia estan prescrits i que es basava en el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment en què es van produir les tortures no existia el delicte de crims contra la humanitat. Irídia i Òmnium Cultural, que han col·laborat en la presentació d’aquesta querella, han anunciat que recorreran aquesta decisió.

«La comissaria de la Via Laietana és el forat negre de la repressió del franquisme», va explicar a EL PERIÓDICO Vallejo després de presentar la querella, l’admissió de la qual va ser recolzada per primera vegada per la fiscalia. Aquest sindicalista va ser detingut en dues ocasions, el 17 de desembre de 1970 i el 3 de novembre de 1971, per la seva militància política i sindical durant la dictadura, en la qual es perseguia els dissidents del franquisme. Durant els dos arrestos va patir tortures físiques i psicològiques. La querella per crims de lesa humanitat anava dirigida contra sis membres de la policia franquista.

La resolució de l’Audiència es basa en els arguments habitualment esgrimits en els arxivaments de querelles per crims del franquisme: la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat. No obstant això, en aquest cas es rebutja l’aplicació de la llei d’amnistia de 1977. Segons l’advocada que ha portat el plet, Laura Meida, el tribunal considera que «és un requisit imprescindible per a l’aplicació d’aquesta llei la prèvia declaració de responsabilitat penal d’una persona en concret i per un delicte en concret». L’entitat Irídia remarca aquesta «inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal».

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que és «inadmissible aquest nou arxivament, que se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del franquisme». Per Antich, aquesta «dinàmica judicial» de no reconèixer els crims de lesa humanitat «obliga com a societat civil a continuar picant pedra per mantenir viva la memòria democràtica i exigir la tan necessària reparació a les víctimes». «Només així, amb memòria, veritat i justícia es podrà avançar en la construcció d’una veritable societat democràtica», ha afegit.

La via internacional

Notícies relacionades

El Parlament resoldrà si Orriols va vulnerar el codi de conducta per dir que Driouech "normalitza la misogínia" pel vel

Dimiteix el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme ‘Catalunya Nord’ i el rellevarà un exalcalde de Junts

A més de presentar un recurs, Irídia i Òmnium Cultural estan estudiant les vies internacionals per «denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol continuen arxivant sistemàticament» les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme. Aquestes dues entitats recorden que en el cas de Vallejo la fiscalia es va posicionar a favor d’admetre la querella a tràmit per «l’obligació de garantir no només el dret a la justícia, sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes». La Generalitat també es va personar com a acusació popular.

La querella de Vallejo va ser la primera de l’Estat espanyol presentada després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica (LMD), segons la qual, s’hauria de «garantir la tutela judicial en els procediments encaminats a l’obtenció d’una declaració judicial sobre la realitat i les circumstàncies de fets passats determinats relacionats amb les víctimes». Malgrat això, totes les querelles presentades arran d’aquesta legislació han acabat arxivades.