El Govern veu «complicat» impedir que les 36.000 vivendes que deixaran de ser de protecció oficial passin al mercat privat

El Govern admet que és «jurídicament molt complex» impedir que els36.000 pisos protegits que, com va revelar EL PERIÓDICO, en els pròxims cinc anys perdran aquesta condició passin al mercat privat. Es tracta d’un 37% del parc públic, per això els Comuns han reclamat a l’executiu de Salvador Illa que actuï «de forma urgent». La consellera de Territori, Habitatge i Ecològica, Sílvia Paneque, ha respost que tot el que sigui amb caràcter retroactiu té «implicacions altament complicades» perquè podrien comportar indemnitzacions elevades.

El que sí que ha deixat clar la també portaveu del Govern és que tota la vivenda pública que es construeixi a partir d’ara mantindrà la protecció. «Mai més es destinaran diners públics en vivenda pública que perdi aquesta condició al cap d’uns anys», ha assegurat. Això sí, res ha promès sobre aquests 36.000 pisos de protecció que estan en qüestió. D’aquests, 7.800 deixaran de ser socials aquest mateix any si no es troba una fórmula per impedir-ho.

L’intent de salvar una part

Quan aquest diari va publicar aquesta dada, fonts de la conselleria van explicar que s’exploraria prorrogar les llicències a les zones declarades tensades mentre s’estigui en situació d’«emergència d’habitatge» i que els que són de titularitat pública continuaran sent-ho de manera «indefinida», per la qual cosa aspiren a poder salvar que una part del parc actual acabi al mercat privat.

De fet, mantenir aquesta protecció forma part de la llista d’acords entre el PSC i els Comuns per a la investidura d’Illa. L’habitatge s’ha convertit en la principal reclamació del partit de Jéssica Albiach al Govern, i si aquest dilluns demanaven mantenirla reserva del 30% de vivenda social en les noves promocions i grans rehabilitacions, aquest dimarts han fet pressió també amb el parc públic d’habitatge.

Notícies relacionades

La fiscalia demana l’amnistia per als policies que van mutilar Roger Español amb una pilota de goma l’1-O

El Constitucional admet els primers emparaments contra la no aplicació de l’amnistia i estudiarà si deixa en suspens la inhabilitació de Junqueras

Albiach ha instat el Govern a explicar el seu pla per evitar aquesta situació, que, segons els morats, suposaria «més precarietat i desnonaments». «Cap habitatge protegit s’ha de desprotegir. No necessitem menys vivenda pública, en necessitem més», ha afirmat en una roda de premsa al Parlament.

Intent frustrat el 2022

A Catalunya, la majoria dels immobles amb aquest règim de protecció especial estan subjectes a llicències que cedeix la Generalitat i que limiten la seva condició durant un període de temps d’entre cinc i 20 anys. Passat aquest termini, els pisos perden aquesta qualificació. Des de fa anys, tant el Govern com alguns executius autonòmics –entre aquests, el català– insisteixen, sense èxit, en la necessitat de blindar la legislació perquè les condicions d’aquests habitatges siguin de per vida. De fet, la perpetuïtat de les qualificacions VPO es va intentar incloure en la llei de vivenda aprovada el 2022, però va ser tombada pel Tribunal Constitucional.