Illa, sobre el Hard Rock: «El meu Govern defensa l’interès general i la prosperitat compartida»

«El meu Govern no menteix, defensa l’interès general i la prosperitat compartida». Així ha sortit a defensar el president de la Generalitat, Salvador Illa, com està gestionant el seu executiu el projecte del Hard Rock. Tant els Comuns com la CUP han demanat explicacions sobre el nou informe ambiental que ha encarregat l’Executiu del PSC malgrat que, com ha publicat EL PERIÓDICO, en el mandat de Pere Aragonès ja es va elaborar un document en què s’apuntava que els promotors haurien de pagar compensacions milionàries –de fins a 60 milions– per l’impacte que tindria el macrocomplex en el territori.

Els Comuns han registrat una petició de compareixença tant de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, com del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, l’encarregat de supervisar aquest document tècnic i que té l’encàrrec de tornar a elaborar, ja que després de treballar sota el mandat d’ERC va mantenir el càrrec amb l’arribada d’Illa a la Generalitat.

Això suposa que el mateix equip tècnic que ja va fer l’avaluació sobre l’impacte ambiental del Hard Rock hagi de redactar una nova anàlisi. La mateixa Jéssica Albiach ha demanat explicacions al president sobre el «merder» d’informes, mentre que la diputada de la CUP Laia Estrada ha assenyalat el Govern per «ocultar la informació». «Enterrin d’una vegada el projecte», ha etzibat la dirigent anticapitalista.

Compliment d’acords

Illa ha replicat que el que està fent la Generalitat és, d’una banda, complir els acords subscrits amb ERC i els Comuns per a la investidura. Prova d’això és que el passat 29 de gener el Parlament va aprovar retirar els beneficis fiscals als casinos per situar el tipus impositiu aplicable al joc al 55% i no al 10% que la mateixa Cambra va avalar el 2014 per atraure els promotors del projecte.

D’altra banda, i en nom d’aquesta «prosperitat compartida» que encapçala el president, continua tramitant el Pla Director Urbanístic (PDU) amb l’argument que, no fer-ho, «es podria considerar prevaricació», segons ha defensat fins ara la consellera Sílvia Paneque. Els socialistes han sigut sempre defensors d’aquest projecte que consideren positiu per a la dinamització econòmica del Camp de Tarragona.

Una resposta agra del president

Però ni als Comuns ni a la CUP els satisfan aquestes explicacions. Especialment contundent ha sigut la CUP, que ha acusat el Hard Rock de tenir una «llicència fraudulenta» i de tenir al darrere un «evasor fiscal», a més d’acusar Illa d’estar «protegint els interessos» d’Isidre Fainé, president de La Caixa, propietària dels terrenys on s’hauria de situar el projecte, i del CEO del Hard Rock, James Allen. També ha retret al president que advoqui per convertir el Camp de Tarragona en la «taverna d’Europa» perquè vinguin «guiris a emborratxar-se i a gastar-se els diners en ruletes i majorets».

El president, visiblement enutjat, ha demanat als anticapitalistes «respecte» pel posicionament del seu partit i ha emplaçat la CUP a analitzar «quin ressò tenen» els seus tant a nivell de Catalunya com a Tarragona, tot un dard per assenyalar que tant aquest partit com els Comuns es van quedar sense representació a la demarcació malgrat fer una campanya que van centrar en la lluita contra el Hard Rock.

ERC posa el focus en les competències dels Mossos

Notícies relacionades

Feijóo es comença a distanciar de Mazón arran de la resolució de la dana

La fiscalia vol ampliar sis mesos la investigació al nòvio d’Ayuso

El tercer en discòrdia en aquest assumpte, ERC, ha centrat la seva pregunta al president en quan assumiran els Mossos el control de la seguretat en ports i aeroports, assumpte que el Govern de Pere Aragonès va negociar amb el Govern de Pedro Sánchez en el mandat anterior. A finals de desembre, Illa va assegurar que això passaria en una reunió de la junta de seguretat que va ubicar «a principis d’any». No obstant això, la consellera d’Interior, Núria Parlon,va dir aquest dilluns que seria al setembre, una vegada s’incorporin nous agents. «Faltavoluntat, no fa falta esperar que els Mossos tinguin 25.000 agents», ha defensat el president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové.

Illa, per la seva banda, ha respost que la junta se celebrarà «al més aviat possible», però ha apuntat que s’ha de tenir en compte que l’Ertzaintza ha tardat vuit mesos a poder assumir aquesta competència des del moment en què es va acordar.