Enquesta CIS: El PSOE duplica el seu avantatge sobre el PP malgrat les tensions pel decret òmnibus i la reducció de jornada

Les tensions i els revessos de les últimes setmanes en el Govern amb el decret òmnibus i la reducció de la jornada laboral no han impedit que el PSOE torni a disparar-se en detriment del PP, segons el baròmetre del febrer del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’avantatge de Pedro Sánchez sobre Alberto Núñez Feijóo ha passat de 2,1 a 5,3 punts l’últim mes en una enquesta elaborada després de la derogació del primer decret llei òmnibus i el posterior acord que el Govern de coalició va segellar amb Junts per tornar a aprovar la revalorització de les pensions, els descomptes en transports, i les ajudes per la dana i l’erupció del volcà de La Palma, entre altres mesures. No obstant, el sondeig no recollirà encara l’impacte de l’última discrepància pública entre els socis de l’Executiu, el PSOE i Sumar, a compte de la tributació del salari mínim.

Segons el CIS, si ara se celebressin eleccions generals, el PSOE obtindria el 33,4% dels vots, cosa que significa que ha pujat 1,6 punts respecte al mes passat. I precisament aquest mateix percentatge és el que ha perdut el PP, que es quedaria el 28,1% dels sufragis. En tots dos casos es trenca la tendència dels dos últims mesos, en què els socialistes havien encadenat descensos i els populars reflectien una important recuperació. De fet, la distància entre Sánchez i Feijóo ha passat en només un mes de ser la més estreta de l’actual curs polític a la més gran.

El baròmetre del gener va tornar a situar el PSOE al capdavant per vuitè mes consecutiu, amb un suport del 31,8%, quatre dècimes menys que al desembre, i un avantatge de 2,1 punts sobre el PP, que obtenia un suport del 29,7%. Vox repetia com a tercera força creixent fins al 12,4%, mentre que Sumar es quedava en el 6,5%, i Podem amb un 3,9%.

La vivenda, que al baròmetre del gener es va col·locar per segon mes consecutiu com a principal problema d’Espanya, també ha sigut present durant els primers dies de febrer. El dia 7, després de dos intents de desnonaments frustrats per la pressió popular, l’Ajuntament de Barcelona i Hàbitat 3, dedicada a la gestió de vivenda social, van anunciar la compra de la Casa Orsola, emblema de la crisi de vivenda. Dos dies després, una nova manifestació va recórrer el centre de Madrid exigint posar fre a la pujada dels lloguers.

En aquella enquesta, la vivenda se situava per segon mes consecutiu com a primer problema d’Espanya, i augmentava sis punts respecte al desembre i se situava en un 28,3% de mencions, un nivell similar al que registrava el 2008, després de la punxada de l’anomenada ‘bombolla immobiliària’ per donar pas a una crisi econòmica. Per darrere de la vivenda, pràcticament empatats, apareixien la situació econòmica (22,1%) i els problemes polítics (22%).

Fre i tornada al decret

El ple del Congrés va derogar el decret òmnibus amb els vots del PP, Vox i Junts el 22 de gener, però sis dies després l’Executiu en va acordar un de nou amb el partit de Carles Puigdemont i els populars van acabar anunciant el seu vot a favor malgrat que el nou text tornava a incloure la devolució al PNB d’un palauet utilitzat pel Govern basc en l’exili que va ser requisat per la Gestapo.

A canvi del seu recolzament al decret llei i després de rebaixar el contingut de la iniciativa que havia registrat al desembre, Junts va aconseguir que la Mesa del Congrés donés via lliure a la proposició no de llei en què suggereix al president Pedro Sánchez que es plantegi la conveniència de sotmetre’s a una qüestió de confiança.

Els decrets de Trump

En les dates de les entrevistes del CIS s’estaven també coneixent les primeres mesures de Donald Trump després de prendre possessió com a president dels Estats Units, així com els seus anuncis d’aranzels a diferents països.

Notícies relacionades

Un dels dos condemnats pels atemptats del 17-A afirma que el CNI coneixia les intencions de l’imam de Ripoll

Junts, ERC, Comuns i la CUP activen una comissió d’investigació sobre Pegasus i les infiltracions policials

En aquells primers dies de febrer també va ser notícia l’aprovació en el Consell de Ministres de l’avantprojecte per a la reducció de la jornada laboral, i el judici a l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol Luis Rubiales pel petó no consentit que va donar a la futbolista Jenni Hermoso.

A més, seguien en els diaris notícies sobre la investigació al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per revelar dades sobre el nòvio d’Isabel Díaz Ayuso; el ‘cas Koldo’ o las investigacions a la dona de Pedro Sánchez o al seu germà, que el 5 de febrero va renunciar a la seva plaça de la Diputació de Badajoz.