Illa assegura defensar l’"interès general" en el projecte del Hard Rock

"El meu Govern no menteix, defensa l’interès general i la prosperitat compartida". Així va sortir a defensar el president de la Generalitat, Salvador Illa, com està gestionant el seu Executiu el projecte del Hard Rock. Tant els Comuns com la CUP van demanar explicacions sobre el nou informe ambiental que ha encarregat l’Executiu del PSC malgrat que, com va publicar EL PERIÓDICO, en el mandat de Pere Aragonès ja es va elaborar un document en el qual s’apuntava que els promotors haurien de pagar compensacions milionàries –de fins a 60 milions– per l’impacte que tindria el macrocomplex al territori.

Els Comuns ja van registrar una petició de compareixença tant de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, com del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, l’encarregat de supervisar el document tècnic esmentat i que té l’encàrrec de tornar a elaborar, ja que després de treballar sota el mandat d’ERC va mantenir el càrrec amb l’arribada d’Illa a la Generalitat.

Això suposa que el mateix equip tècnic que ja va fer l’avaluació sobre l’impacte ambiental del Hard Rock ara hagi de redactar una nova anàlisi. La mateixa Jéssica Albiach va demanar explicacions al president sobre la "barrabassada" d’informes, mentre que la diputada de la CUP Laia Estrada va assenyalar el Govern per haver "ocultat la informació". "Enterrin d’una vegada el projecte", va etzibar la dirigent anticapitalista.

Illa va replicar que el que està fent la Generalitat és, en primer lloc, complir amb els acords subscrits amb ERC i els Comuns per a la investidura. Prova d’això és que el 29 de gener el Parlament va aprovar retirar els beneficis fiscals als casinos per situar el tipus impositiu aplicable al joc al 55% i no al 10% que la mateixa Cambra va avalar el 2014 per atraure els promotors del projecte.

En segon lloc, i en nom de la "prosperitat compartida" que encapçala el president, continua tramitant el Pla Director Urbanístic (PDU) amb l’argument que, si no ho fes, "es podria considerar prevaricació", segons ha defensat fins ara la consellera Sílvia Paneque. Els socialistes han sigut sempre defensors del projecte, que veuen positiu per a la dinamització econòmica del Camp de Tarragona.

Però ni als Comuns ni a la CUP els satisfan aquestes explicacions. Especialment contundent va ser la CUP, que va acusar el Hard Rock de tenir una "llicència fraudulenta" i de tenir darrere un "evasor fiscal", a més d’acusar Illa d’estar "protegint els interessos" d’Isidre Fainé, president de La Caixa, propietària dels terrenys on s’hauria de situar el projecte, i del conseller delegat del Hard Rock, James Allen. També va retreure al president que advoqui per convertir el Camp de Tarragona en la "taverna d’Europa" perquè vinguin "guiris a emborratxar-se i a gastar-se els diners en ruletes i majorets".

Enuig

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

El president, visiblement enfadat, va demanar als anticapitalistes "respecte" pel posicionament del seu partit i va emplaçar la CUP a analitzar "quin ressò tenen" els seus tant a tot Catalunya com a Tarragona, un dard per assenyalar que tant aquest partit com els Comuns es van quedar sense representació a la demarcació malgrat fer una campanya que van centrar en la lluita contra el Hard Rock.

ERC, va centrar la seva pregunta al president en quan assumiran els Mossos el control de la seguretat en ports i aeroports, un tema que el Govern d’Aragonès va negociar amb el de Pedro Sánchez en el mandat anterior. A finals de desembre, Illa va dir que passaria en una reunió de la junta de seguretat que va situar "a principis d’any". Tot i això, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va dir dilluns que seria al setembre, quan s’hagin incorporat nous agents. "Falta voluntat i no esperar que els Mossos tinguin 25.000 agents", va defensar el president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové.