L'Audiència de Barcelona ordena la imputació de la directora del CNI en un tercer cas Pegasus

La Secció Setena de l'Audiència de Barcelona ha ordenat citar com a investigada l'exdirectora del CNI Paz Esteban per "clarificar" la "incertesa" sobre si el presumpta espionatge a través de Pegasus a l'exeurodiputat d'ERC Jordi Solé va ser "objecte o no d'autorització judicial" i és atribuïble als serveis d'intel·ligència, "extrem que també haurà de ser objecte de comprovació".

Aquesta és la tercera imputació contra l'exalt càrrec dels serveis d'intel·ligència per un cas d'aquestes característiques. Ara serà el Jutjat d'Instrucció número 24 de Barcelona, que tramita aquest procés judicial, qui senyali el dia per a l'interrogatori. El tribunal ha estimat el recurs presentat per l'exeurodiputat, en el qual se sol·licitava que es realitzés aquesta diligència, entre altres.

Esteban, que va ser cessada com a directora del CNI arran del suposat espionatge massiu a l'independentisme, roman investigada en altres dues causes obertes per diversos jutjats de Barcelona per els atacs amb Pegasus als telèfons del president català Pere Aragonès, per un costat, i als dirigents d'ERC, Josep Maria Jové i Diana Riba, per un altre.

En el cas de Solé, que va ser europarlamentari entre 2017 i 2024, l'Audiència assenyala que existeixen "dades fiables" que el seu mòbil va ser infectat mitjançant un SMS maliciós "en el mateix període de temps i a través de la mateixa infraestructura informàtica" que s'ha identificat pericialment com a vinculada a les activitats desenrotllades pel CNI entre maig de 2019 i març de 2020 "amb autorització judicial formal".

El tribunal argumenta que Esteban era la directora del CNI quan es va produir el suposat espionatge a Solé i que la seva compareixença com a investigada no ha de "endarrerir-se" ni es pot admetre "demora" davant els indicis que han de ser "objecte de clarificació". "És cert que la incertesa major que pesa sobre el procediment és la de si l'espionatge va ser o no objecte d'autorització judicial que li donara cobertura", en el cas que es poguera atribuir al servei d'intel·ligència, "extrem que també haurà de ser objecte de comprovació", assenyala el tribunal.

Possibles similituds

La resolució precisa que "no pot descartar-se la rellevància d'una eventual coincidència tant temporal, com la del mecanisme d'infecció pel 'malware' (SMS) i el domini utilitzat per a introduir eixe programa en els dispositius presumptament vinculats" en els espionatges de Solé i Aragonès, "tractant-se a més de persones amb vincles polítics identificables amb el moviment independentista en tots dos supòsits".

Notícies relacionades

La Generalitat obrirà en dos anys sis noves oficines d’atenció ciutadana

La campanya de la renda, banc de proves per al finançament singular

En tot cas, afig, "hauran de valorar-se tals coincidències, podent extraure's conclusions tant del que és similar, com el que podia ser diferent". Per aquest motiu, l'Audiència també accepta incloure en aquest procés el certificat remés al Jutjat d'Instrucció número 29 de Barcelona, que porta el cas del president, de l'acord del Consell de Ministres de 16 de gener de 2024 pel qual es desclassifica la informació relativa a la interceptació de les comunicacions d'Aragonès.

El tribunal recalca que "el funcionament del programa i els mètodes utilitzats pel CNI en supòsits en què va existir autorització judicial poden ser rellevants per a examinar en aquest cas les diferències i similituds". I sobretot, afig, "si es constatés de la informació remesa després del compliment del suplicatori remés a les Corts en abril passat" pel jutjat que investiga el cas de Solé "que no va existir autorització judicial que cobria la utilització del programa espia o que la mateixa no donava cobertura legal al període temporal en què va tenir lloc, segons consta pericialment", la infecció del mòbil de l'exdiputat.