Les màfies del crim organitzat es fan fortes en carrers i presons

Ja ha passat l’època en què la venda al detall de droga a la presó es basava en tractes individuals entre qui tenia família fora que li portés mercaderia i petits grups de clients al mòdul. S’ha sofisticat i reglat aquest micromercat sota la brutal autoritat mafiosa. Un gàngster serbi condemnat per greus delictes es fa amb el control sobre la base d’una llei: "La droga me la vens a mi, només a mi, i al preu que jo et digui". El camell espanyol o marroquí ja sap el que passa si no ho accepta.

El monopolista serbi distribueix després haixix, paperines, pastilles, els tranquil·litzants prescrits pel psiquiatre... a través de presos kosovars i albanesos. Qui no paga pot aparèixer amb els ossos de la cara trencats d’un cop de puny.

Això passa en una gran presó d’Andalusia, i en moltes altres grans presons espanyoles, asseguren funcionaris penitenciaris. Les normes de les màfies als carrers es traslladen intramurs a mesura que el crim organitzat va nodrint la població presidiària. Segons l’estadística d’Institucions Penitenciàries (dades de desembre del 2023 ) hi ha només 295 presos a Espanya per delinqüència organitzada d’un total de 56.698 que compleixen condemna. La proporció no és real, asseguren fonts professionals de les presons. Comparteixen l’opinió fiscals antidroga del sud, que reclamen que el tràfic de drogues s’enfoqui com a delinqüència organitzada.

El crim organitzat absorbeix bona part de les energies de les forces de seguretat; és la principal amenaça per a la seguretat interna d’Espanya, segons es va desprenent de les memòries de la fiscalia. I Espanya comparteix aquesta aflicció amb Suècia, França, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i Itàlia. Són els països que formen el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, els ministres de Justícia i d’Interior dels quals es reuneixen aquest divendres a Cadis amb l’espanyol Fernando Grande-Marlaska com a amfitrió.

Els especialistes de l’Europol tenen identificades set branques principals de delinqüència organitzada a Europa: les bandes italianes de camorristes que van eclipsar la Màfia i els marsellesos; la Mocro Maffia que s’expandeix des dels molls de Rotterdam i Amsterdam; les xarxes balcàniques sorgides després de les guerres de l’ex Iugoslàvia; les trames de proveïdors marroquins i clients europeus de la droga de l’Estret; els narcos de càrtels americans; els Foxtrot i bandes rivals escandinaves que es fan amos i senyors de barris a Suècia, i els grups russos, georgians i bielorussos de l’alta delinqüència internacional.

Mostren "una violència a la qual no estem acostumats nosaltres, ni tampoc els delinqüents espanyols i marroquins que estan desplaçant", adverteix un comandament de la Guàrdia Civil en el que anomena "front sud".

Els delictes

Notícies relacionades

Juan Fernández: "És injust que s’obrin les fronteres perquè entri tothom sense control"

Confirmada l’amnistia per als 46 policies investigats per l’1-O

La franja de delictes en què incorren és la més extensa: tràfic il·lícit, blanqueig, corrupció de funcionaris, tràfic de persones, extorsió, robatori amb força de vivendes i negocis, segrest i assassinat. El crim organitzat fa metàstasi en tot el Codi Penal. "¿Què no és delinqüència organitzada avui dia? El que et ven droga en una cantonada, el que et roba el rellotge, el que marca un xalet perquè d’altres l’assaltin... ¿No formen part de xarxes?", comenta un comandament andalús de les presons.

Però ni aquí ni a Europa l’estadística penitenciària reflecteix aquesta expansió. A Espanya, la raó, expliquen fonts penitenciàries, és la incomunicació entre institucions. Sovint ingressen els presos amb una simple indicació del delicte pel qual van ser condemnats o tancats preventivament. No és possible saber quants dels milers de presos per narcotràfic o delictes violents són integrants d’organitzacions i, per tant, es aconsellable separar-los dins de la presó o entre presons perquè no continuïn delinquint des de dins.