Apunts polítics de la setmana

El doble tall de fer fora Orriols de Ripoll

La líder de l’extrema dreta independentista podria perdre l’alcaldia si es produeix un difícil maridatge de l’oposició municipal. Però passi el que passi, podrà vestir-ho com un ‘win-win’ per a la seva estratègia a llarg termini: més temps per buscar suports per tot Catalunya i el desgast d’un govern local sense recorregut per brillar.

El doble tall de fer fora Orriols de Ripoll
4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La moció de censura a Ripoll es planeja des del dia en què Sílvia Orriols va aconseguir la vara de comandament. La investidura de la líder de l’extrema dreta independentista va ser el resultat del fracàs de la resta de forces polítiques a entendre’s, malgrat haver contemplat fins a tres escenaris diferents per impedir-la. Junts va declinar agafar-se al cordó sanitari que ERC, PSC i CUP van impulsar, després d’una difícil digestió dels resultats electorals i una disputa entre el seu regidor i la direcció del partit. Ara, els postconvergents tenen l’oportunitat de remeiar-ho i de recuperar la vara de comandament que els va arrabassar Aliança Catalana, tot i que sigui a costa de quedar atrapats en un win-win per a Orriols.

La jugada

L’oposició va tombar el seu projecte pressupostari per al 2025, però Orriols tenia l’opció de prorrogar els comptes vigents –els del 2022, ja que el 2024 tampoc li van sortir els números–, però, això no obstant, va optar per posar en perill el seu càrrec. La líder islamòfoba es va sotmetre a una qüestió de confiança després del naufragi dels seus pressupostos municipals i la va perdre. Va obrir així la porta a que l’oposició s’organitzés per fer-la fora a través d’una moció de censura: si quatre partits aconsegueixen unir-se en contra seu, haurà d’entregar el control de l’ajuntament; però si l’oposició és incapaç de pactar, continuarà el seu mandat amb els comptes aprovats.

Darrere d’aquesta jugada hi ha diversos motius que expliquen que corri aquest risc. Orriols compta amb el precedent de la dificultat de l’oposició per anar tots a una i crear un pacte amb un candidat de consens que formi un nou govern municipal. I és que per apartar Aliança Catalana es necessiten nou regidors, cosa que implica la concurrència dels tres regidors de Junts, els tres d’ERC, els dos del PSC i els dos de la CUP –o, almenys, un–; ja que l’últim vot en joc, el de Som-hi Ripoll Independents del Ripollès, ja no és imprescindible.

Com va explicar aquest diari, s’està avançant en la negociació perquè la postconvergència piloti l’alcaldia després d’aixecar-se el veto creuat amb els anticapitalistes, però Junts –el partit més damnificat electoralment per l’auge d’Aliança Catalana, segons el CEO– hauria d’assumir el cost de posar la cara al seu cessament.

El cessament

Fa setmanes que Orriols adoba el terreny per construir el relat de què una majoria de perdedors –un concepte que ja va fer servir l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, quan va ser vetat– li pot arrabassar el control del municipi i Junts no vol assumir en solitari la càrrega que representa la matraca ultra a les xarxes i la polarització a la ciutat. La voluntat és que la fotografia sigui conjunta i es faci amb les bases d’un executiu sòlid que combati amb obra de govern la propaganda. Però hi ha una dificultat: només queden dos anys per tornar a les urnes, un temps limitat per exhibir canvis que siguin percebuts en la quotidianitat dels ripollesos. Per això, els partits necessiten el suport d’entitats socials com Teixim Ripoll, nascudes per aconseguir apaivagar el racisme i fomentar la cohesió social.

Si Aliança Catalana perd la vara de comandament, tindrà la campanya electoral pràcticament feta perquè utilitzarà aquesta oportunitat per fer créixer la seva popularitat i podrà dedicar molt més temps al Parlament, un trampolí polític i mediàtic perquè el partit creixi. Però també podrà centrar-se a trepitjar el territori per consolidar-se en llocs clau de la Catalunya central i les terres de Lleida amb la mirada posada ja no només en aconseguir una majoria absoluta a Ripoll, victimitzant-se per la seva expulsió, sinó en multiplicar la seva representació local on Junts té més implantació i hi ha més quotes de migrants.

Ara bé, per a Junts, apartar Orriols suposa una oportunitat per aconseguir marcar distàncies amb aquesta formació, després d’haver sigut acusats de complicitat per haver-se abstingut en dues propostes al Parlament presentades pel partit i en plena negociació del traspàs de les competències en immigració i de mesures contra la multireincidència.

Notícies relacionades

La continuïtat d’Aliança Catalana

Però, si l’oposició fracassa en el seu intent de fer fora Orriols del consistori, aquesta líder no únicament sortirà reforçada al poder exhibir que no hi ha una majoria que li faci front, sinó que també utilitzarà el fiasco com una revàlida. Una veritable qüestió de confiança amb què, a més, podrà tenir en vigor uns pressupostos ajustats al seu pla de govern amb el qual desplegar les polítiques que guarda a la recambra per elevar encara més la seva popularitat i dificultar futures operacions per apartar-la. Aquesta és una oportunitat per aconseguir-ho.