ERC impulsa una reforma interna que eviti un altre any d’agònic congrés

Sis mesos. Aquest és el temps que va passar entre que ERC va anunciar el 15 de maig que convocava un congrés per aturar la seva crisi interna, fins que el partit va reelegir el 14 de desembre Oriol Junqueras com a cap de la formació. A més, a això cal afegir que el congrés no culminarà del tot fins al 15 de març, quan els militants votin la nova estratègia política del partit. En total gairebé un any de procés de renovació interna, una demora que, lluny de posar les bases per sortir de la crisi, ha facilitat que s’amplifiqués la guerra entre faccions i també la sensació d’interinitat en l’organització. Ara, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la nova direcció ha emprès una reforma interna amb l’objectiu d’evitar que això es torni a repetir.

La nova executiva republicana vol vehicular el canvi a través d’una reforma dels estatuts del partit que se sotmetrà a votació dels militants, precisament, al conclave de març. És un canvi subtil, però que pot resultar transcendent. Als estatuts actuals s’estableix que, en cas de dimissió del president del partit –com va passar amb Junqueras al maig–, la secretària general ha "d’impulsar" en el termini de "tres mesos" un congrés per elegir els nous líders.

El valor del predicat

Com el verb triat és un genèric impulsar i no un precís convocar això dona una discrecionalitat molt gran al partit per a, en el fons, situar el congrés quan més li plagui. Això és el que ha passat aquesta vegada: el congrés es va anunciar al maig, però ERC no va tenir un líder fins a les portes de Nadal i no tindrà una estratègia nova fins a la primavera de l’any següent. "Això no pot tornar a passar. L’organització s’ha ressentit", assenyala una veu autoritzada del partit.

En la proposta de nous estatuts, doncs, es canvia el verb impulsar pel convocar i es redueixen el període de "tres mesos" pels "dos mesos". Si aquest canvi hagués sigut vigent aquesta última vegada, l’elecció del líder no hauria pogut demorar-se més enllà del 30 de setembre i el congrés final amb els militants s’hauria fet abans d’acabar l’any. Tot molt més ràpid i, segons al·leguen des de la direcció, menys costós en termes d’impacte en la cohesió interna. Els militants, si ho desitgen, encara són a temps de presentar esmenes.

Aquesta reforma deriva d’una de les polèmiques que va enfrontar el bàndol de Marta Rovira amb el bàndol de Junqueras durant l’última campanya electoral interna destinada a escollir un nou líder del partit. Els junqueristes van acusar els roviristes d’haver incomplert el reglament quan van triar la data del congrés. Interpretaven que era una estratègia dels roviristes per guanyar temps per armar una candidatura que pogués fer-li ombra a la candidatura de Junqueras. Des de l’entorn de Rovira sempre el van negar i van acusar Junqueras d’oportunisme. Van al·legar que el congrés es va situar tan lluny per un exercici de responsabilitat, ja que durant l’estiu Rovira va assumir el pes de la negociació amb el PSC sobre si investien Salvador Illa com a president.

Un sistema diferent

El problema de fons d’ERC és que té un sistema més alambinat per celebrar congressos del que és comú. La majoria de partits anuncien en quina data celebraran el seu conclave i aquell dia, de forma simultània, escullen una nova direcció i voten el nou full de ruta del partit. Tot alhora. En canvi, a Esquerra, el sistema és diferent i més complex. Un congrés se celebra en dues parts: primer una jornada electoral per elegir al líder i a la nova direcció i, al cap d’unes setmanes, se celebra el conclave per escollir el nou full de ruta. Això allarga el procés i, quan hi ha tensió en el partit, la disputa s’amplifica.

Per posar un exemple comparatiu: l’últim procés de renovació de Junts es va saldar en poc més de dos mesos. El seu secretari general, Jordi Turull, va anunciar el conclave el 12 d’agost i es va celebrar el 30 d’octubre. Per fer el mateix, ERC haurà invertit 10 mesos i molt més soroll. La proposta de nous estatuts del partit, malgrat intentar reduir els temps, mantenen que la formació continuarà fent els seus congressos en dues parts. La nova direcció no ha volgut tocar un aspecte tan nuclear en el funcionament del partit.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

La no-normalitat

En l’últim número de la revista Política & Prosa es relata una anècdota que resumeix la controvèrsia històrica que ha tingut ERC amb els seus congressos. El 2004, la direcció de llavors va intentar acabar amb l’assemblearisme del partit: l’objectiu era que en els congressos participessin "delegats" de cada agrupació regional i no tots els militants com s’havia fet sempre (i es continua fent). La direcció va al·legar que aquest era el funcionament d’"un partit normal", a què un militant va respondre: "Si volgués militar en un partit normal ho faria en un altre".