El xoc per l’impost a l’SMI divideix el PSOE i embolica més els Pressupostos

Quatre dies després que esclatés amb una virulència inusitada, en la mateixa roda de premsa posterior al Consell de Ministres, amb Yolanda Díaz deixant clar que estava en contra que l’SMI comencés a tributar per l’IRPF i cridés a la rebel·lió del Congrés contra la mesura, el conflicte continua enquistat. Ni la ministra de Treball ni la d’Hisenda, María Jesús Montero, que també comparteixen el càrrec de vicepresidenta, donen mostres d’estar disposades a cedir gens ni mica en un enfrontament que divideix el PSOE, allunya els seus socis parlamentaris i complica encara més l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat.

Una bona mala notícia

Els socialistes es mouen amb incomoditat. La majoria dels càrrecs consultats defensen que, després d’haver pujat un 61% en els últims set anys (dels 735 euros al mes amb el PP als 1.184 actuals), ha arribat l’hora que els perceptors del salari mínim comencin a pagar l’impost sobre la renda, i que aquests diners són a més fonamentals per finançar l’educació i la sanitat. Però la sensació és d’incomprensió per la manera com s’ha gestionat, "convertint una bona notícia [la pujada de l’SMI] en una de dolenta", resumeix un membre de la direcció del partit. A partir d’aquí són nombroses les veus que defensen fer marxa enrere, ja que consideren que aquest debat és "molt difícil de guanyar" davant l’opinió pública.

El PSOE està sol en aquest punt tan complex. Tant Sumar com el PP i Podem han presentat proposicions de llei perquè, amb fórmules diferents, s’apugi el llindar exempt i els perceptors del salari mínim quedin fora de la tributació. Si no hi ha acord amb el soci minoritari de la coalició, Sánchez s’encamina a una derrota parlamentària, amb quasi tots els seus aliats a la Cambra baixa recolzant la posició de Sumar. "Demano al PSOE que deixi de cagar-la", va dir dimecres el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián. "És la pitjor manera de començar la reforma fiscal", va afegir Oskar Matute, d’EH Bildu. "No té sentit", va assenyalar dos dies després el secretari general de Junts, Jordi Turull.

El jou de Junts

Tot plegat, a les portes de la negociació de l’objectiu de dèficit i els comptes públics d’aquest any, que ha de pilotar Hisenda i ja es presentava complicat a causa de les condicions de Podem i sobretot de la necessitat de pactar amb el partit de Carles Puigdemont el traspàs a Catalunya de les competències sobre immigració.

De moment, Sumar ha fet pujar la pressió, però a la Moncloa insisteixen en el fet que no hi haurà marxa enrere. Sánchez està convençut de la necessitat que l’SMI comenci a tributar. Tot i així, però, els mateixos interlocutors reconeixen que no seria la primera vegada que el president dona mostres d’haver pres una decisió inamovible per després agafar un altre camí. En qualsevol cas, l’Executiu té temps. Encara falta un mes perquè la Mesa de la Cambra baixa admeti les proposicions de Sumar, el PP i Podem.

Notícies relacionades

El PSOE assumeix la seva derrota en la iniciativa de Junts sobre la qüestió de confiança a Sánchez i allunya el pacte en immigració

"¡Envieu d’una puta vegada l’alerta!"

Absent durant els dies anteriors a causa d’una grip, la vicepresidenta primera i titular d’Hisenda va reaparèixer divendres a Sevilla. En una intervenció molt preparada, va argumentar que el salari mínim no estava subjecte a l’IRPF quan governava el PP perquè llavors la quantitat era de "subsistència", que en la majoria de països europeus els seus perceptors paguen l’impost sobre la renda, que no fer aquest pas faria "insostenible" l’augment que s’acaba d’aprovar i els que encara han d’arribar, que només estaran subjectes a aquest tribut el 20% d’aquest col·lectiu (els solters sense fills) i que la decisió suposarà recaptar fins a 2.000 milions d’euros més i destinar-los a polítiques socials. També va tirar uns quants dards enverinats contra Díaz i va jugar així a fer assimilar la vicepresidenta segona amb el "populisme fiscal" del PP.

"Sumar haurà de donar moltes explicacions si arriba a un acord amb el PP. Tot el que té a veure amb la fiscalitat és una matèria molt sensible, en què no casa gaire bé l’esquerra pura amb la dreta", anticipa la Moncloa. Però ningú del cercle de Sánchez aposta per arribar a aquest escenari. "Cada cosa al seu temps", diuen.