Un francès en el Consell de Ministres

A Mark Twain li va fer gràcia situar un ianqui de finals del segle XIX en plena edat mitjana europea, assegut a la Taula Rodona del rei Artús. No obstant, al PP no li sembla tan atractiu que un francès s’assegui a la taula –en aquest cas ovalada– del Consell de Ministres d’Espanya. La setmana passada, els populars van sol·licitar al Tribunal Constitucional (TC) que es pronunciï sobre el Tractat d’Amistat entre França i Espanya, firmat per Emmanuel Macron i Pedro Sánchez el 2023, perquè contempla que cada tres mesos, de manera alternativa, un ministre d’un dels països serà convidat a les reunions del Consell de Ministres de l’altra nació. El PP considera que això és contrari a la Constitució.

Per als populars és, ni més ni menys, una "barbàrie legislativa" de Sánchez que ataca novament l’Estat de dret al permetre la presència d’estrangers en les reunions del Consell de Ministres. "Si han d’elegir entre seguretat jurídica o la foto, elegeixen la foto", va denunciar la senadora María José Pardo dimecres passat al Senat, assegurant que Sánchez només va firmar aquest Tractat d’Amistat amb França, el primer de la història entre els dos països, per poder fotografiar-se amb Macron.

A més, Pardo no va voler deixar la tribuna de la Cambra alta sense llançar un avís de la deriva que podia tenir aquesta decisió: "Imaginin-se aquest somieig del president [José Luis Rodríguez] Zapatero: el senyor [Nicolás] Maduro, el tirà de Maduro, assegut en el Consell de Ministres". Amb aquesta denúncia sobre els interessos de Sánchez, els populars van fer ús de la seva majoria absoluta al Senat per sol·licitar al Tribunal Constitucional que es pronunciï sobre si aquest tractat és contrari a la carta magna. El text, tot i que es va firmar el 2023, encara no ha sigut ratificat pel Congrés i el Senat.

"En condicions d’igualtat"

Els populars argumenten que els articles 13 i 23 de la Constitució limiten la participació d’estrangers en els assumptes públics del país, així com en l’accés "en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics". No obstant, cap d’aquests preceptes estableix una clara prohibició que persones estrangeres puguin assistir a les reunions del Consell de Ministre. Aquesta limitació està establerta en la llei del Govern, la qual assenyalava que només hi podrien acudir, a més dels ministres, els secretaris d’Estat i excepcionalment altres alts càrrecs.

Però, fa un mes, les Corts Generals van aprovar la llei d’eficiència del sistema públic de justícia, que mantenia aquesta limitació "sense perjudici del disposat als tractats internacionals vàlidament celebrats per Espanya". És a dir, donava via lliure a allò recollit al Tractat d’Amistat entre França i Espanya. Per al PP, aquesta modificació és "un intent de soscavar la potestat legislativa". Pardo va denunciar, a més, que s’hagi realitzat aquest canvi abans que el tractat hagi sigut ratificat per les Corts.

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

"No es van quedar vostès contents intentant enfrontar-nos amb el Marroc i ara l’emprenen amb França. Ja només els queda Portugal", li va respondre a Pardo el senador socialista Rafael Lemus. En aquest sentit, va recordar als populars que el Consell d’Estat va emetre un dictamen sobre el tractat amb França en el qual no es dubta en cap moment de la constitucionalitat del text. L’informe del Consell d’Estat tan sols diu que la presència d’un ministre francès en el Consell de Ministres espanyol "desbordaria" la limitació establerta en la llei de Govern. No obstant, aquest precepte ja està modificat.

A l’elevar la qüestió al Tribunal Constitucional, el PP també ha reclamat que se suspengui la tramitació del tractat fins que no hi hagi una resposta. De moment, una vegada el Tribunal Constitucional rebi el requeriment i l’accepti a tràmit, s’obrirà un termini d’un mes perquè tots els interessats puguin presentar la seva opinió fundada respecte a això i en els següents 30 dies el Constitucional haurà d’emetre el seu informe.