La futura empresa mixta de Rodalies tindrà els estatuts a punt al març

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va protagonitzar les dues cites. Al migdia, junt amb la secretària general republicana, Elisenda Alamany, i, ja a la tarda, davant una delegació presidida pel secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano Clavero. Els representants estatals (del ministeri d’Óscar Puente però també d’Hisenda, Política Territorial o Transició Ecològica) es reunien amb la delegació catalana gairebé tres anys després de l’última comissió bilateral d’infraestructures.

Paneque i Santano van conversar breument al despatx de la consellera abans d’unir-se a la resta del grup. A més de concretar que durant la primera quinzena de març hi haurà estatuts, van pactar que, una vegada constituïda la nova societat mercantil mixta amb participació majoritària de la Generalitat i presidència, s’analitzaran "els elements normatius, administratius, laborals o de gestió" necessaris per prestar el servei ferroviari.

De fet, un dels aspectes en què més insisteixen els responsables de tots dos executius té a veure amb els drets sociolaborals dels treballadors de Renfe i la seva permeabilitat, és a dir, la capacitat que tenen per demanar trasllats dins de l’Estat, una cosa que quedarà garantida. Ningú vol que el sindicat ferroviari de maquinistes, històricament ben organitzat i bel·ligerant amb les seves reivindicacions, es posi en peu de guerra.

Retard amb l’R1

Un altre dels acords del dia, més enllà dels avenços en la futura empresa mixta, tenia a veure amb el traspàs del tram de l’R1 entre La Sagrera i Maçanet-Massanes. Tot i que inicialment des del Govern s’havia assegurat que en la comissió d’infraestructures d’ahir es validaria l’exclusió d’aquest traçat de la Xarxa Ferroviària d’Interès General (RFIG), la consellera i el secretari d’Estat van indicar que s’han donat un termini de tres mesos més per finalitzar l’inventari d’aquesta línia.

Superat aquest trimestre, dues comissions Estat-Generalitat més (la de traspassos i la mixta) hauran d’avalar l’acord i, per fi, el Consell de Ministres hi donarà l’últim vistiplau. O sigui, que la línia del Maresme haurà d’esperar uns mesos per ser catalana. Santano va desvincular aquest canvi en el calendari de la dificultat per firmar un conveni amb Adif per tal que la gestora d’infraestructures de l’Estat s’ocupi de l’R1 fins que la Generalitat tingui els mitjans materials i humans per fer-ho.

"Vull ser prudent en això: una cosa són els objectius i una altra com es pot anar gestionant l’R1. Ja parlarem amb Adif i les parts per veure què interessa més", va resumir Santano, que va posar èmfasi en el fet que "la seguretat ferroviària és el primer" i que s’ha de complir la normativa europea.

Paneque va insistir una vegada més en la dificultat de tot el procés: "És la primera vegada que recorrem aquest camí. Partim de zero i serà un model a seguir, amb la qual cosa volem absoluta seguretat jurídica", va advertir per fixar-se a continuació que l’objectiu final de tot el procés és "millorar Rodalies, no podem fallar en això", va recalcar.

Obres prioritàries

La comissió d’infraestructures va servir també per elaborar una llista de les obres prioritàries del segon quinquenni del Pla de Rodalies, el que correspon al 2026-2030. Més enllà del traspàs amb més o menys velocitat, des del Govern es vol garantir que la totalitat de la infraestructura estigui en el millor estat possible o que, almenys, hi hagi una inversió compromesa.

Notícies relacionades

"¡Envieu d’una puta vegada l’alerta!"

El Cecopi ja tenia un primer missatge d’alarma per la dana a les 19.00 hores

Paneque va relacionar els projectes, que haurien d’estar a punt el juliol del 2025, va dir, i que són, entre d’altres, l’estació intermodal de Tarragona, la duplicació de la línia R3 entre Montcada i Parets del Vallès o la remodelació de diverses estacions com la de Vila-seca o Mataró.

En la trobada entre governs, que va durar menys d’una hora, també es va acordar tramitar el conveni per a la millora de l’N-2 al Maresme que hauria de permetre una inversió de 384 milions d’euros que estaven pactats amb ERC fa anys o bé la sol·licitud de pas per diverses carreteres de la xarxa estatal a Catalunya per poder desplegar la fibra òptica i arribar al 100% del territori.