El català guanya parlants, però retrocedeix com a llengua «habitual» i d’«identificació» a Catalunya

A Catalunya hi ha més persones que coneixen i parlen el català, però són menys els que la consideren la seva llengua «habitual» i d’«identificació». Aquesta és la principal conclusió de l’enquesta sobre usos lingüístics realitzada per la conselleria de Política Lingüística del Govern de la Generalitat i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

A través d’enquestes realitzades entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024 a una mostra representativa de la població de 15 anys o més, i en el marc d’un escenari de creixementdemogràfic–Catalunya ha superat ja els vuit milions de persones–, es detecta que el nombre de persones que saben català ha crescut en els últims anys. Entre el 2018 i el 2023, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors –en un context d’un increment de la població de 398.500 persones en el mateix període–, però el percentatge global de coneixedors de la llengua es va mantenir o va baixar lleugerament.

La identificació amb el català

Així, el català ha patit un retrocés com a llengua «inicial», «habitual» i d’«identificació», situació que també es dona en el cas de la llengua castellana per l’arribada de població estrangera. En el cas del català, el percentatge de persones que la utilitzen com a llengua inicial ha passat del 31,5% al 29,0% en cinc anys, mentre que amb el castellà ha descendit del 52,7% al 49,2% en el mateix període. El català també ha baixat com a llengua habitual –del 36,1% al 32,6%–, igual que en castellà –tot i que no ho ha fet en números absoluts–. No obstant, ha augmentat el nombre de persones que té el català com a segona llengua, cosa que n’explica el creixement en nombre de parlants. 

Segons l’enquesta, hi ha més de 2,2 milions de persones que utilitzen la llengua catalana de manera quotidiana, però no majoritària. El nombre de persones que parlen català amb diferents graus d’ús ha crescut –més de 117.000 persones s’han incorporat a un ús freqüent de català–, però hi ha un descens en els que la reconeixen com a llengua d’«identificació»: el 30% la té com a llengua d’identificació única, davant el 36,3% registrat el 2018. De manera similar, la identificació única amb el castellà ha passat del 46,6% al 40,4% en el mateix període. 

En canvi, ha crescut el nombre de persones que s’identifiquen tant amb el català com amb el castellà (passen de 6,9% al 14,6%), igual que les persones que s’identifiquen amb altres combinacions de llengües (de l’1,5% al 5,8%).

El castellà i altres llengües

Notícies relacionades

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Illa intenta convèncer António Costa que l’oficialitat del català a la UE és «una qüestió de justícia lingüística»

L’estudi indica que el català va guanyar almenys 127.600 parlants actius, que el combinen amb altres llengües en la seva vida quotidiana, cosa que evidencia un context cada vegada més multilingüe. Així, s’exhibeix un increment en la capacitat d’entendre, parlar i escriure en català i una àmplia predisposició a aprendre o millorar el coneixement de la llengua: el 93,4% entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 84,1% el sap llegir i el 65,6% el sap escriure. No obstant, la mitjana de coneixement del català continua per sota de la mitjana del castellà en totes les franges d’edat. I és que el castellà és entès pel 99,6% de la població, el 99,2% el sap parlar, el 97,5% el sap llegir i el 94,5% el sap escriure. Aquesta diferència condiciona l’ús del català i evidencia la necessitat de continuar impulsant mesures per fomentar-lo, conclou el Govern.

L’ús quotidià

L’enquesta també analitza els usos lingüístics en diversos espais de la quotidianitat. En la majoria d’àmbits, la franja d’ús únic del castellà és la més àmplia i fluctua entre el 23% i el 41%. On hi ha més ús del català –únic o en combinació amb altres llengües– és en les relacions socials (a prop del 60%), i on s’utilitza amb més intensitat és a la Generalitat i les administracions locals, davant dels Mossos d’Esquadra i la policia local, i en les entitats financeres, hospitals i centres d’atenció primària, així com en el petit comerç.