La jutge de la dana se centrarà en l’absència d’avisos a la població, no en la descoordinació política

«L’objecte de la investigació s’ha de centrar en la palmària absència d’avisos a la població, que no va poder prendre cap mesura per protegir-se [...] L’evitabilitat de l’aclaparador nombre de morts», defensa la jutge de la dana, la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja, en la interlocutòria dictada per respondre a la petició de diligència de Podem, personat en la causa com a acusació popular. També en el tipus de missatge que es va enviar que no alertava del risc real a la població. 

La magistrada respon així a la petició de la formació esmentada perquè obtingués informació sobre la mobilització dels Bombers Forestals per part de la Generalitat o del Cos de Bombers de València el 29 d’octubre. Es tractava, justificava la representació legal de Podem, de «la quantitat d’efectius mobilitzats, les unitats que no es van mobilitzar i la raó d’aquesta falta de mobilització». 

Una mobilització que la magistrada de Catarroja no considera procedent «donades les circumstàncies en què es van produir la mort de les víctimes». Per a la jutge, «resulta evident la impossibilitat absoluta dels cossos de bombers d’evitar o simplement reduir l’altíssim nombre morts o les lesions que van tenir lloc el 29 d’octubre, fins i tot en el supòsit d’una correcta i adequada organització i desplegament d’aquests cossos». 

I tot i que en l’escrit de personació de Podem es parla que això va incrementar el risc per a la vida i la integritat de les persones, «no es pot establir una relació de causalitat entre les morts i la inactivitat al·legada, encara que fos parcial, precisament per com van perdre la seva vida les víctimes». 

La jutge relata que «el torrent d’aigua i fang que negava els carrers, l’altura a què va arribar l’aigua, feia inviable que els vehicles de bombers s’introduïssin pels carrers a fi de salvar la població que moria ofegada». I relata, en un paràgraf que sembla escrit des de dins de l’infern que va suposar la barrancada, la situació que van haver d’afrontar els bombers i les forces i cossos de seguretat: «El volum d’aigua arrossegava automòbils, furgonetes, que xocaven entre si, contra els habitatges, flotaven i arrossegaven en moltes ocasions conductors que no podien escapar de l’interior. Molt menys era factible que de manera individual els bombers es desplacessin entre els carrers». Per això considera que l’objecte de la investigació és «la palmària absència d’avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per protegir-se». 

L’objecte de la causa

Respecte a la postdana, la magistrada considera que no és objecte de la causa que li competeix. «La tardança de les poblacions afectades a rebre ajudes o la descoordinació s’ha de dilucidar en altres àmbits, en la jurisdicció contenciosa, o en la política. És el nexe causal el que ha determinar les proves que s’han d’adoptar en un procés penal. En cas contrari la investigació es convertiria en una anàlisi de l’actuació durant el 29 d’octubre de totes les administracions, desvinculada dels tipus penals». 

Notícies relacionades

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

La UCM investiga un presumpte assetjament sexual de Monedero

Sobre els avisos que es van produir a la població, la magistrada també ha sol·licitat en diverses diligències informació a la Generalitat perquè aclareixi qui va decidir remetre el missatge a través de l’Es Alert –enviat a les 20.11 hores, quan les comarques afectades ja estaven inundades–. Emergències ja ha contestat a aquesta sol·licitud, però aquesta setmana també haurà de respondre a la pregunta de la jutge de la dana sobre si «va concórrer alguna autoritat al Cecopi» abans d’enviar l’Es Alert, tres hores després de convocar l’òrgan de coordinació esmentat.  

I finalment, en relació amb l’Es Alert, la magistrada explica en la interlocutòria en què respon a la personació de l’Associació de damnificats de la dana que «constitueix una constant en les declaracions dels familiars i testimonis la constatació de l’avís notablement tardà, el consell d’evitar desplaçaments en l’SMS d’alerta va ser a les 20.11 hores, i errat en el seu contingut , moltes de les víctimes van morir sense sortir de la planta baixa dels seu domicili, al baixar al garatge, o simplement per trobar-se a la via pública».