Illa reivindica des de Brussel·les que el català sigui oficial i un front democràtic contra Trump

Que el català arribi algun dia a ser oficial a la Unió Europea va per llarg en una època d’alta convulsió geopolítica en què escassegen les decisions per unanimitat dels 27 estats membres. Són conscients d’això tant en el Govern de Pedro Sánchez, que fa més d’un any que, empès per la dependència dels vots de Junts, es va embarcar en aquest periple, com en el Govern de la Generalitat. No obstant, el president Salvador Illa exhibeix cada vegada que té l’ocasió que els socialistes estan plenament arremangats amb l’assumpte, fins i tot quan en l’agenda internacional és la negociació de pau d’Ucraïna i el desafiament de Donald Trump a Europa el que més pesa.

Aquest dimecres ho ha tornat a fer des de Brussel·les, on ha assumit el repte d’aconseguir l’oficialitat del català, malgrat que «l’esperança» a curt termini està situada en el fet que, almenys, es pugui utilitzar al Parlament Europeu. Ha reconegut que aquesta no serà una fita «fàcil» i per això ha esquivat parlar de calendaris, però sí que ha introduït un argument nou en la seva defensa: l’oficialitat tant del català com de l’eusquera i el gallec seria un «reforç al sentiment proeuropeu».

Casualitats del destí, Illa s’ha trobat a l’avió en el seu segon viatge al cor d’Europa amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, que es reuneix aquest dimecres a Waterloo amb Carles Puigdemont, que sovint retreu als socialistes que no hagin aconseguit encara aquest estatus per al català. L’escena no és nova, ja es va produir en el primer viatge que va fer com a president a Brussel·les al novembre. Salutació cordial, un a la fila dos i l’altre a la fila quatre, i cadascú amb el seu tema.

I el tema d’Illa va de consolidar la seva presència en les institucions comunitàries compassant l’agenda catalana amb l’europea, i viceversa. És per això que tot just aterrar, el missatge de la seva conferència al Col·legi d’Europa de Bruges (Brussel·les) ha defensat una Europa que faci de la seva «diversitat cultural i lingüística la seva força» permetent l’oficialitat del català a la UE, però també una Europa capaç de bastir un front democràtic per «no doblegar-se» davant Trump.

Notícies relacionades

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

La UCM investiga un presumpte assetjament sexual de Monedero

En el primer dels fronts, l’oficialitat està encara lluny, però en el Govern veuen assolible que «amb els esforços i el treball rigorós» del Govern hi hagi una majoria a la mesa de l’Eurocambra que avali l’ús del català en els plens, qüestió que Illa va abordar al novembre amb la presidenta de la cambra, Roberta Metsola. Els continua faltant un vot per aconseguir-ho: el dels liberals. En tot cas, la recepta que Illa defensa que s’apliqui és un federalisme europeu que doni cobertura a aquesta demanda, però que serveixi també de base com a resposta de la Unió en un moment en què «la democràcia està amenaçada».

«La nova presidència dels Estats Units està trencant les aliances a llarg termini amb les democràcies europees», ha diagnosticat amb to sever i sense esmentar directament el nom de Trump. El president ha defensat actuar davant l’«autoritarisme reaccionari» de mandataris que «acumulen riquesa» i que miren d’obrir-se pas per «prendre el control» dels governs. «Els que creiem en els valors europeus, no ens doblegarem. Europa és molt més forta que els que l’ataquen. I ho demostrarem», ha etzibat reafirmant la «lleialtat» al projecte comú tant de Catalunya com Espanya.