El Suprem confirma la condemna de l’ex número dos de la Policia per introduir un ‘pendrive’ d’origen dubtós en el cas Pujol

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna d’un any de presó a l’exdirector adjunt operatiu del Cos Nacional de Policia Eugenio Pino per un delicte de revelació de secrets de Jordi Pujol Ferrusola amb la introducció d’un ‘pendrive’ d’origen dubtós en el cas al qual dona nom l’expresident de la Generalitat i que investiga el patrimoni familiar. Es tracta de la primera condemna que es pot considerar imposada en un episodi de l’operació Catalunya.

Les dades reservades van ser sostrets de il·lícitament d’un dispositiu o sistema d’emmagatzematge informàtic per autors desconeguts, en una intervenció que no va comptar amb autorització judicial, i Pino va ordenar incorporar un ‘pendrive’ i entregar a la unitat policial encarregada de la delinqüència econòmica i fiscal (UDEF), que investigava la família Pujol. 

El tribunal desestima els recursos presentats tant per Pino com per la fiscalia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que va imposar la condemna, que inclou una multa de 7.200 euros i el pagament d’una indemnització de 2.000 euros a Jordi Pujol Ferrusola. El TSJ de Madrid, en la sentència ara confirmada, va revocar la dictada en primera instància per l’Audiència Provincial de Madrid, que havia absolt Pino per considerar que la seva conducta, tot i que va estar allunyada d’una actuació professional correcta, no mereixia un retret penal. 

El Suprem conclou que no és admissible qualificar de «meres irregularitats procedimentals o formals» l’obtenció d’informacions secretes, documents i dades reservades que afecten el dret fonamental a la intimitat d’una persona i afirmar que difondre-les i entregar-les a tercers, com ho és un departament policial que investiga la seva conducta, és un acte propi de l’activitat professional d’un funcionari policial. El tribunal remarca que el principi rector d’actuació de la policia s’ha de subjectar a la Constitució i a l’ordenament jurídic, no incorporant al procés d’investigació aquelles diligències, informacions i actuacions realitzades en vulneració de drets fonamentals. 

Segons els fets provats de la sentència, «en data no concretada i per autors desconeguts», es va produir la il·lícita sostracció de les dades d’intimitat personal, familiar, econòmica i societària de Jordi Pujol Ferrusola, inclosos en nombrosos documents. L’afectat mai va prestar autorització per revelar o cedir les seves dades, afegeix el relat fàctic. 

Eugenio Pino, que era llavors el director adjunt operatiu de la Policia, va decidir el març del 2015 utilitzar aquesta informació reservada sabent que no procedia d’una intervenció amb prèvia autorització judicial, i que havia rebut del comissari en cap de la unitat d’assumptes interns. No està provat, afegeixen els fets, que Pino participés en la fase d’apoderament il·lícit del material. 

El que va fer va ser ordenar a personal de la seva secretaria que es gravés la informació en un ‘pendrive’ USB i va donar instruccions perquè s’entregués a la Comissaria General de Policia Judicial, de la qual depèn la UDEF, cosa que es va efectuar amb l’acompanyament d’un ofici que deia: «Als efectes que procedeixin, s’adjunta ‘pendrive’, que conté 939 arxius distribuïts en 32 carpetes que contenen informació confidencial sobre la família Pujol, així com d’institucions i membres de la Generalitat de Catalunya». 

Més d’un any després, l’abril del 2016, la UDEF va presentar un informe, que adjuntava el ‘pendrive’, al Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, que investigava des de feia diversos anys Jordi Pujol Ferrusola i altres membres de la seva família. Després de diverses indagacions que van descobrir la procedència il·lícita de la informació, el jutge de l’Audiència va excloure el ‘pendrive’ i va acordar que no s’utilitzés en el procediment, i va deduir testimoni contra Pino perquè fos investigada la seva actuació pels Jutjats de Madrid. 

L’alt tribunal, en una sentència de la qual ha sigut ponent el president en funcions de la sala, Andrés Martínez Arrieta, desestima tots els motius del recurs de Pino. Aquest defensava haver seguit el curs normal d’investigacions en el si de la Policia, al posar la informació que li havia arribat en mans dels qui estaven indagant els presumptes delictes de la família Pujol, i va considerar inacceptable que es pensés que el que pretenia era perjudicar Jordi Pujol Ferrusola, ja que l’únic que volia és que s’aclarissin els fets investigats. 

El Suprem contesta que Pino coneixia el contingut i el caràcter d’informació reservada i secreta de les dades, com es dedueix de l’ofici de remissió a la UDEF, i també l’absència de mandat judicial per obtenir-les, que suposava una ingerència en la intimitat d’una persona, ja que tampoc hi havia una autorització de l’interessat per accedir a les seves dades. El tribunal destaca que, per la seva posició en l’estructura policial, hauria hagut de qüestionar la legalitat de l’obtenció del document que li va ser lliurat, com a premissa prèvia a qualsevol actuació posterior sobre aquest. 

«Sens dubte sí que és funció de la policia […] exercir la seva funció amb absolut respecte a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic […] sent responsable, personalment i directament, per l’actuació professional que duguin a terme, infringint o vulnerant les normes legals», indiquen els magistrats. 

Afegeix que l’acusat va entregar les dades a la UDEF sense advertir de la procedència de la informació amb la intenció que fes efecte en la investigació una informació obtinguda de manera no ajustada a l’ordenament, amb incompliment greu dels principis rectors d’actuació policial que resulten de la Constitució i de l’ordenament jurídic. Es tracta –indica la sala– d’una informació que afecta la intimitat d’una persona, que no ha sigut obtinguda legalment, i per això no hauria hagut de cedir-la a tercers, sense depurar la conducta que resultava de la informació rebuda.

Notícies relacionades

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

La UCM investiga un presumpte assetjament sexual de Monedero

Aquesta remissió a la unitat d’investigació omple la tipicitat penal perquè la informació subreptíciament obtinguda, que afecta a la intimitat del perjudicat, ha sigut cedida a un tercer perquè sorgeixi efectes en la investigació que desenvolupava, «d’alguna manera, blanquejant la il·licitud del seu origen». 

El tribunal també desestima el recurs de la fiscalia, que, inclús considerant reprovable l’actuació de l’acusat, considerava que l’article del Codi Penal pel qual s’ha sigut condemnat exclou els funcionaris públics i només pot ser comès per particulars. El Suprem rebutja que aquest article (el 197.3) requereixi un element d’autoria especial. Afegeix que l’article 417, referit a funcionaris públics que revelin secrets, també seria d’aplicació en aquest cas, però no ha sigut objecte d’acusació.