El català guanya parlants, però pateix un retrocés com a llengua habitual

A través d’entrevistes fetes entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024 a una mostra representativa de la població de 15 anys o més, i en el marc d’un escenari de creixement demogràfic –Catalunya ha superat ja els vuit milions de persones–, es detecta que el nombre de persones que saben català ha crescut en els últims anys. Entre el 2018 i el 2023, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors –en un context d’un increment de la població de 398.500 persones en el mateix període–, però el percentatge global de coneixedors de la llengua es va mantenir o va baixar lleugerament.

Així, el català ha patit un retrocés com a llengua "inicial", "habitual única" i d’"identificació", situació que també es dona en el cas de la llengua castellana per l’arribada de població estrangera. En el cas del català, el percentatge de persones que la utilitzen com a llengua inicial ha passat del 31,5% al 29,0% en cinc anys, i en el del castellà, ha descendit del 52,7% al 49,2% en el mateix període.

El català també descendeix com a llengua habitual, del 36,1% al 32,6%, xifra que representa un terç de la població, i el castellà ho és per al 46,5%. No obstant, ha augmentat el nombre de persones que tenen el català com a segona llengua, fet que explica el seu creixement en nombre de parlants.

Segons l’enquesta, hi ha més de 2,2 milions de persones que utilitzen la llengua catalana de manera quotidiana, però no majoritària. El nombre de persones que parlen català amb diferents graus d’ús ha crescut –més de 117.000 persones s’han incorporat a un ús freqüent del català–, però hi ha un descens en les que el reconeixen com a llengua d’"identificació": el 30% el té com a llengua d’identificació única, enfront del 36,3% registrat el 2018. De manera similar, la identificació única amb el castellà ha passat del 46,6% al 40,4% en el mateix període. En canvi, ha crescut el nombre de persones que s’identifiquen tant amb el català com amb el castellà (ha passat del 6,9% al 14,6%), igual que les persones que s’identifiquen amb altres combinacions de llengües (de l’1,5% al 5,8%).

El castellà i altres llengües

L’estudi indica que el català va guanyar almenys 127.600 parlants actius, que el combinen amb altres llengües en la seva vida quotidiana, cosa que evidencia un context cada vegada més multilingüe. Així ho va exposar també el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va reconèixer que el "plurilingüisme i el multilingüisme han guanyat terreny" i que han crescut les "opcions combinades per davant de les úniques". No obstant, el conseller va voler destacar que creixen els parlants secundaris del català, els que fan un "ús consistent" de la llengua, ja que considera que pot ser un pas previ a parlar més aquesta llengua. Malgrat no mostrar-se satisfet amb els resultats, va deixar clar que no es tracta d’"un procés de substitució lingüística", i va demanar una "estratègia compartida, comuna de tota la societat, perquè el català sigui present en tots els àmbits. Són necessaris més recursos en docència, formació, per reforçar l’aprenentatge a l’escola, a nivell informal".

Notícies relacionades

Renuncia el delegat a Perpinyà que va qüestionar el terme Catalunya Nord

Junts fixa el maig com a data clau perquè el PSOE compleixi els pactes

L’enquesta també exhibeix un increment en la capacitat d’entendre, parlar i escriure en català i una àmplia predisposició a aprendre o millorar el coneixement de la llengua: el 93,4% entén el català, el 80,4% el sap parlar, el 84,1% el sap llegir i el 65,6% el sap escriure. No obstant, la mitjana de coneixement del català continua per sota de la mitjana del castellà en totes les franges d’edat. I és que el castellà l’entén el 99,6% de la població, el 99,2% el sap parlar, el 97,5% el sap llegir i el 94,5% el sap escriure.

Segons el conseller, aquesta diferència condiciona l’ús del català, perquè la comunicació s’acaba establint amb l’idioma més conegut per les dues parts, i evidencia la necessitat de continuar impulsant mesures per fomentar-lo. Per aquesta raó, va apostar per augmentar els cursos de català, però també va demanar a la societat "integrar mentalment la diversitat dins dels usos de la llengua" i evitar canviar d’idioma davant persones que fa anys que resideixen a Catalunya.