Política linguística
El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

Un pla de xoc de 8,8 milions d’euros per ampliar els cursos de català per a adults, fins a arribar a les 140.000 places anuals el 2026. Aquesta és la recepta del conseller de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, per millorar l’estat de la llengua catalana. Segons ha explicat el mateix departament a través d’una nota de premsa, es tracta d’una «inversió extraordinària» fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC.
És la primera mesura que pren el Govern després de conèixer els resultats de l’enquesta sobre usos lingüístics realitzada per la conselleria de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i que donen algunes dades preocupants per al Govern: 1,6 milions d’habitants no fa cap ús de la llengua catalana en el seu dia a dia.
D’altra banda, respecte al 2018, ara hi ha més persones que coneixen i parlen el català, però són menys els que la consideren la seva llengua «habitual única» i d’«identificació». El nombre de persones que parlen català amb diferents graus d’ús ha crescut –més de 117.000 persones s’han incorporat a un ús freqüent de català–, però hi ha un descens en els que la reconeixen com a llengua d’«identificació»: el 30% la té com a llengua d’identificació única, davant el 36,3% registrat el 2018.
Tot això en un context de creixement demogràfic per l’arribada de migrants. Per aquest motiu, per revertir aquests resultats, el Govern s’ha proposat ampliar l’oferta educativa i dirigir-se especialment a col·lectius com els nouvinguts, els professionals de sectors com l’educació, la salut i el comerç. No obstant, també hi haurà més oferta per a la població establerta que busca millorar les seves competències lingüístiques.
Tal com ja va explicar el conseller en una entrevista a EL PERIÓDICO, a partir d’ara no només el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL) oferirà els cursos de català, sinó que també ho faran entitats com l’Associació de Mestres Rosa Sensat o el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, amb qui s’ha arribat a un acord. El CNL, per la seva banda, s’encarregarà de supervisar la qualitat de fer les proves finals. D’aquesta manera, es podran ampliar els horaris.
Notícies relacionadesJustament, una de les crítiques que s’havia fet al CNL era, precisament, la poca flexibilitat i la dificultat de compaginar els cursos amb la feina i la conciliació.
Amb tot, des de la conselleria asseguren que aquest pla de xoc és una mostra del «compromís del Govern com a llengua de cohesió social i d’integració».
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet
- Futbol Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions
- Meteorologia El Meteocat avisa: pluges a tot Catalunya i neu a alta muntanya