Illa reivindica l’oficialitat del català a la UE en una Europa en crisi

Que el català arribi a algun dia a ser oficial a la UE va per llarg en una època d’alta convulsió geopolítica en la qual escassegen les decisions per unanimitat dels 27 estats membres. D’això en són conscients tant el Govern de Pedro Sánchez, que fa més d’un any que, empès per la dependència dels vots de Junts, es va embarcar en aquest periple, com el Govern de la Generalitat. El president Salvador Illa, però, exhibeix cada vegada que té ocasió de fer-ho que els socialistes estan treballant plenament en l’assumpte, fins i tot quan Europa està en crisi i s’acumulen les urgències.

En la seva segona visita oficial com a president a Brussel·les, Illa s’ha carregat a l’esquena el repte d’aconseguir l’oficialitat del català, malgrat que "l’esperança" a curt termini sigui que, almenys, es pugui utilitzar al Parlament Europeu. En una conferència al Col·legi d’Europa de Bruges va reconèixer que aquesta no serà una fita "fàcil" i per això va esquivar parlar de calendaris, però sí que va introduir un argument nou en la seva defensa: l’oficialitat tant del català com de l’eusquera i el gallec, tres llengües parlades per 20 milions de persones, seria un "reforç al sentiment proeuropeu".

Trobada amb Turull

Aquest és l’argument que posarà avui sobre la taula en la reunió que tindrà amb el president del Consell Europeu, António Costa, en la influència del qual confia el president perquè en un futur –els socialistes no volen picar-se els dits amb terminis però recorden que l’irlandès va trigar vuit anys–, l’oficialitat del català prosperi sense vetos. Per al president, en un context en què hi ha en escac els valors europeus, el reconeixement de la diversitat lingüística contribueix a estrènyer llaços amb territoris com Catalunya ara que s’ha girat full al procés. Precisament ahir, l’enquesta sobre usos lingüístics de la Generalitat arribava a la conclusió que, malgrat que el català guanya parlants, recula com a llengua habitual.

Casualitats del destí, Illa es va trobar a l’avió amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, camí de Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont, que sovint retreu als socialistes que encara no hagin aconseguit l’oficialitat del català que van pactar junt amb l’amnistia a canvi del sí a la investidura de Pedro Sánchez. L’escena no és nova: ja va tenir lloc en el primer viatge que va fer com a president a Brussel·les al novembre. Salutació cordial, un a la fila 2 i l’altre a la fila 4, i cada un amb el seu tema. Malgrat això, Illa sap que dels avenços com en matèria lingüística també en depèn el suport de Junts a Sánchez al Congrés.

Tot just aterrar en terres belgues, el president va fer una crida a configurar un front democràtic davant el desafiament que ha desencadenat Donald Trump en matèria de seguretat i comercial en un moment en què ha reconegut que "el discurs de l’odi ha aconseguit establir-se a Europa". Un al·legat que, hores després, va desplegar en la seva dimensió municipal en el cas de Ripoll. "Va ser Pasqual Maragall qui va dir que els problemes del món comencen al carrer on vius. Per tant, la defensa de la convivència comença als nostres municipis", va assegurar parafrasejant l’expresident del primer tripartit. I és que la desvinculació de Junts de la moció de censura de Ripoll contra Sílvia Orriols cou al PSC, que considera que s’ha perdut una oportunitat per arrabassar la vara a una alcaldessa d’extrema dreta.

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

Illa havia evitat entrar a tot drap, però amb aquesta negociació descarrilada encara fumejant, sí que va voler llançar un missatge al partit de Carles Puigdemont sense esmentar-lo directament. "O s’està amb els drets humans o amb l’extrema dreta", va advertir.

Illa va posar èmfasi en el dilema que, segons el seu parer, tenen al davant totes les forces polítiques en tots els àmbits institucionals: "O s’està amb els valors europeus o s’està amb el racisme. No hi valen excuses ni a Barcelona ni a Brussel·les ni a Ripoll". Una fórmula per deixar caure que Junts ja ha fet una elecció quan tenia la possibilitat d’optar pel camí de curtcircuitar Aliança Catalana. I és que, després d’haver negociat durant unes quantes setmanes per configurar un govern municipal alternatiu amb ERC, el PSC i la CUP, la formació de Puigdemont va tallar en sec la moció de censura amb l’argument que és "inviable" i només serviria per augmentar "el victimisme i la confrontació social" amb què consideren que es "reforça" Orriols.