El PP divideix el bloc de la investidura amb mesures sobre vivenda

En una arrencada d’any en què el bloc de la investidura no deixa de donar proves del seu desgast, el PP va trobar una nova escletxa per la qual colar-se per esquerdar l’aliança del Govern i els seus socis parlamentaris. Amb una simple proposició no de llei, sense valor jurídic, els populars van aconseguir fer aflorar les diferències que conviuen al si de l’Executiu i entre els seus aliats pel que fa a la gestió de la crisi de l’habitatge. El PSOE es va desmarcar de la resta del bloc en un parell de votacions i Junts i el PNB van fer el mateix en uns altres, de manera que van deixar l’Executiu en minoria.

Quan falta una setmana perquè Junts forci una votació sobre una hipotètica qüestió de confiança a Pedro Sánchez, les votacions a la Cambra Baixa van deixar clar, una vegada més, que el Govern té serioses dificultats per unir ideològicament els seus socis. El PP va impulsar una iniciativa de sis punts amb el seu pla per fer front a la crisi de la vivenda. Cinc van ser aprovats per majoria absoluta.

Facilitar l’estalvi

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

En la seva proposició no de llei, el PP va instar l’Executiu a "posar sòl de titularitat pública al mercat per a la construcció d’habitatges a preus assequibles i fer-ho amb transparència", "adoptar mesures específiques per facilitar l’accés a la vivenda, com l’ampliació d’avals fins als 40 anys i mesures de caràcter fiscal que facilitin l’estalvi" i "lluitar contra l’ocupació il·legal de vivenda i el nou fenomen de la inquiocupació". Aquests tres punts es van aprovar, malgrat el rebuig del PSOE, gràcies al sí del PNB i al sí o l’abstenció de Junts.

La ruptura va ser en les dues direccions. Dos punts més de la proposta del PP, els referents a agilitzar els tràmits per a la construcció d’habitatge i per dotar de seguretat jurídica el planejament urbanístic, es van aprovar gràcies al suport del PSOE. En els dos casos, la majoria de socis –Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, Podem i BNG– s’hi van oposar.