Illa diu davant la UE que l’oficialitat del català és "una qüestió de justícia"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va sortir "optimista", tot i que, matís no menor, "dins del realisme", després de posar la carpeta sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea sobre la taula del president del Consell Europeu, António Costa. Sabent que el repte és difícil i que després d’un any i mig d’insistència encara va per llarg, davant d’ell va defensar que és una "qüestió de justícia lingüística" que es reconegui l’estatus tant del català com de l’eusquera i el gallec tenint en compte que 20 milions de persones viuen en territoris on aquestes llengües són oficials.

Per reforçar aquest argument, el president va entregar a Costa un informe sobre aquesta realitat i fins i tot el va emplaçar a visitar Catalunya pròximament. La resposta, va assegurar, va ser "receptiva" per part d’un dirigent que consideren que pot contribuir a decantar la balança. Fa només tres dies estava assegut a la cimera de París per debatre sobre la seguretat d’Europa i com a ex primer ministre de Portugal i socialdemòcrata ha tingut sempre uns llaços estrets amb els socialistes del país veí. L’última vegada que un president de la Generalitat es va tractar amb aquest càrrec europeu va ser quan Artur Mas es va estrènyer la mà amb Herman Van Rompuy, ja fa 14 anys.

L’ofensiva del Govern

La insistència amb el català s’emmarca en l’ofensiva del Govern de Pedro Sánchez per mirar d’accelerar una oficialitat que va ser pactada amb Junts a canvi de la investidura i que pot ser un element clau per mantenir el suport del partit de Carles Puigdemont al Congrés. Però, i d’aquí la dificultat i el realisme a què s’acull Illa, perquè prosperi la petició cal que no hi hagi veto per part de cap dels 27 països que formen part de la UE.

L’esperança del Govern és que durant la presidència semestral del Consell de la UE per part de Polònia la qüestió torni a l’agenda després d’un any aparcada i a mercè de les negociacions discretes, però també que a més curt termini s’aconsegueixi l’aval de la mesa del Parlament Europeu perquè el català es pugui utilitzar en els plens com passa al Comitè de les Regions. Els socialistes posen tot el seu afany a visibilitzar que no estan de braços plegats, per més que des de Junts retreguin que, al seu judici, no s’està fent prou.

Notícies relacionades

El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança

Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

La intenció d’Illa en aquest segon viatge oficial, a més de projectar que ell també s’arremanga per incidir sobre aquesta qüestió en les institucions comunitàries, és assentar que la petició de l’oficialitat del català va més enllà d’una ambició regional nascuda de la necessitat aritmètica de Sánchez. De fet, va introduir dos arguments nous en l’equació: l’eusquera i el gallec (una cosa que interpel·la veladament el líder del PP, el gallec Alberto Núñez Feijóo); i que l’oficialitat de les llengües contribueix a "reforçar" el projecte comú en un moment en què Europa afronta una crisi de seguretat, comercial i d’identitat. "En un context de canvi de paradigma en el qual fa falta reafirmar el projecte europeu, l’oficialitat de les llengües reforça el projecte, la democràcia i el combat contra els extremismes", va reivindicar.

Després de reunir-se amb Costa, Illa va mantenir una trobada de dues hores amb la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, amb qui va abordar l’agenda de transició ecològica. Segons fonts de Presidència, Illa va presentar la planificació energètica del Govern, l’estratègia de descarbonització, el pla d’impuls del vehicle elèctric i les inversions per a la pròxima dècada que ha projectat per a Catalunya.