Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

Més d'una trentena d'associacions de la societat civil a Catalunya -des de l'àmbit cultural, social i educatiu fins a l'empresari- s'ha unit aquest divendres per exigir de forma conjunta al Govern i a les institucions una resposta ferma davant les preocupants dades que mostra l'última enquesta sobre usos lingüístics, en les quals s'identifica un retrocés del català com a primera llengua.

Sota el lema 'Català per a tothom. A cada barri, escola, feina', les entitats impulsores han presentat el full de ruta que s'han proposat seguir des de l'àmbit de l'activisme, alhora que han llançat diverses peticions a la Generalitat per abordar la situació. La principal preocupació que comparteixen totes elles -que han batejat el moviment com una "aliança de país"- és la manca d'oferta de cursos de català, especialment per a les persones que arriben noves i que volen aprendre l'idioma, ja que el retrocés del català s'agreuja en contrastar-lo amb el creixement demogràfic a Catalunya.

"No estem oferint suficients mecanismes per garantir que tothom pugui accedir al català i això és responsabilitat del Govern", ha denunciat Maria Maians, en nom del conjunt d'entitats. D'aquesta manera ho ha expressat en un acte conjunt des del Born Centre de Cultura i Memòria, lloc escollit per llegir el manifest que recull totes les reclamacions i que ha comptat amb la presència dels presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Xavier Antich i Lluís Llach o la rectora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Laia Nadal, entre altres personalitats que representen les 38 entitats signants.

Un anunci insuficient

Si bé el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va anunciar una inversió de 8,8 milions d'euros per pal·liar aquesta manca de cursos per arribar a les 140.000 places anuals el 2026, les entitats ho creuen insuficient i han demanat a Vila que les augmenti fins a 80.000 anualment. És a dir, exigeixen un total de 200.000 places per any perquè els adults aprenguin català, unes xifres que s'han de mantenir fins al 2035. "Volem que les persones que volen aprendre o millorar el seu català ho puguin fer sense limitacions ni retards", esgrimeixen al manifest. Així, marquen tres línies d'actuació per al Govern, amb l'objectiu d'"universalitzar" l'idioma en tots els àmbits: dedicar aquests 80.000 llocs nous per a formació als barris, les escoles i els centres de treball.

En primer lloc, incideixen en la necessitat de facilitar l'accés del català als barris dels municipis on s'identifica una "manca" d'aquesta oferta formativa. En aquest sentit, demanen a la conselleria un mínim de 30.000 places al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) amb "horaris adaptats a les necessitats" dels adults que vulguin aprendre'l. Paral·lelament, la societat civil es compromet a "multiplicar les associacions per aprendre català" entre veïns, especialment de la mà d'algunes de les entitats impulsores del teixit associatiu com Esplais Catalans (Esplac), Confederació d'Associacions de Cooperatives de Catalunya o Taula del Tercer Sector, entre d'altres.

En segon lloc, exigeixen a la Generalitat una clara aposta per facilitar l'accés mitjançant aquests cursos als entorns de les escoles, concretament perquè vagin dirigits als pares i mares nascuts fora de Catalunya amb predisposició a aprendre l'idioma. Situen una xifra de 400.000 persones amb aquesta voluntat, per la qual cosa des de l'aliança sol·liciten a l'Executiu crear formacions per a 20.000 famílies en horari escolar o extraescolar amb fills matriculats. Més enllà d'adquirir coneixement del català, des del moviment consideren un assumpte "crucial" per a la cohesió social i la integració que l'ús del català pugui ser compartit entre les famílies. Per part de la societat educativa destaquen signants com l'Institut d'Estudis Catalans, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) o la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).

La darrera línia d'acció que marquen com a prioritat són els centres de treball, on denuncien que són espais amb una "oferta de cursos pràcticament inexistent". Per això, demanen posar en marxa un programa perquè cada any 30.000 treballadors, empresaris i autònoms puguin aprendre català. "És necessari orientar els recursos perquè puguin accedir tots els sectors econòmics i professionals, especialment els que treballen de cara al públic", resen al document signat.

Iniciativa pròpia

Notícies relacionades

Hisenda abordarà amb les autonomies la quitació de deute

Feijóo es proposa reconquerir el votant rural que fuig d’Abascal

Solucionar aquesta "manca d'espais on es promocioni" el català és la principal batalla que es proposen guanyar en els propers anys i, per això, han pres una iniciativa pròpia per actuar de forma paral·lela a l'acció del Govern. "Volem arribar on no arriben les institucions", ha assegurat la portaveu, situant el moviment com una resposta a la necessitat de Catalunya, que ha de situar el català com a "columna vertebral del país". El manifest, han insistit, està obert a totes les entitats que es vulguin unir.

Com ajudar des de fora de l'àmbit institucional? Més enllà de la creació de centenars de grups per aprendre català entre veïns, famílies i companys de feina que han acordat impulsar, l'aliança també compta amb un braç d'impulsors que han de facilitar aquesta conciliació. En aquest punt prenen especial rellevància les patronals i els sindicats que subscriuen el pacte, com les CCOO, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la CECOT, USTEC o Foment del Treball. Totes elles es comprometen, a través del diàleg social, a col·laborar per "consensuar" calendaris, característiques i sectors prioritaris per a una millor actuació.