Càrrecs públics

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Dels 14 exmembres del Consell Executiu, quatre van sol·licitar l’assignació temporal a què tenen dret tots els dirigents de la Generalitat una vegada cessen en les seves funcions

El Govern blindarà per llei que els consellers tinguin una indemnització després de deixar el càrrec

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Arnau Carbonell / Govern

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 12 d’agost, quatre dies després de la investidura de SalvadorIlla, es va produir el traspàs protocol·lari de carteres entre els consellers sortints del Govern de Pere Aragonès i els seus successors. 

Sis mesos després d’aquells traspassos i després d’un conflictiu congrés en què ERC s’ha reorganitzat internament després del fracàs electoral, els dirigents d’aquell Govern d’Aragonès han redirigit les seves carreres personals i professionals. 

Un grup d’ells han continuat en la primera línia de la política, com a diputats al Parlament de Catalunya, si bé la majoria han guiat els seus passos per altres camins. Uns tornant al lloc que ocupaven prèviament en el sector públic, d’altres reincorporant-se al sector privat i d’altres estan avui dia sense feina, esperant a concretar noves sortides laborals.

Prestació d’exconseller

Segons dades sol·licitades per EL PERIÓDICO a través dels mecanismes de transparència de la Generalitat, dels 14 consellers que van arribar a l’últim dia de mandat, quatre van sol·licitar l’assignació temporal a què tenen dret tots els dirigents de la Generalitat una vegada cessen en les seves funcions. 

I és que els consellers no cotitzen a la Seguretat Social mentre exerceixen (i cobren) per aquest càrrec i la normativa preveu una espècie de prestació d’atur especial per a ells. Aquesta prestació ascendeix a uns 2.300 euros mensuals i la poden percebre durant un màxim de 18 mesos. O fins que es reincorporin a un altre lloc o feina pel qual se’ls remuneri.

Per exemple, quan Junts va decidir abandonar el Govern a finals del 2022, el fins aleshores vicepresident, Jordi Puigneró, va cobrar l’assignació temporal durant nou mesos, del 29 de setembre del 2022 fins al 30 de juny del 2023. Un total de 20.654,91 euros, fins que es va reincorporar a la política com a tinent d’alcaldia de Sant Cugat del Vallès.

També la va percebre el fins aleshores conseller d’Economia, Jaume Giró, que va ingressar 41.443,82 euros fins al 9 d’abril, quan va esgotar el dret a prestació. Avui està reincorporat a la primera línia de la política com a diputat de Junts al Parlament.  

Un altre que va ser conseller amb Junts, però en una legislatura precedent, i que va cobrar prestació va ser Miquel Sàmper. La va percebre des del seu cessament com a conseller d’Interior, el maig del 2021, fins al maig del 2022, per uns ingressos totals de 25.757,88 euros. Avui torna a ser conseller, però del Govern d’Illa i amb la cartera d’Empresa i Treball.

Diputats, sector públic, privat o atur

Tornant als consellers republicans o independents del Govern d’Aragonès, n’hi ha quatre que van sol·licitar cobrar la prestació. La que va ser consellera d’Economia, Natàlia Mas, va percebre, entre el 12 d’agost i el 31 de desembre del 2024 –últimes dades facilitades per Transparència–, un total de 10.918,78 euros. Si bé inicialment va manifestar la seva voluntat d’agafar-se un temps de descans per estar amb la seva família, a principis de gener va fitxar com a consellera per a La Farga Yourcoppersolutions, companyia presidida per Oriol Guixà, que, al seu torn, lidera el ‘lobby’ empresarial Femcat.

Un altre conseller que va percebre la mateixa quantia durant aquell període i que està pendent de concretar una sortida professional en el sector privat, segons confirma ell mateix, és l’extitular d’Empresa i Treball Roger Torrent. L’exconsellera d’Acció Exterior Meritxell Serret també ha estat cobrant una prestació, així com el d’Acció Climàtica, David Mascort. Aquest últim, docent de professió, va sol·licitar una llicència de sis mesos abans d’iniciar el curs acadèmic i té previst reincorporar-se a fer classes el 3 de març, segons explica en conversa amb aquest mitjà. Serret, que va participar en una de les candidatures que va disputar el lideratge d’ERC –Nova Esquerra Nacional–, està també en fase de trobar una sortida professional.

Ester Capella, al Parlament. /

MARTA SIERRA / ACN

Altres dirigents republicans no han sol·licitat aquesta assignació perquè han continuat la seva carrera política com a diputats. És el cas de Tània Verge (Igualtat i Feminismes), Carles Campuzano (Drets Socials), Ester Capella (Territori) i Joan Ignasi Elena (Interior). Capella és la número dos del grup parlamentari en la seva condició de portaveu.

Notícies relacionades

Un altre grup s’ha reincorporat a les seves antigues professions, tant en el sector privat com el públic. La independent Gemma Ubasart (Justícia) ha tornat a fer classes a la UdG, segons confirmen des de l’entitat; Anna Simó (Educació) ha tornat a la seva plaça com a responsable de la delegació de Sant Martí del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, i la que va ser vicepresidenta, Laura Vilagrà, es va reincorporar a la gerència del Consell Comarcal del Bages. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va demanar el reingrés a la seva plaça de funcionària a la Generalitat. Un cop allí es va presentar a un procés de selecció i des de principis d’any és la directora de divisió de l’Anella Olímpica i el Fòrum, que pertany a l’empresa municipal BSM.

El que va ser conseller de Sanitat, Manel Balcells, torna a ser comissionat de Salut al centre tecnològic Leitat, i Joaquim Nadal, que va estar a càrrec d’Universitats, ha tornat a la seva vida com a jubilat.