Enquesta de la Generalitat

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics
3
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Alex R. Fischer
Alex R. Fischer

Infografia

ver +

¿Quin és l’estat de salut del català? ¿Millora o empitjora? L’Enquesta d’usos lingüístics de la població, elaborada per la Generalitat entre el setembre del 2023 i l’abril del 2024, ens ofereix un bon termòmetre de la situació de l’idioma, del qual es poden extreure llums i ombres. En línies generals, l’ús del català com a llengua habitual ha descendit en els últims anys, però ha augmentat el percentatge de catalans que el coneixen i el parlen de manera freqüent. La conseqüència és que el bilingüisme es reforça: hi ha menys persones que tenen el català com a primera llengua, però hi ha més persones que ja no tenen el castellà com a única llengua.

A continuació repassem les dades que més criden l’atenció de l’estudi.

L’ús habitual del català ha retrocedit del 36,1% al 32,6% entre el 2018 i el 2023, i l’ús habitual del castellà també ha baixat, tot i que menys, del 48,6% al 46,5%, així que continua sent l’idioma més utilitzat de manera quotidiana. Però l’opció d’ús de català i castellà de manera indistinta creix significativament en termes absoluts al passar del 7,4% al 9,4%.

Entre la població nascuda a Catalunya, el català és llengua inicial (la primera que s’aprèn a casa) de més del 56,8%, d’identificació del 70,8% i habitual del 64% en aquest grup, i entre els nascuts a la resta d’Espanya, el castellà és predominant, amb llengua inicial en el 84,5%, d’identificació en el 76,2% i habitual en el 77%.

Tot i que baixa el seu ús habitual, el català va guanyar 267.600 nous coneixedors (de 15 anys o més) entre el 2018 i el 2023, una xifra inferior al creixement de la població en aquell lustre, que va ser de 398.500 persones.

La mitjana de coneixement de la llengua continua estant per sota de la mitjana del castellà en totes les edats, fins i tot entre els joves, però es detecta una àmplia predisposició per aprendre o millorar el coneixement del català.

El català va guanyar almenys 127.600 parlants actius de 15 anys o més entre el 2018 i el 2023, la majoria dels quals combinen el català amb altres llengües en la seva vida quotidiana. És a dir, en un context cada vegada més multilingüe, el català manté una notable capacitat d’incorporació de nous parlants: el 93,4% de la població l’entén; el 80,4% el sap parlar; el 84,1% el sap llegir, i el 65,6% el sap escriure.

Hi ha més de 2,2 milions de persones que utilitzen el català de manera quotidiana, tot i que no majoritària, que són els denominats parlants secundaris. Aquest col·lectiu ha crescut entre el 2018 i el 2023 fins a arribar a les 117.000 persones. En canvi, hi ha 1,6 milions de persones que mai utilitzen el català.

Per franges d’edat, el català decreix des de les persones de més de 65 anys fins als adults joves, de 30 a 44 anys, com a llengua inicial i habitual única, mentre que repunta entre els més joves, de 15 a 29 anys. No obstant, en aquesta última franja d’edat es dona la caiguda més pronunciada en l’ús habitual del català, del 35,2% el 2018 al 29,2% el 2023.

Notícies relacionades

Influïts per les dinàmiques demogràfiques, el català i el castellà baixen com a llengües inicials úniques i creixen com a llengües inicials combinades, mentre pugen els que tenen una llengua inicial diferent d’aquestes i la transmissió del català de pares a fills.

La mateixa tendència es reprodueix quan es pregunta per la llengua d’identificació, aquella amb la qual el parlant s’identifica: el català baixa del 36,3% al 30% en cinc anys, però el castellà també ha baixat, del 46,6% al 40,4%, mentre que la identificació amb totes dues augmenta del 6,9% al 14,6%.