García Ortiz enfila el judici oral

No és possible des de la Sala d’Apel·lacions parlar de la deliberació. La decisió, però, presentada "per unanimitat", només ho és perquè es considera que en aquesta mena d’interlocutòries els magistrats dissidents no poden presentar un vot particular, com sí que passa en les sentències. El magistrat Andrés Palomo, discrepant amb els altres dos magistrats, no va presentar un vot dissident i es va afegir als altres dos magistrats.

Per tant, en la interlocutòria ni tan sols es deixa constància dels arguments opositors de Palomo. Formalment, no existeixen. Fonts judicials consultades assenyalen que el més normal és que no s’emetin vots particulars en les anomenades providències (resolucions judicials que només tendeixen, sense substanciació, al desenvolupament del procés o bé ordenen actes de mera execució) però sí en canvi en les interlocutòries. Això pretén donar aparença d’unanimitat.

¿Què ha passat? El magistrat ponent, Julián Sánchez Melgar, i el magistrat Eduardo de Porres –que serà el ponent en l’apel·lació de Carles Puigdemont en la vista del seu recurs el 10 de març– han defensat in toto la instrucció del magistrat Ángel Hurtado. Es tracta de la causa del correu del 2 de febrer de l’advocat Carlos Neira, fiscalista d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, filtrat, segons l’instructor, partint d’una inferència de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil pel fiscal General de l’Estat, Álvaro Ortiz.

D’acord amb la interlocutòria, ponència de Sánchez Melgar, el delicte de revelació de secrets permet la diligència d’entrada i registre tenint en compte que "la investigació era necessària i ve imposada al magistrat instructor per la interlocutòria de la Sala d’Admissió".

La interlocutòria fa diverses vegades referència a la decisió de la Sala d’Admissió, com qui diu "què vol que li digui, no queda altra alternativa" que registrar el despatx del fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap de Madrid. "Sobretot quan qui està verificant la proporcionalitat, necessitat i idoneïtat és la Sala Segona del Tribunal Suprem, i que mitjançant la interlocutòria del 15 d’octubre ha considerat que calia portar a terme una investigació judicial sobre la presumpta comissió d’un delicte de revelació de secrets precisament a l’investigat ja assenyalat [el FGE]".

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid va enviar l’exposició raonada a la Sala Segona perquè va apreciar indicis de delicte en la nota informativa emesa per la FGE el 14 de març del 2024, en la qual es desmentia un correu filtrat pel director de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid en el qual també es feia veure –mitjançant tergiversació– que la Fiscalia de Madrid oferia un pacte de conformitat per als dos delictes de González Amador confessats pel seu advocat. La Sala d’Admissió, però, va considerar que aquesta nota no tenia delicte. En canvi, potser per aconseguir la unanimitat, incloent-hi la de la ponent (Susana Polo), sí que va apreciar delicte en el correu del 2 de febrer del 2024.

Acotament temporal

La interlocutòria confereix la motivació del registre. Bé, això sí, Hurtado s’ha passat molt de frenada demanant la clonació de les dades entre el 8 de març i el 30 d’octubre del 2024. "Aquesta amplitud va ser inadequada i innecessària, ja que els fets, si haguessin tingut lloc, tindrien un acotament temporal molt més curt".

Per tant, en aquesta interlocutòria no hi ha cap raonament sobre l’apel·lació a la necessària proporcionalitat de la mesura d’entrada en relació amb el delicte de revelació de secrets. I tampoc sobre la naturalesa del secret que s’està investigant quan el cas de la denúncia contra González Amador per delictes fiscals i falsedat no estava residenciat en seu judicial.

Notícies relacionades

El Govern aprovarà un suplement de crèdit de 2.100 milions per garantir-se l'estabilitat sense pressupostos

L’ex secretària general del PP Dolores de Cospedal: «Jo no he impulsat cap operació Catalunya, que és una ficció»

Dilluns, la jutge Inmaculada Iglesias, titular del Jutjat d’Instrucció número 19 de Madrid, espera prendre declaració en qualitat d’imputat a González Amador per primera vegada en el cas dels delictes fiscals, tret que un escrit d’últim minut frustri aquesta cinquena convocatòria. Junt amb la parella de Díaz Ayuso estan citats els seus "proveïdors" en la trama de factures falses i empreses fantasma.

Déu els cria: Neira Garrido, Aldama i González Amador

Carlos Neira va aportar la notícia falsa del 13 de març. Ara la Fiscalia Anticorrupció li ha presentat una querella per manipular dades dels comptes de Rodrigo Rato en un peritatge per a la causa de blanqueig de capitals pel qual Rato va ser condemnat a quatre anys i nou mesos.Neira va presentar dos informes que Anticorrupció qualifica de peritatge «amb ple coneixement de la fal·làcia» i sol·licita tres anys de presó per a ell. També demana una multa de 3,5 milions d’euros per al seu despatx d’advocats i al mateix temps la prohibició d’elaborar informes fiscals tributaris.El degà del Col·legi d’Advocats de Madrid, Eugenio Ribón, que va considerar davant el jutge Hurtado que difondre els missatges entre el fiscal i el lletrat afecta el dret de defensa, no ha pres cap mesura contra Neira per difondre un missatge reservat que li va enviar el fiscal Julián Salto de Madrid el 13 de març del 2024.El corruptor confés Víctor de Aldama en el cas Koldo-Ábalos i també en el cas dels hidrocarburs ha sigut client del despatx de Garrido.