Junts marcarà distàncies amb Aliança per evitar fugues de vot en les municipals del 2027

Els postconvergents temen que en les pròximes eleccions municipals, les següents marcades en el calendari, Aliança faci efecte molt més enllà d’aquest municipi de 10.600 habitants. L’extrema dreta catalana està en plena estratègia d’expansió, i en són un exemple les parades informatives que cada cap de setmana paren en diferents poblacions catalanes. El seu objectiu prioritari és la Catalunya Central i, especialment, Manresa, on creuen que poden aconseguir l’alcaldia.

A Junts estan convençuts que fer-la fora de l’alcaldia donava pàbul al seu discurs victimista, i que alliberar-la de les obligacions al municipi li permetria «passejar-se per tot Catalunya» amb les seves idees. «Li hauríem donat una pista d’aterratge, el millor és aïllar-la a Ripoll», resumeix un dels membres del partit consultats. Darrere d’aquesta estratègia hi ha demoscòpia. Segons l’últim CEO, si se celebressin unes noves eleccions al Parlament, fins a un 5% de l’electorat postconvergent elegiria ara la papereta d’Aliança Catalana. Descomptats els votants d’Orriols que diuen que ara elegirien la formació liderada per Puigdemont, el saldo continua sent molt positiu per a l’extrema dreta. Segons l’enquesta, guanyaria 27.000 vots procedents de Junts.

¿Pactes el 2027?

Després de la polèmica de Ripoll, Turull va voler marcar distàncies amb Aliança, acusant-la de fer «discursos d’odi» i fins i tot de ser l’«anti-Catalunya», i també va tancar la porta a acords amb ells de cara a les municipals del 2027. «Nosaltres, de persones que atien l’odi entre catalans, no en volem saber res», va respondre quan li van preguntar per possibles pactes.

No obstant, hi ha membres de la direcció que no veuen tan clara aquest últim punt. «Ara tocarà marcar i exagerar perfil per compensar Ripoll, però el 2027 no hi haurà ni cordons sanitaris ni profilàctics», dona per fet un dirigent del partit, que afegeix: «Si no podem pactar amb el PSC ni amb Aliança, perdrem la meitat d’alcaldies».

Ja en les últimes municipals, els pactes postelectorals van erosionar Junts, que va quedar amb un poder institucional residual malgrat quedar en segon lloc en les urnes. Malgrat guanyar a Barcelona, l’alcaldia més important que ostenten els postconvergents és la de Sant Cugat, la dotzena ciutat més poblada de Catalunya, i en les diputacions, un acord entre ERC i el PSC els va deixar fora de tres de les quatre institucions.

¿Adeu al cordó sanitari?

Perquè això passi, no obstant, queden encara més de dos anys. Fins aleshores, l’estratègia és marcar distàncies amb Aliança, però també amb els grups d’esquerres impulsors dels anomenats cordons sanitaris, ja que consideren que utilitzen aquesta estratègia per desgastar-los i que només dona més ales a l’extrema dreta. «Ens hem de desmarcar d’ella i també d’ells. No podem anar a remolc d’aquesta estupidesa», explica un diputat quan li pregunten sobre quina serà l’estratègia que seguirià a partir d’ara al Parlament. Creu que, per frenar la formació d’Orriols, la fórmula és «fer un discurs clar sobre immigració», una estratègia que considera que es veuria reforçada si finalment hi ha acord per al traspàs de competències en aquesta matèria.

Ja en el congrés de Junts celebrat l’octubre passat a Calella, el partit va deixar per escrit en les seves ponències que es volia desmarcar del «nacionalpopulisme» –amb referència a Orriols–, però també de les tesis «bonistes» que atribueixen a l’esquerra. I un dels últims pronunciaments de Puigdemont en les xarxes, a raó de la cimera de l’extrema dreta als Estats Units, també va en la mateixa línia. L’expresident de la Generalitat ha acusat la dreta i l’esquerra de «córrer sota les estovalles del trumpisme per veure si els cauen les engrunes del tiberi».

Notícies relacionades

Sánchez demana a Feijóo «deixar de donar tombs»: «No es pot ser europeista al matí i a la nit ficar-se al llit amb la ultradreta»

¿Què ha passat amb els consellers d’ERC sis mesos després del final del Govern d’Aragonès?

Durant la campanya de les últimes eleccions catalanes, Junts es va afegir al cordó sanitari contra Vox i Aliança, i així es va comprometre a no pactar ni acceptar els vots de l’extrema dreta. Després se li va afegir la directriu de votar en contra de les propostes d’Aliança. Ja aleshores, els postconvergents van signar l’acord arrossegant els peus, i amb el pas del temps se n’han anat desdient. Primer, es va abstenir en una proposta per reactivar la declaració unilateral d’independència fallida del 2017, i després, en un altre escrit que condemnava l’atac a una carpa informativa del partit a Barcelona. Aquests dos fets, sumats al que ha passat a Ripoll, van fer que els impulsors del pacte –la Unitat Contra el Feixisme i Racisme (UCFR)– acusessin Junts d’«autoexcloure’s» de l’acord.

A Junts, el debat sobre Aliança incomoda, però, mentre alguns aposten per continuar ignorar-los i fer equilibris, d’altres en la formació creuen que ha arribat el moment de «desacomplexar-se» i de «sortir» de la dicotomia del cordó sanitari.