El Suprem avala per unanimitat la legalitat dels registres al fiscal general

El recurs més significatiu era el que es dirigia contra l’entrada i registre en el despatx de García Ortiz el 30 d’octubre de l’any passat. Bona part dels indicis a l’entorn dels quals volta l’acusació van ser resultat dels duts a terme a la seu de la Fiscalia General i a les dependències oficials de la també imputada Pilar Rodríguez.

La sala que integren Julián Sánchez Melgar (exfiscal general de l’Estat amb el PP), Eduardo de Porres i Andrés Palomo considera que "el delicte investigat ho permet, la investigació era necessària" i "ve imposada a l’instructor per la interlocutòria de la sala d’admissió", que va obrir el procediment contra García Ortiz, ja que es tracta de l’"únic mitjà possible" per esbrinar si hi va haver o no una revelació de dades amb la filtració dels correus investigats i "els aparells i instruments són al despatx d’una oficina pública", i encara més tenint en compte que "ni la Fiscalia General ni cap institució tenen una garantia d’immunitat". Afegeix que "el suposat delicte s’hauria comès a través de la tecnologia de la comunicació" i els comesos "per mitjans informàtics o telemàtics han de ser investigats per la mateixa via de comissió", perquè "és l’única manera d’investigar-los" amb independència de la seva gravetat.

Als magistrats no els sembla raonable que es pugui atribuir al Suprem, que a més és un òrgan d’alt rang, la facultat d’investigar i, si escau, sancionar els possibles delictes que puguin cometre els representants de tan altes institucions "i després concloure que no poden utilitzar els instruments necessaris per investigar-los", quan a més es presenten els requisits necessaris per adoptar aquestes mesures, "en la mateixa mesura que es presentarien per als altres ciutadans", afirma la interlocutòria de 47 pàgines donada a conèixer ahir. "Si afirméssim una cosa com aquesta, estaríem instituint un privilegi per als aforats que, constitucionalment, no es pot proclamar en el nostre Estat de dret", afegeixen.

Proves i indicis

Les ordres d’Hurtado eren considerades pel fiscal general una extralimitació de l’instructor que hauria de comportar la seva nul·litat, però han donat lloc a informes aportats a la causa per la Guàrdia Civil que revelen que García Ortiz va eliminar dues vegades tots els seus missatges telefònics després d’obrir-li causa el Suprem i també el seu compte personal de correu electrònic. Malgrat això, en l’anàlisi del registre de trucades fetes no s’ha trobat prova ni tampoc cap indici que indiqui que el fiscal pogués haver parlat aquella nit amb persones alienes a la fiscalia, com ara periodistes o persones relacionades amb el Govern, que puguin fonamentar una filtració en aquest sentit.

Els tres magistrats de la Sala d’Apel·lacions admeten que en dependències del Ministeri Públic, com en qualsevol jutjat, "hi ha múltiples expedients que contenen dades tant o més rellevància que les ara investigades i la revelació de les quals pugui potencialment afectar no només l’adequada administració de justícia sinó la intimitat de tercers, de manera que el judici de proporcionalitat ha de ser reforçat".

I això es compleix en el cas investigat, perquè "no queda cap altra alternativa", ja que concloure que es tracta d’un lloc d’"impossible prospecció judicial" comportaria "la renúncia a la mateixa investigació i la consegüent creació d’un àmbit d’impunitat que no resulta de cap lloc del nostre ordenament jurídic, ni de la deguda transparència que ha de guiar l’actuació de totes les institucions en un Estat de dret".

Notícies relacionades

El Govern aprovarà un suplement de crèdit de 2.100 milions per garantir-se l'estabilitat sense pressupostos

L’ex secretària general del PP Dolores de Cospedal: «Jo no he impulsat cap operació Catalunya, que és una ficció»

Tot i que en els telèfons del fiscal general no s’hi va trobar cap missatge, els agents van disposar de les converses de la cap provincial de Madrid, que va remetre a les 21.59 del 13 de març al compte personal de García Ortiz el correu en què la defensa d’Alberto González Amador reconeixia la comissió de dos delictes fiscals de cara a l’obtenció d’un pacte que li evités arribar a judici.

La Sala d’Apel·lacions dona la raó als recurrents en el fet que l’àmbit temporal de la mesura d’investigació va ser "massa extens", ja que incloïa del 8 de març al dia del registre, el 30 d’octubre. La interlocutòria afirma que "aquesta amplitud temporal va ser inadequada i innecessària".