Què ha sigut dels consellers d’ERC del Govern Aragonès

El passat 12 d’agost, quatre dies després de la investidura de Salvador Illa, es va produir el protocol·lari traspàs de carteres entre els consellers sortints del Govern de Pere Aragonès i els seus successors. Sis mesos després dels traspassos i després d’un conflictiu congrés en el qual ERC s’ha reorganitzat internament després del fracàs electoral, els dirigents d’aquell Govern Aragonès han redirigit les seves carreres personals i professionals.

Un grup d’ells han seguit en la primera línia de la política, com a diputats al Parlament de Catalunya, si bé la majoria han guiat els seus passos per altres camins. Uns tornant al que ja ocupaven prèviament al sector públic, d’altres reincorporant-se al sector privat i d’altres estan en el dia d’avui sense ocupació, a l’espera de concretar noves sortides laborals.

Prestació d’exconseller

Segons dades sol·licitades per EL PERIÓDICO a través dels mecanismes de transparència de la Generalitat, dels 14 consellers que van arribar a l’últim dia de mandat, quatre van sol·licitar l’assignació temporal que tenen de dret tots els dirigents de la Generalitat una vegada cessen de les seves funcions.

Això és perquè els consellers no cotitzen a la Seguretat Social mentre exerceixen (i cobren) per l’esmentat càrrec i la normativa contempla una espècie de prestació d’atur especial per a ells. La mateixa ascendeix uns 2.300 euros mensuals i poden percebre-la durant un màxim de 18 mesos. O fins que es reincorporin a un altre lloc o ocupació que els remuneri.

Per exemple, quan Junts va decidir abandonar el Govern a finals del 2022, el fins aleshores vicepresident, Jordi Puigneró, va cobrar l’assignació temporal durant nou mesos, del 29 de setembre del 2022 fins al 30 de juny del 2023. Un total de 20.654,91 euros, fins que es va reincorporar a la política com a tinent d’alcalde de Sant Cugat del Vallès.

També la va percebre el fins aleshores conseller d’Economia, Jaume Giró, que va ingressar un total de 41.443,82 euros fins al 9 d’abril, quan va esgotar el dret a prestació. En aquests moments està reincorporat a la primera línia de la política com a diputat de Junts al Parlament.

Un altre conseller amb Junts, però en una legislatura precedent, i que va cobrar prestació va ser Miquel Sàmper. La va percebre des del seu cessament com a conseller d’Interior, el maig del 2021, fins al maig de l’any 2022, per uns ingressos totals de 25.757,88 euros. Avui torna a ser conseller, però del Govern Illa i amb la cartera d’Empresa i Treball.

Sector públic, privat o atur

Tornant als consellers republicans o independents del Govern Aragonès, n’hi ha quatre que van sol·licitar cobrar la prestació. La que va ser consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha percebut entre el 12 d’agost i el 31 de desembre del 2024 –últimes dades facilitades per Transparència– un total de 10.918,78 euros. Si bé inicialment va manifestar la seva voluntat de prendre’s un temps de descans per estar amb la seva família, a principis de gener va fitxar com a consellera de La Farga Yourcoppersolutions, companyia presidida per Oriol Guixà, que al seu torn lidera el lobby empresarial Femcat.

Un altre conseller que ha percebut la mateixa quantia durant aquell període i que està pendent de concretar una sortida professional al sector privat, segons confirma el mateix, és l’extitular d’Empresa i Treball, Roger Torrent. L’exconsellera d’Acció Exterior Meritxell Serret també ha estat cobrant prestació, així com el d’Acció Climàtica, David Mascort. Aquest últim, docent de professió, va sol·licitar una llicència de sis mesos abans d’iniciar el curs acadèmic i té previst reincorporar-se a fer classes el pròxim 3 de març, segons explica en conversa amb aquest mitjà. Serret, que va participar en una de les candidatures que va disputar el lideratge d’ERC –Nova Esquerra Nacional–, està també en fase de trobar una sortida professional.

Carrera política

Per contra, altres dirigents republicans no han sol·licitat aquesta assignació perquè han continuat la seva carrera política com a diputats. És el cas, per exemple, de Tània Verge (Igualtat i Feminismes), Carles Campuzano (Drets Socials), Esther Capella (Territori) i Joan Ignasi Elena (Interior). Capella és actualment la número dos del grup parlamentari en la seva condició de portaveu.

Notícies relacionades

Sánchez-Camacho i Cospedal titllen de "ficció" l’operació Catalunya

Una ‘mentida d’Estat’

Un altre grup s’ha reincorporat a les seves antigues professions. La independent Gemma Ubasart (Justícia) ha tornat a fer classes en la UdG, segons confirmen des de l’entitat; Anna Simó (Educació) ha tornat a la seva plaça com a responsable de la delegació de Sant Martí del CPNL i la que era vicepresidenta, Laura Vilagrà, es va reincorporar a la gerència del Consell Comarcal del Bages. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va demanar el reingrés a la seva plaça de funcionària a la Generalitat. Una vegada allà es va presentar a un procés de selecció i ara és la directora de divisió de l’Anella Olímpica i Fòrum, que pertany a l’empresa municipal BSM.

El que era conseller de la cartera de Sanitat, el doctor Manel Balcells, torna a ser health comissioner al centre tecnològic Leitat i Joaquim Nadal, que va estar a càrrec del departament d’Universitats, ha tornat a la seva vida com a jubilat.