Els acords entre el Govern i la Generalitat en cinc claus: de les inversions als mossos i els jutges

La seguretat, la justícia i el finançament són les tres qüestions protagonistes en aquesta cimera, escenificada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, en les reunions tant de la comissió bilateral com de la comissió mixta de transferències que se celebren al Palau de la Generalitat.

Aquests són els principals acords que se subscriuran:

Una de les prioritats del nou Govern d’Illa és aturar la multireincidència a Catalunya per acabar amb la sensació d’inseguretat que reflecteixen els baròmetres. En aquesta direcció, l’Estat i la Generalitat pactaran incrementar el nombre de jutges amb 60 noves unitats judicials en el territori català en els pròxims tres anys. L’objectiu és arribar a la ràtio d’una unitat judicial per cada 100.000 habitants, per apropar-se a la mitjana espanyola. Es tracta d’una de les qüestions que vertebren el pla de xoc contra la multireincidència anunciat pel ministre de Presidència,Félix Bolaños. L’increment busca descongestionar el sistema judicial català, que compta amb un important bloqueig que despunta en els judicis ràpids (delictes que comporten penes de fins a cinc anys), la celebració dels quals s’hauria de fer en 15 dies i actualment estan assenyalats a més d’un any vista.

A la falta de jutges a Catalunya s’hi suma la manca d’efectius dels Mossos d’Esquadra, un reclam que tant sindicats com partits fa anys que exigeixen i que també va en la línia d’abordar la sensació d’inseguretat que perceben els ciutadans. Aquest dilluns es materialitzarà en la comissió paritària entre els dos governs incrementar les places de mossos fins als 25.000 en cinc anys, una xifra que no és nova, ja que també forma part de la bateria de mesures que s’emmarca en el pla de multireincidència. El calendari amb què treballen des de l’Estat i la Generalitat és que abans de l’estiu se celebri una nova Junta de Seguretat en què s’acordin els passos previs que concretin les dates de les noves convocatòries. Des de l’inici de la legislatura, el Govern ja ha ampliat en 400 les vacants en el cos policial català.

El tercer acord de pes, com va avançar EL PERIÓDICO, és l’impuls del consorci que gestionarà l’execució de les inversions previstes per a Catalunya en els Pressupostos Generals de l’Estat, un pacte segellat entre el PSC i ERC per a la investidura d’Illa i que està previst que estigui operatiu a partir de l’1 de gener del 2026. Aquell mateix any haurà d’estar vertebrada l’estructura perquè l’Agència Tributària de Catalunya recapti l’IRPF, en el marc del finançament singular que també van pactar els dos partits, però que no s’abordarà en les comissions d’aquest dilluns, sinó en la de divendres. Aquest consorci serà un òrgan amb una fórmula paritària entre les dues administracions que haurà d’aturar l’històric dèficit d’inversions i la baixa execució pressupostària que s’arrossega des de fa anys –el 2023 va ser d’un 45% a Catalunya davant el 165% de Madrid–. En la reunió bilateral es pactarà quin és el mètode de finançament per a aquest consistori, ja que en l’acord d’investidura es recull que ha d’equivaler a «la mitjana d’inversió pública sobre el PIB en el conjunt de l’Estat», en un marc plurianual.

Notícies relacionades

Govern i Generalitat pacten més inversions, mossos i jutges per impulsar la «cogovernança» amb Catalunya

Junts retira la proposta sobre la qüestió de confiança a Sánchez després de l'avís del mediador

Un altre dels assumptes que també es posarà sobre la taula en matèria de finançament és la creació d’un grup de treball que haurà de determinar l’import pendent que ha de liquidar l’Estat a Catalunya corresponent al dèficit en infraestructures, tal com s’estableix en la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya. Aquest grup de treball, que es posarà en marxa a partir d’aquesta comissió bilateral, haurà d’acordar quin és l’import a liquidar corresponent entre el 2009 i el 2013.

Més enllà d’aquestes tres qüestions centrals en les reunions, l’Estat i la Generalitat també aprovaran durant aquest matí més de 20 acords pendents. Des del programa pilot per instaurar una finestreta única que reculli tots els serveis que presten conjuntament l’Executiu central i el Govern, fins al traspàs formal d’assumptes com la titularitat catalana de les autovies B-23 i B-30, la cessió de l’Observatori Meteorògic del turó de l’Home o la gestió de les beques, passant pel traspàs de la prestació de l’ingrés mínim vital a la Generalitat. L’impuls definitiu que tancarà després d’anys en l’aire la transferència d’aquestes carpetes pretén ser una mostra més de la instauració de la recuperació en les relacions Estat-Generalitat.