Govern i Generalitat pacten més inversions, mossos i jutges per impulsar la «cogovernança» amb Catalunya

El Govern i la Generalitat han desencallat aquest dilluns acords que els socialistes van forjar amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez i de Salvador Illa, i han creat una vintena de pactes que aprofundeixen en l’enfortiment de l’autogovern a Catalunya. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, han oficiat la comissió bilateral i la comissió mixta de traspassos i han donat impuls al consorci que gestionarà l’execució de les inversions a Catalunya perquè estigui operatiu el 2026, com va avançar EL PERIÓDICO, i han posat en marxa un grup de treball per determinar l’import pendent de l’Estat a Catalunya, corresponent al dèficit en infraestructures, com estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Així mateix, han subscrit l’aval definitiu a l’increment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra per arribar als 25.000 efectius el 2030 i de la plantilla judicial a Catalunya amb 60 noves unitats en tres anys, mentre que han acordat que la Generalitat pugui proveir places de secretaris, interventors i tresorers en ajuntaments per fer front al dèficit actual. També han dissenyat un grup de treball per crear una finestreta única per a l’atenció ciutadana, que serà un espai compartit amb el conjunt de serveis i tramitacions de l’Estat i de la Generalitat.

Quant als béns immobles, l’Estat ampliarà els usos de l’edifici situat al número 4 de la plaça d’Eusebi Güell per cedir-lo al Barcelona Supercomuting Center (BSC) i li cedirà la titularitat d’un altre a la ronda de Sant Pere número 41 per ubicar allà el CAP Casc Antic de Barcelona. En tres mesos, tindran un estudi d’altres solars i edificis traspassables.

D’altra banda, la comissió de transferències s’ha centrat a desencallar traspassos que fa anys que s’arrosseguen, com la gestió de les beques –juntament amb una transferència de 2,1 milions d’euros anuals– o la del canal Xerta Sènia als municipis de Godall, Roquetes, Santa Bàrbara i Tortosa. També l’actualització dels mòduls per a la implantació d’unitats judicials –acompanyat de 9,5 milions d’euros per a les que van entrar en funcionament el 2023 i el 2024– i la cessió d’obres hidràuliques, en el marc de treballs executats pel programa de sanejament de les aigües residuals urbanes a la conca de l’Ebre, i de les derivades de les actuacions de reutilització d’aigües de la depuradora del Baix Llobregat. En matèria de conservació de la natura s’ha pactat transferir la finca Arnui, a Llavorsí (Pallars Sobirà) i la finca rústica el Vilar, a Basella (Alt Urgell), totes dues titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Aliança entre governs

Després de la reunió, Torres i Dalmau han comparegut al Palau de la Generalitat per explicar els acords i celebrar no només els pactes assolits, sinó la sintonia entre les dues administracions: «Enfortir l’Estat autonòmic és enfortir la Constitució», ha defensat el ministre. «Més mossos, més jutjats, més recursos i més competències», ha resumit el conseller, «per fomentar la cogovernança», remarcant que «ha començat una nova etapa de relacions centrada en la política de la gent». «La política del colze amb colze dona més resultats que la de la confrontació», ha incidit.

Els sindicats i les patronals aplaudeixen

Notícies relacionades

El Govern celebra el pas enrere de Junts i veu redreçat el «rumb de la legislatura»

Junts retira la proposta sobre la qüestió de confiança a Sánchez després de l'avís del mediador

Abans de donar el tret de sortida a les dues reunions entre el Govern i la Generalitat, i hores abans que el president rebés el ministre al seu despatx, Dalmau ha presentat els pactes que s’havien de sancionar als grups parlamentaris del Parlament, els principals agents econòmics i socials–Foment, PIMEC, UGT i CCOO– i a les entitats municipalistes –ACM i FMC–. No obstant, a la reunió només hi han acudit representants del PSC, Junts, ERC i els Comuns; ja que el PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana han decidit no assistir-hi, malgrat haver sigut convidats. Tots els assistents han celebrat que se’ls hagi informat dels pactes sucrits i han defensat que aquests acords permeten no només avançar en la normalització de les relacions, sinó donar més seguretat jurídica –amb més mossos– i jutges– perquè Catalunya creixi econòmicament i aconsegueixi resoldre alguns dels dèficits administratius.

La previsió és que se celebri una nova bilateral abans de l’estiu per avançar en la concreció d’alguns dels acords i que en el mateix període es convoqui una Junta de Seguretat per tancar l’augment d’efectius policials.