Govern i Generalitat pacten més inversions per a la "cogovernança"

Les dues parts van acordar impulsar el consorci que gestionarà l’execució de les inversions previstes pels Pressupostos estatals a Catalunya perquè sigui operatiu el 2026, com va avançar EL PERIÓDICO, i van posar en marxa un grup de treball per determinar l’import pendent de l’Estat a Catalunya, corresponent al dèficit en infraestructures, com estableix la disposició addicional tercera de l’Estatut.

Una etapa "colze a colze"

Així mateix, van subscriure l’aval definitiu a l’increment de la plantilla dels Mossos d’Esquadra per arribar als 25.000 efectius el 2030 i de la planta judicial a Catalunya amb 60 noves unitats en tres anys, mentre van acordar que la Generalitat pugui proveir places de secretaris, interventors i tresorers en ajuntaments per fer front al dèficit actual. També van dissenyar un grup de treball per crear una finestreta única per a l’atenció ciutadana, un espai compartit amb el conjunt de serveis i tramitacions de l’Estat i de la Generalitat.

La cirereta a totes aquestes concessions la posa la condonació de 22.100 milions d’euros del deute del FLA, després de la qual tant el conseller Dalmau com el ministre Torres van celebrar que ahir era "un bon dia" per a Catalunya i per a la resta de les comunitats autònomes, a les quals també s’ofereix aquesta quitació. El conseller va definir la globalitat de tot el que s’ha pactat com el "més important" de l’última època per a Catalunya gràcies al treball "colze a colze" –i no de confrontació– amb la Moncloa, mentre el ministre va posar l’accent en la idea que "enfortir l’Estat autonòmic és enfortir la Constitució", a més de presumir de la "normalitat" aconseguida després de deixar enrere el procés.

Torres va dedicar un encàrrec al PP quan va deixar caure que governar és "avançar amb els que han fet possible" el Govern de Pedro Sánchez i que, per aquesta regla de tres, "no és un bon dia per a altres que estan en el catastrofisme i en la negació". El ministre no va amagar la satisfacció, tot i que mesuradament, després que Junts hagi retirat la proposició no de llei sobre la qüestió de confiança a Sánchez.

Acompanyant els pactes de pes també hi ha entesa en el traspàs de béns immobles. L’Estat ampliarà els usos de l’edifici situat al número 4 de la plaça d’Eusebi Güell per cedir-lo al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i li cedirà la titularitat d’un altre a la ronda de Sant Pere número 41 per ubicar-hi el CAP Casc Antic de Barcelona. En tres mesos tindran un estudi dels altres solars.

D’altra banda, la comissió de transferències es va centrar a desencallar traspassos que fa anys que s’arrosseguen, com la gestió de les beques –juntament amb una transferència de 2,1 milions d’euros anuals– o la del canal Xerta Sènia als municipis de Godall, Roquetes, Santa Bàrbara i Tortosa. També l’actualització dels mòduls per a la implantació d’unitats judicials –acompanyada de 9,5 milions d’euros per a les que van entrar en funcionament el 2023 i 2024– i la cessió de nou obres hidràuliques, en el marc de treballs executats pel programa de sanejament de les aigües residuals urbanes a la conca de l’Ebre, i de les derivades de les actuacions de reutilització de les aigües de la depuradora del Baix Llobregat. En matèria de conservació de la natura s’ha pactat transferir la finca Arnui, a Llavorsí (Pallars Sobirà) i la finca rústica El Vilar, a Basella (Alt Urgell), totes dues titularitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

Notícies relacionades

El Govern posarà en mans de Drets Socials el desplegament de les competències en immigració

El Govern espanyol confia a desbloquejar «aviat» la distribució de menors migrants després del pacte amb Junts per delegar competències

Abans de donar el tret de sortida a les dues reunions entre el Govern i la Generalitat, i hores abans que el president rebés el ministre al seu despatx, Dalmau va presentar els pactes que es ratificarien als grups parlamentaris del Parlament, als principals agents econòmics i socials –Foment, PIMEC, la UGT i CCOO– i a les entitats municipalistes –ACM i FMC. No obstant, a la reunió només hi van assistir representants del PSC, Junts, ERC i Comuns; ja que PP, Vox, CUP i Aliança Catalana van decidir no assistir-hi, malgrat haver sigut convidats. Tots els assistents van celebrar que se’ls hagi informat dels pactes subscrits i van defensar que aquests acords permeten no només avançar en la normalització de les relacions, sinó donar més seguretat jurídica –amb més mossos i jutges– perquè Catalunya creixi econòmicament i aconsegueixi resoldre alguns dels dèficits administratius.

La previsió és que se celebri una nova bilateral abans de l’estiu per avançar en la concreció d’alguns dels acords i que en el mateix període es convoqui una Junta de Seguretat per tancar l’augment d’efectius policials.