La taula de diàleg Govern-Generalitat no va tenir actes per evitar la impugnació

La taula va ser una proposta d’ERC quan, després de les eleccions generals de novembre del 2019, es va veure amb la clau de la investidura de Pedro Sánchez. La idea era la següent: a canvi dels seus vots, es crearia un fòrum entre els dos executius per abordar com es podia treure el procés dels tribunals i tornar-lo al terreny de la política. Poc després d’aquelles eleccions, Pere Aragonès (ERC) se’n va anar en secret a la Moncloa per veure’s amb el president socialista. "Jo li vaig dir, escolta, nosaltres estem disposats a parlar de negociacions d’investidura, però hem d’obrir un procés de negociació sobre el conflicte polític", revela el mateix expresident en conversa amb EL PERIÓDICO. Ara pot semblar fàcil, però llavors les relacions entre administracions estaven pràcticament trencades. Només havia transcorregut un mes des que els líders del procés havien sigut condemnats pel Tribunal Suprem a penes que, juntes, sumaven 100 anys de presó.

El PSOE i ERC van arribar finalment a un acord i la primera reunió de la taula va ser el 26 de febrer del 2020. La posada en escena va sorprendre més d’un. "Estava tot preparat fins a l’últim detall", recorda un dels presents. Una delegació de ministres va esperar la delegació de la Generalitat als jardins del palau i, seguits en tot moment per una realització televisiva preparada expressament per a l’ocasió, van entrar junts a l’edifici.

Només notes de premsa

Una vegada dins, es van asseure en una taula llarga que acabava en un finestral pel qual sobresortia un ametller florit. Sánchez i el llavors president de la Generalitat, Quim Torra (Junts), van presidir la trobada. "En tinc records de forma i de fons. De forma, una pura escenificació, una foto; de fons, reiterar al Govern espanyol –ja ho havia fet personalment al president Sánchez– que el plet amb Catalunya només es resoldria amb l’exercici de l’autodeterminació i l’amnistia", recorda Torra en declaracions a aquest diari.

La taula es va arribar a reunir tres vegades –2020, 2021 i 2022–, però mai va deixar cap rastre per escrit, tret de les notes de premsa. El Govern actual, després d’una petició al Portal de Transparència formulada per EL PERIÓDICO, assegura que "no consta" als seus arxius "cap document intercanviat entre les parts" en aquelles tres cites ni tampoc "ninguna documentació relativa a les actes".

Notícies relacionades

Mazón encara no havia arribat al Cecopi quan es va enviar l’alerta

L’empresària que va dir que havia portat 90.000 euros a Ferraz es ratifica

Aragonès argumenta que, si volien que la taula es posés en marxa, no podien constituir un "òrgan formal" que, sense empara en l’Estatut o a la Constitució, hagués sigut "susceptible d’impugnació". "En una negociació d’un conflicte polític necessites flexibilitat i no pots estar sotmès a una dinàmica administrativa. Això els va costar molt d’entendre [als dirigents del PSOE]", conclou.

Aquesta falta d’actes alimenta el debat sobre què es va decidir realment en aquelles taules de diàleg i si va tenir algun impacte en el procés. ERC i Junts sempre van polemitzar per això i encara hi discrepen. Torra defensa avui que la taula "només responia a la necessitat d’escenificació que alguna cosa es movia quan, en realitat, la repressió continuava". Ell mateix seria inhabilitat uns mesos després. Aragonès no nega que tingués un fort component d’escenificació, però reivindica que va ser un pas decisiu per aplanar el camí per desjudicialitzar el conflicte en altres espais més reconeixibles: el Consell de Ministres i el Congrés dels Diputats. "Al final vam fer tres reunions. En van sortir els indults i la reforma del Codi Penal i vam anar cap a l’amnistia", defensa el dirigent republicà.