L’alerta de la dana va arribar quan la majoria de víctimes ja havien mort

La major part dels morts en la riuada de València van ser persones grans, conductors o discapacitats que vivien en plantes baixes

Algunes autòpsies revelen l’«asfíxia per obstrucció de les vies respiratòries per fang»

L’alerta de la dana va arribar quan la majoria de víctimes ja havien mort
3
Es llegeix en minuts
L. Ballester / C. Gallardo

Persones grans o amb discapacitat, per tant més vulnerables. També menors d’edat. I persones adultes que, a l’intentar posar fora de perill el seu cotxe privat, van perdre la vida arrossegats per l’aigua enfangada de la barrancada que va inundar l’Horta Sud a partir de les 18.30 hores del 29 d’octubre. Són els perfils de les persones mortes a causa del desbordament del barranc del Poio en el partit judicial de Catarroja, que el jutjat degà, el de Primera Instància i Instrucció 3, va començar a recopilar el 30 d’octubre.

Són històries de vida que van acabar bruscament després de la dana del 29O i que apareixen recopilades als 738 folis que tenen per ara les diligències prèvies, a què ahir va tenir accés el diari Levante-EMV de Prensa Ibérica. A cap d’elles li va valer l’Es Alert que va enviar la Generalitat a les 20.11 hores d’aquell dia. Tots havien mort en la franja horària que va de les 18.30 hores a les 19.30 o les 20.00, segons el relat dels seus familiars davant la Guàrdia Civil, primer, i la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Catarroja, després.

El president Carlos Mazón va dir ahir que "l’únic que ha quedat acreditat és que el Govern central no va alertar, no va donar cap informació sobre el barranc del Poio, que és el que ha motivat la immensa majoria de les víctimes".

"Episodi dantesc"

Els informes d’autòpsia d’algunes de les persones mortes revelen que la causa de la mort va ser per "asfíxia mecànica per sufocació i obstrucció de les vies respiratòries per fang", segons consta en el sumari.

La instructora de la causa, la jutge Nuria Torres Tobarra, ja va descriure els fets com un "episodi dantesc, un infern real de destrucció, mort i finalment foscor, que ha produït respecte als familiars dels morts un important dany psicològic". Els testimonis de les famílies de les víctimes trenquen l’ànima. És el cas del José, mort arrossegat pel corrent a l’intentar treure el seu cotxe i ajudar la seva cunyada en la mateixa tasca. La dona va confirmar a la jutge que a les 18.40 hores l’aigua ja els arribava "pel panxell" al Camí Reial de Catarroja. "L’aigua venia amb molta força, se sentien com coses trencar-se, cotxes xocant, el soroll era com un mar". El José i la seva cunyada van aconseguir sortir del garatge. Ell va pujar al sostre d’un cotxe i va ajudar gent a pujar a un primer pis. Però a l’anar a pujar-hi ell, l’aigua va moure el cotxe i va quedar a mercè del corrent. Van intentar llançar-li un flotador, van ajuntar dues escales amb brides. Tot va ser en va. "Alguna cosa el va colpejar a les cames, el va tornar cap avall". I el seu últim crit va ser el nom de la seva dona: "¡Rosa!". La seva dona va declarar que el missatge d’alerta "va arribar quan el seu marit "intentava salvar-se".

Notícies relacionades

A I. R., viuda amb tres fills i veïna d’Alfafar, la barrancada la va agafar a casa seva. Un dels seus tres fills, el que va comparèixer davant de la jutge, va trucar insistentment a la seva mare "cap a les 18.45 hores, que ja va començar a pujar l’aigua i moure’s els cotxes, però comunicava". L’aigua va arribar als dos metres a la vivenda de la progenitora. El seu fill ni tan sols va poder arribar a la casa de la seva mare a les 2.30 de la matinada, ja que l’aigua encara li arribava "per la cintura". La van trobar fora de casa a sota de dos cotxes.

La María Luisa, de Catarroja, va intentar recollir la seva mare, que vivia sola tot i que comptava amb ajuda a domicili, però la mare s’hi va negar. La dona vivia en una planta baixa amb un pati petit. Quan va veure que l’aigua entrava per la vivenda, sí que va demanar ajuda. Però ni la filla ni el seu marit van poder arribar a la vivenda. "Em moriré ofegada", va arribar a dir-li la progenitora. La seva filla encara es va aventurar a arribar a casa de la seva mare ja de matinada. Es va donar cops, fins i tot va caure en una claveguera. Però la seva mare ja havia mort.