Estrasburg avala el veto del TC a les resolucions del Parlament sobre la independència i la monarquia

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha inadmès les demandes presentades pel vicepresident de la Mesa del Parlament sota la presidència de Roger Torrent, Josep Costa, el que va ser el seu secretari general Eusebi Campdepadrós i 31 diputats més de Junts contra les resolucions del Tribunal Constitucional que van frenar els intents del Parlament de reobrir el debat independentista a la Cambra i contra la monarquia. La cort de garanties europea considera que la decisió del tribunal espanyol va ser «legal i previsible» i «no desproporcionada».

El tribunal amb seu a Estrasburg ha dictat aquesta setmana un total de 33 sentències, set aquest dimarts i 26 aquest dijous, en les quals declara per unanimitat que no s’ha produït cap vulneració de drets fonamentals per les sentències del TC que van impedir «renovar els debats, al Parlament sobre la independència» de Catalunya i «el sistema de Govern a Espanya», en concret, contra la monarquia. El Constitucional des del 2015 dictant resolucions en les quals declara inconstitucionals aquests debats parlamentaris.

El tribunal europeu ha declarat que la decisió del Tribunal Constitucional que impedien a la Mesa del Parlament acceptar que aquests debats es tornessin a produir al Parlament va ser «legal i previsible i no havia sigut desproporcionada», perquè «la Constitució espanyola no podia ser alterada» per mitjans diferents dels previstos en llei espanyola, com pretenien les resolucions del Parlament.

Per a la cort encarregada de vetllar pels drets humans a Europa no s’ha produït cap vulneració del protocol europeu de drets humans, ni el dret a eleccions lliures ni a la llibertat d’expressió, de reunió i associació. Tampoc hi va haver cap atac a un judici just, a un judici efectiu, a la limitació de l’ús de restriccions als drets i de la prohibició general de discriminació, recollits al Conveni europeu.

Josep Costa també havia demandat Espanya pel procediment penal que es va seguir contra ell i la resta de membres de la Mesa del Parlament per desobeir les sentències del Tribunal Constitucional, perquè «el fet que s’hagués iniciat un procés penal contra ell no pot considerar-se una mesura ‘política’ encaminada a impedir-li exercir les seves funcions».

L’exeurodiptat i exmembre de la Mesa va abandonar el judici que es va celebrar al Tribunal Superior de Justícia català per desobediència al Tribunal Constitucional per haver admès a tràmit l’octubre del 2019 una resolució a favor del dret a l’autodeterminació i una altra contra la Monarquia. La vista va acabar amb l’absolució de Torrent i de la resta de membres de la Mesa del Parlament a l’entendre que no van desobeir una ordre expressa del TC que impedís els debats.

Des del 2015

Les sentències tenen en compte que la resolució del Parlament del 2015 que iniciava el procés cap a una república catalana independent havia sigut anul·lada pel Tribunal Constitucional i en les seves següents sentències es va impedir la represa dels debats a la Cambra sobre la independència catalana i el sistema de Govern a Espanya.

Notícies relacionades

El Parlament recupera la llei de memòria històrica i torna a donar llum verda a la seva tramitació

Sánchez promet ajudes als sectors afectats pels aranzels de Trump i avisa d’una «resposta proporcionada»

Cada vegada que al Parlament es reobria el debat amb els mateixos objectius, el Constitucional es remetia a la seva doctrina i procedia a anul·lar la iniciativa parlamentària. Tot i així l’octubre del 2019 la Mesa va admetre a tràmit una resolució contra la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar els líders del procés, i una moció per tornar a promoure la independència, totes dues anul·lades pel TC.

Això no va impedir que el novembre del 2019 el Parlament aprovés una nova versió de la resolució contra la sentència del procés i el dret d’autodeterminació. La proposta de la Cambra incloïa l’anul·lació prèvia del Constitucional, cosa que va fer que aquest advertís personalment Costa i Campdepadrós «de la seva obligació d’abstenir-se de prendre iniciatives que poguessin suposar ignorar o eludir les sentències anteriors del tribunal», cosa que va motivar a l’obertura del procés penal, del qual van ser absolts.