Mazón s’alça com la principal amenaça per al futur de Feijóo

Aquests dies molts polítics populars recorden la tumultuosa història del partit al País Valencià. Sembla que els conservadors valencians no aconsegueixen encadenar cinc anys de pau interna. L’última versió oferta per Carlos Mazón per explicar la seva actuació el dia de la dana ha dilapidat el relat polític, mantingut fins ara, que es volia posar «al capdavant de la reconstrucció», i ha deixat en evidència la seva voluntat d’intentar blindar-se judicialment: el president autonòmic s’ha bolcat a defensar aquesta setmana que ell no va participar en l’òrgan que gestionava l’emergència (CECOPI) i que no va tenir res a veure amb el moment en què es va enviar l’SMS per alertar la població. Segons la jutge que està investigant el cas, aquest missatge va ser «tardà» i «erroni» i la magistrada està sol·licitant informes a diverses institucions i organismes per esbrinar si el nombre de morts hauria sigut menor si el Govern autonòmic hagués actuat d’una altra manera. 

A l’analitzar quines possibilitats té Alberto Núñez Feijóo per marcar distàncies amb Mazón, alguns veterans del partit consideren que el més beneficiós per al PP seria arribar a un acord entre tots dos. Evoquen el pacte de sortida de Francisco Camps, esquitxat pel ‘cas Gürtel’, tot i que en aquest cas Mariano Rajoy disposava d’un fet clar amb què pressionar: Camps va ser processat el 15 de juliol del 2011 per suborn passiu impropi per la ‘causa dels vestits’. Génova i Camps van negociar i, cinc dies més tard, el president, que acabava de guanyar per tercera vegada les eleccions amb majoria absoluta, va dimitir dels seus càrrecs al capdavant de la Generalitat i de la presidència del PP valencià. Rajoy va ser l’encarregat d’escollir el substitut: Alberto Fabra. 

Camps es va acomiadar amb un discurs en què va dir que oferia el seu «sacrifici personal» pel bé de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del PP. Va dir que no volia «ser ni el més mínim obstacle» perquè Rajoy es convertís en president del Govern. Va acabar passant: el gallec va guanyar les generals quatre mesos després per majoria absoluta. 

Mazón ha demostrat aquests dies que se sent sota la lupa judicial, ja que una jutge de Catarroja està investigant la gestió de la dana i els «homicidis per imprudència greu», però el president no està processat, almenys per ara. Feijóo va decidir al novembre donar-li el seu suport i no demanar-li la dimissió perquè, després d’un debat a la cúpula, va concloure que era millor per a les sigles del PP: si hagués impulsat el seu cessament hauria suposat reconèixer que la culpa de l’impacte mortal de la dana havia sigut de Mazón. El lema que «el PP és el partit de la gestió» hauria quedat fet miques.

Aquest càlcul polític, admès aquesta setmana per Feijóo a Telecinco («El PP prendrà la decisió més oportuna perquè ens interessa governar València», va afirmar), pot passar-li factura. De fet, entre la dotzena d’alts càrrecs del partit consultats per a aquesta anàlisi, una immensa majoria considera que, en aquests moments, Mazón és la principal amenaça per al futur de Feijóo, perquè està danyant la imatge del PP en una comunitat que és un dels graners de vots del partit sempre que arriba a la Moncloa. Ara no hi ha generals a la vista, com sí que n’hi havia el 2011, però Sánchez podria aprofitar qualsevol patinada del PP amb aquest cas per avançar-les, adverteixen alguns en el partit.

El líder del PP no pot treure Mazón del Govern i només té marge per retirar-li la presidència del partit al País Valencià. Feijóo ho hauria de fer instaurant una gestora, un òrgan de transició amb un altre dirigent al capdavant que dirigís el partit a la comunitat però, malgrat aquest missatge desautoritzant-lo des de Madrid, Mazón podria decidir seguir de president de la Generalitat si volgués. 

Notícies relacionades

«Ministre, és vital sortir amb els 25.000 mossos»: els detalls dels pactes entre el Govern i la Generalitat

El PSOE i Junts acceleren per tancar el traspàs d’immigració a Catalunya en els pròxims dies

Si Feijóo optés per la gestora (una cosa que Génova va dir dijous que descarta), evidenciaria el seu divorci del polític alacantí, però Mazón podria agafar-se al càrrec presidencial i es podria veure com una falta d’autoritat interna del màxim líder del PP.

Les pressions mal gestionades poden tornar-se en contra i Mazón també té un botó del pànic, que és convocar eleccions autonòmiques: suposaria morir matant. Ell no seria cap de cartell (això sí que ho decideix Feijóo) i perdria l’acta, però el partit i el seu successor o successora aniria a les urnes en una situació delicadíssima. Segons va publicar aquest divendres ‘Artículo 14’, l’entorn del president està fent saber que no descarten pressionar-lo si les coses es torcen. No hi ha solució fàcil per a Feijóo. Ni ara ni d’aquí a una setmana, però això de Mazón, si es manté la tendència, sempre pot anar a pitjor.