«Ministre, és vital sortir amb els 25.000 mossos»: els detalls dels pactes entre el Govern i la Generalitat

«Ministre, per a nosaltres és vital sortir amb l’acord de 25.000 mossos», va advertir el conseller de la Presidència , Albert Dalmau, al titular de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, durant una trucada que reflecteix com forjar els acords de les quatre comissions entre el Govern i la Generalitat celebrades aquest febrer no ha sigut bufar i fer ampolles, malgrat ser una negociació entre socialistes. Dalmau seguia al peu de la lletra l’encàrrec que li va fer el president Salvador Illa el 15 de gener: «A complir», li va dir, en al·lusió als pactes amb ERC i els Comuns per a la seva investidura. Per davant, tenia un mes el balanç del qual és una trentena d’enteses en les quals es va implicar el cap del Govern, tres consellers, vuit departaments i un ‘trident’ de dones que van redactar i van negociar al detall totes les mesures.

Dalmau i Torres es van conèixer en la reunió preparatòria de la Conferència de Presidents, el 28 d’octubre, i des d’aleshores els seus equips van començar a treballar «des de la pell, que és el que més ajuda a tenir confiança». Les reunions, presencials i telemàtiques, se celebraven en català, ja que bona part de l’equip de Torres és valencià. «Es van sorprendre del nivell d’ambició i els vam advertir que no podíem anar amb anuncis de grups de treball o amb pactes sense calendari», assegura Dalmau en declaracions a EL PERIÓDICO, i posa en valor que, malgrat que la presidència rotatòria de la bilateral tocava en aquesta ocasió al Govern, es va accedir a celebrar-la al Palau de la Generalitat.

La sintonia entre executius és total, i parteix del fi d’evidenciar que «la col·laboració i no la confrontació permet avançar», a més de mirar de desmentir que amb dos governs socialistes a un costat i a l’altre no es puguin arribar a pactes de pes. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero relata a aquest diari que els assumptes que van costar més de desencallar van ser els relacionats amb els recursos assignats, per exemple, a l’augment de la plantilla de Mossos d’Esquadra. «Era com arrencar-los un queixal», assegura. Per a la titular de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, el principal mal de cap era quadrar, en només 15 dies, el calendari de Rodalies que exigia ERC amb el ministeri i que, alhora, no s’irritessin els sindicats. «El repte era difícil perquè el temps era just», afirma.

El telèfon vermell

Els tres consellers confessen que, malgrat la voluntat recíproca, hi va haver entrebancs que es van haver de superar activant el telèfon vermell –el del president–. Va passar amb la fibra òptica i amb el traspàs de competències per nomenar funcionaris dels ajuntaments, dos aspectes que es van acabar lligant amb una trucada d’Illa als ministresÓscar Puente i Óscar López.«Però, ¿el tema important no era Rodalies?», va venir a dir-li amb cert desconcert Puente, abans que el president posés èmfasi en la importància que tenen les dues mesures per a les zones rurals.

Altres contratemps van ser sobrevinguts, com quan Dalmau va decidir incloure, a dos dies de la reunió, la finestreta única, un pacte que es va arribar pràcticament a última hora. Se li va ocórrer mentre la secretària general de la Presidència, Eva Giménez, mantenia una reunió telemàtica. «Posa el ‘mute’», li va demanar per proposar-li la idea. Giménez va aixecar el telèfon i va començar a redactar l’acord per tenir-lo preparat si rebia el beneplàcit del Govern. No només el va rebre, sinó que des del Govern li van confessar que pot ser un projecte que acabin exportant a la resta de l’Estat.

També es van tancar en temps de descompte els detalls de l’empresa mixta que gestionarà Rodalies a Catalunya. El divendres 14 de febrer , Sant Valentí, es va lligar el traspàs de l’R1 i el pla de Rodalies, però durant tot el cap de setmana es van encallar en la paraula «filial» per definir el model transitori fins a posar en marxa aquest consorci. «Desacoblar» va ser el terme que el va desencallar, a més d’una trucada de matinada entre Paneque i Puente el mateix dilluns, poques hores abans de la comissió bilateral d’infraestructures.

‘Bilaterales Team’

Giménez, la directora general de Coordinació Interdepartamental, Mònica Lafuente; i la delegada del Govern a Madrid, Núria Marín; expliquen a EL PERIÓDICO que han pilotat les negociacions sota les quatre directrius del president –«optimisme, generositat, humilitat i ambició»–, i connectades a través del xat de WhatsApp ‘Bilaterales Team’. Juntes, cada dijous a les cinc de la tarda s’han reunit amb tots els secretaris generals i han recorregut els ministeris a Madrid amb la complicitat del delegat del Govern, Carlos Prieto, del secretari del Govern, Javier Villamayor; i del director general de Drets i Assumptes Constitucionals, Alfredo González.

El diumenge 9 de febrer Giménez i Lafuente van viatjar a la capital –on ja es trobava Marín– per negociar, entre altres assumptes, dilluns a primera hora l’assumpció de les competències per convocar i proveir places als ajuntaments de funcionaris –secretaris, interventors i tresorers–. Van arribar a un pacte però, quan van sortir de l’edifici del ministeri al migdia, van detectar que podien «treure’n més». «No guardeu les acreditacions, tornarem», van dir als conserges de l’entrada del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.

I així va ser. A Clara Mapelli, secretària d’Estat de Funció Pública, li van reclamar tenir un règim com el del País Basc, i el Govern hi va accedir. Tal va ser el tragí, que Marín confessa que va convidar irònicament Giménez i Lafuente a anar-se’n a buscar abans l’AVE. Encara hi va haver temps per a unes tapes. Aquest entusiasme, que Lafuente apunta que ha suposat un ritme «frenètic» per a tots els tècnics encarregats d’embastar els acords, també el va haver de detectar el secretari d’Estat de Política Territorial, Arcadi España, ja que Giménez confessa que, en més d’una ocasió, li ha enviat, abans de les sis del matí, aquest missatge: «Arcadi, ¿estàs despert?», per accedir a trucar-li. «No el coneixia de res i tinc la sensació que ja és el meu amic», diu entre rialles.

La triangulació amb ERC

Hi ha una tercera pota en tota aquesta història: ERC, que estava al corrent de tots els acords, i fins i tot va arribar a veure els papers que es van intercanviar entre governs. Els interlocutors habituals van ser Esther Capella, Lluís Salvadó i Jordi Albert, que parlaven tant amb el Govern com amb els ministeris. «Va ser una triangulació», admeten els consellers, que van anar també informant dels avenços als altres socis, els Comuns. I, abans de fer-los públics, a tots els grups parlamentaris que els van voler escoltar.

Notícies relacionades

Mazón s’alça com la principal amenaça per al futur de Feijóo

El PSOE i Junts acceleren per tancar el traspàs d’immigració a Catalunya en els pròxims dies

Amb tot tancat, quedava la posada de llarg, que es va dissenyar en gran. Es va convocar els sindicats, patronals, associacions municipals i grups parlamentaris sota el lema ‘Acords per avançar’,una idea que va ser enxampada al vol per Dalmau quan un dels seus assessors ho comentava a la cap de gabinet, Mari Fernández. Es va estrenar el dia en què Paneque va comparèixer al costat de la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, per anunciar els acords de Rodalies. Les dues dirigents es van conèixer en aquell mateix moment.

‘Bilaterales Team’ seguirà en actiu passades aquestes dues setmanes frenètiques de trobades. «Cal fer seguiment dels acords», diu Giménez, «i celebrar-los amb unes canyes», afegeix Marín. I és que abans del juliol s’haurà de reunir de nou la bilateral Estat-Generalitat, aquesta vegada amb el finançament singular a sobre de la taula. «Els vincles, la relació de confiança, està ja teixida», conclouen.