El PSOE i Junts acceleren per tancar el traspàs d’immigració a Catalunya en els pròxims dies

«Hem avançat i som a prop. Hi pot haver acord aviat», assenyalen en la direcció socialista. Fonts postconvergents també reconeixen que el pacte està «al punt de caramel», tot i que afegeixen que tot es podria torçar una vegada més. També altres fonts socialistes expliquen que l’entesa no està del tot «tancada». Quan s’aconsegueixi («la setmana que ve, el dia que sigui», continuen els mateixos interlocutors) s’anunciarà i després es registrarà una proposició de llei firmada pels dos partits, cosa que posarà fi a una complexa negociació que va començar quan a principis del 2023, tot just arrencar l’actual mandat de Sánchez, els postconvergents van acceptar abstenir-se i permetre la convalidació al Congrés de dos decrets. 

Des d’aleshores, els contactes han sigut constants. A Suïssa i a Espanya, amb i sense el mediador internacional, a través de reunions presencials i telemàtiques. Per la part socialista, els principals negociadors han sigut el ministre de Justícia, Félix Bolaños; el secretari d’Organització, Santos Cerdán, i l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Per part de Junts, el mateix Carles Puigdemont i el secretari general del partit, Jordi Turull.

La falta d’acord sobre el traspàs, juntament amb l’oficialitat del català a la UE i l’absència d’«amnistia política», va portar Puigdemont a exigir al desembre una qüestió de confiança a Sánchez. El pols plantejat per l’expresident de la Generalitat va tensar la situació, però finalment el partit de Puigdemont ha acabat retirant l’exigència a petició del mediador. En el seu comunicat, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez assegurava que hi havia acords que podien tancar ben aviat i que un xoc d’aquestes característiques podia suposar «un retrocés difícil de superar».

Els tres esculls

De moment, tots dos partits guarden silenci sobre els detalls del futur acord, que fins ara s’ha vist frustrat, sobretot, pel paper dels Mossos d’Esquadra en el control de les fronteres catalanes. El partit de Puigdemont defensava que la policia autonòmica de Catalunya s’encarregués d’aquesta tasca de manera exclusiva, desplaçant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, mentre el PSOE insistia que una mesura d’aquest tipus anava contra la Constitució i la Unió Europea.

Pel camí, no obstant, s’han obert solucions intermèdies, i s’han pres com a exemple fórmules com el ‘model compartit’ de Baviera (Alemanya). Una de les fonts consultades assegura que el pacte amb què s’està treballant passa per una «cogestió de la frontera» i per destinar més agents dels Mossos d’Esquadra a aquestes infraestructures per poder assumir aquestes feines. Justament aquesta setmana, Govern i Generalitat han arribat a un acord per arribar als 25.000 agents dels Mossos el 2030.

Però aquest no ha sigut l’únic impediment, una altra de les reclamacions de Junts que ha despertat recels en el Govern era la capacitat d’obrir expedients d’expulsions i l’expedició de permisos com els NIE. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va explicar en una entrevista a EL PERIÓDICO que el Govern mirava de deixar el traspàs en una «encomana de gestió». És a dir, permetre que la Generalitat tramités i comuniqués les resolucions, però sense capacitat de resolució, una cosa que Junts considerava inacceptable. Per Junts, aquest acord ha de suposar, més enllà de dotar la Generalitat de més competències en un tema sensible, un «reconeixement nacional de Catalunya».

Competició amb ERC

El traspàs de competències en immigració és important per a Junts per dos motius. D’una banda, busca reduir el transvasament de vot cap a Aliança Catalana. Segons l’ últimCEO, si se celebressin unes noves eleccions al Parlament, fins a un 5% de l’electorat postconvergent elegiria ara la papereta de l’extrema dreta independentista, cosa que suposaria perdre uns 27.000 vots.

Però, d’altra banda, el pacte també intenta marcar diferències amb ERC, a qui durant anys han atribuït recolzar el PSOE «a canvi de res». La competició entre ERC i Junts és el patró habitual de la política catalana. Però, si el 2017 la batalla era per veure qui aguantava més el pols davant l’Estat i era més unilateralista, malgrat compartir Govern; ara la lluita se centra a aconseguir un rèdit més gran de la negociació amb el PSOE.

Notícies relacionades

Mazón s’alça com la principal amenaça per al futur de Feijóo

«Ministre, és vital sortir amb els 25.000 mossos»: els detalls dels pactes entre el Govern i la Generalitat

Fins fa no tant, els postconvergents desdenyaven l’estratègia pactista que els republicans van començar el 2019. De fet, l’«a canvi de res» va ser una de les expressions que els postconvergents més van utilitzar per desqualificar l’estratègia dels seus contrincants. No obstant, qui aquesta setmana ha recuperat l’expressió ha sigut el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, que va aprofitar la retirada de la proposició sobre la qüestió de confiança de Junts per mirar de fer la volta al relat dels últims anys.

En les últimes setmanes, els republicans s’han apuntat dos punts a compte de Rodalies i el FLA. Una victòria que ha tingut millor sabor a la seu de Calàbria pel fet que ha coincidit en el temps amb els postconvergents retractant-se del seu ultimàtum per petició del mediador internacional. No obstant, si no es torça a última hora, l’acord d’immigració permetrà a Junts anotar-se una victòria important.