Catalunya i València tindran difícil o impossible tornar als mercats

Des d’aleshores, el FLA i els altres mecanismes extraordinaris d’Hisenda han regat gairebé amb mig bilió d’euros en préstecs (466.726 milions) les comunitats autònomes. Les necessitats més grans de finançament es van concentrar entre el 2009 i el 2013, quan les autonomies van multiplicar per 2,25 vegades el seu deute per compensar el forat que havien deixat en els seus comptes les retallades del Govern del PP i la crisi. Avui, encara queden gairebé 210.000 milions de deute de les autonomies amb l’Estat, el 62% del total dels seus passius. La resta de l’endeutament ho és amb els mercats financers (bancs i inversors). Excepte Madrid (que té un deute nul amb l’Estat), i també Astúries, les Canàries, Castella i Lleó i Galícia (amb un deute per sota del 20%), les altres 10 comunitats de règim comú tenen més de la meitat del seu deute contret amb l’Estat. En el cas de Múrcia, aquest percentatge arriba al 95%. En els de València i Cantàbria, al 92%. A Catalunya és del 86,7% i a Castella-la Manxa, del 84,91%.

Amb la proposta de condonació de 83.252 milions d’euros de deute autonòmic que aquesta setmana ha posat sobre la taula el Ministeri d’Hisenda, el Govern pretén aconseguir dos objectius: corregir el sobreendeutament de les comunitats durant la crisi i facilitar que recuperin la autonomia financera i puguin tornar a finançar-se en unes més bones condicions als mercats (bancs i inversors compradors), sense la tutela de l’Estat. La clau, doncs, és saber fins a quin punt aquesta quitació tornarà l’autonomia financera a les comunitats que encara no l’han recuperada.

I la conclusió a què apunten organismes com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) i els experts consultats és que, sense el reforç dels recursos addicionals que hauria d’aportar la reforma del sistema de finançament, difícilment aconseguiran recuperar aquesta autonomia financera Catalunya, València, Múrcia o Castella-la Manxa, que continuaran amb ràtios de sobreendeutament, fins i tot després de la quitació que ha proposat Hisenda.

Una vegada dins de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) d’aquest dimecres, la presidenta de l’Airef, Cristina Herrero, va apuntar que la quitació "ha d’anar agafada de la mà de la reforma del sistema de finançament autonòmic i de la garantia de compliment de les regles fiscals" (és a dir, de més disciplina pressupostària en els governs regionals).

"La condonació de deute és necessària per facilitar la sortida als mercats financers de les comunitats que ara es financen majoritàriament a través de l’Estat", assenyala Diego Martínez, catedràtic de la Universitat Pablo de Olavide i investigador de Fedea. "Estic molt a favor de la condonació, però no d’una com aquesta", afirma, perquè "ni els criteris ni l’absència de condicionalitat permeten interpretar que aquesta quitació hagi de facilitar la sortida als mercats financers de les autonomies".

Millora d’Andalusia

"Amb aquesta condonació –opina Martínez–, València segueix sense estar en condicions de sortir als mercats i Catalunya, si fa no fa, tampoc". En sentit contrari, Andalusia aconsegueix una millora substancial que sí que li obre de bat a bat les portes dels mercats. "El deute d’Andalusia passaria del 19% del PIB actual al 10%, un percentatge fins i tot per sota dels nivells de les comunitats forals (els País Basc i Navarra) i de la taxa actual de Madrid", remarca el catedràtic.

Notícies relacionades

Una placa evocarà la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria

Ayuso crida a la rebel·lió del PP contra la quitació

Segons l’economista d’Analistes Financers Internacionals (AFI) César Cantalapiedra, Catalunya, València i Múrcia són les comunitats que poden tenir més difícil tornar als mercats. "Encara que aconsegueixin operacions al mercat, els costarà garantir que puguin cobrir totes les seves necessitats sense el fons de liquiditat autonòmica".

Aquestes tres comunitats parteixen de nivells de deute tan alts que, fins i tot després de la quitació, presentaran taxes del 33,1% del PIB en el cas de la Comunitat Valenciana, del 24,3% en el de Catalunya i del 22,4% en el de Múrcia. Castella-la Manxa també seguirà a la part alta de la taula (20,5% del PIB). València continuarà sobreendeutada (amb un volum de deute equivalent al 223% dels seus ingressos corrents). Catalunya, en el 174%, i Múrcia, en el 159%.