Mazón, principal amenaça per a Feijóo

Aquests dies molts polítics populars recorden la tumultuosa història del partit al País Valencià. Sembla que no aconsegueixen encadenar cinc anys de pau interna. L’última versió de Carlos Mazón per explicar la seva actuació el dia de la dana ha dilapidat el relat polític, mantingut fins ara, que es volia posar "al capdavant de la reconstrucció" i ha deixat clara la seva voluntat d’intentar blindar-se judicialment: el president autonòmic s’ha bolcat en defensar aquesta setmana que ell no va participar en l’òrgan que gestionava l’emergència (Cecopi) i que no va tenir a veure res amb el moment en què es va enviar l’SMS d’alerta. Segons la jutge que investiga el cas, aquest missatge va ser "tardà" i "erroni" i la magistrada està demanant informes per saber si el nombre de morts hauria sigut menor si el Govern autonòmic hagués actuat diferent.

La sortida pactada

A l’analitzar quines possibilitats té Alberto Núñez Feijóo per marcar distàncies amb Mazón, veterans del partit creuen que el més beneficiós per al PP seria arribar a un acord entre tots dos. Evoquen el pacte de sortida de Francisco Camps, esquitxat pel cas Gürtel, tot i que en aquest cas Mariano Rajoy disposava d’un fet clar amb què pressionar: Camps va ser processat el 15 de juliol del 2011 per suborn passiu impropi per la causa de los trajes. Génova i Camps van negociar i, cinc dies més tard, el president, que acabava de guanyar per tercera vegada les eleccions amb majoria absoluta, va dimitir dels seus càrrecs al capdavant de la Generalitat i de la presidència del PP valencià. Rajoy va ser l’encarregat d’elegir el substitut: Alberto Fabra.

Camps es va acomiadar amb un discurs en què va dir que oferia el seu "sacrifici personal" pel bé del País Valencià, d’Espanya i del PP. Va assegurar que no volia "ser ni el més petit obstacle" perquè Rajoy es convertís en president del Govern. I és el que va acabar passant: el gallec va guanyar les generals quatre mesos després per majoria absoluta.

Poca capacitat per pressionar

Mazón ha demostrat que se sent sota la lupa judicial, a l’estar una jutge de Catarroja investigant la gestió de la dana i els "homicidis per imprudència greu", però el president, per ara, no està processat. Feijóo va decidir al novembre donar-li el seu suport i no demanar-li la dimissió perquè, després d’un debat a la cúpula, va concloure que era millor per al PP: impulsar el seu cessament hauria suposat reconèixer que la culpa de l’impacte mortal de la dana havia sigut de Mazón. El lema que "el PP és el partit de la gestió" hauria quedat fet miques.

Aquest càlcul polític, admès aquesta setmana per Feijóo a Telecinco ("El PP prendrà la decisió més oportuna perquè ens interessa governar València", va afirmar), pot passar-li factura. Entre la dotzena d’alts càrrecs del partit consultats per a aquesta anàlisi, una immensa majoria considera que Mazón és la principal amenaça per al futur de Feijóo, perquè està fent malbé la imatge del PP en una comunitat que és un dels graners de vots del partit sempre que arriba a la Moncloa. Ara no hi ha generals a la vista, com n’hi havia el 2011, però Sánchez podria aprofitar qualsevol patinada del PP amb aquest cas per avançar-les, n’adverteixen alguns al partit.

Sense solució fàcil

Notícies relacionades

Una placa evocarà la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria

Ayuso crida a la rebel·lió del PP contra la quitació

El líder del PP no pot treure a Mazón del Govern i només té marge per retirar-li la presidència del partit al País Valencià. Feijóo ho hauria de fer instaurant una gestora, un òrgan de transició amb un altre dirigent al capdavant que dirigís el partit a la comunitat però, malgrat aquest missatge desautoritzant-lo des de Madrid, Mazón podria decidir continuar de president si volgués. Si Feijóo optés per la gestora (una cosa que Génova va descartar dijous), evidenciaria el seu divorci del polític alacantí, però Mazón podria agafar-se a la presidència i es podria veure com una falta d’autoritat interna de Feijóo.

Les pressions mal gestionades es poden tornar en contra i Mazón té un botó del pànic, i és convocar eleccions autonòmiques: morir matant. Ell no seria cap de cartell (això sí que ho decideix Feijóo) i perdria l’acta, però el PP i el seu successor o successora aniria a les urnes en una situació delicadíssima. Segons va publicar divendres Artículo 14, l’entorn del president està fent saber que no descarten estrènyer-lo si les coses es torcen. No hi ha solució fàcil per a Feijóo. Ni ara ni en una setmana, però el tema Mazón, si es manté la tendència, sempre pot anar a pitjor.