La nova era dels magnats digitals també impacta en la política europea

"Estem començant una nova era, l’era digital, i tot el que coneixíem com la normalitat canviarà radicalment", assegura a EL PERIÓDICO el professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Gabriel Colomé, amb referència a la importància que estan adquirint aquests líders tecnològics a l’hora d’influir en la política. Un informe de la Comissió Federal d’Eleccions dels Estats Units apunta que Musk va gastar més de 290 milions de dòlars per portar Trump a la Casa Blanca.

En les últimes setmanes, Musk ha anat admetent les seves simpaties per les formacions d’extrema dreta europees. En la seva xarxa social X, el propietari de Tesla va recolzar obertament la candidata del partit ultra Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, que va obtenir el segon lloc en les eleccions del cap de setmana passat. "El poder de les tecnològiques està en el fet que tenen el seu propi canal de comunicació i ens trobem situacions en les quals estan exercint directament la seva influència sobre els poders públics", explica la professora de Ciències Polítiques de la Universitat de València Clara Portela.

"La comunicació també ha estat registrant grans canvis en els últims anys. Va ser el mateix Trump el que va llançar la idea de fer comunicats via Twitter [ara X] i no a través de notes de premsa", assenyala Portela, situant el control de les xarxes socials com una de les principals eines de què disposa aquesta oligarquia per tal d’exercir la seva influència. En la mateixa línia, Colomé recorda que Bezos, l’amo d’Amazon, va comprar The Washington Post el 2013 per posar-lo al servei dels interessos de Trump.

Fa tres mesos, Romania va anul·lar la primera volta de les seves presidencials al detectar ingerències russes amb campanyes a través de xarxes socials perquè guanyés el nacionalista prorús Calin Georgescu. "Tenim un problema, que és com arriba la informació a les noves generacions, a través de quins canals s’informen", adverteix Colomé, que considera que aquesta oligarquia tecnològica no té objeccions per fer ús de "notícies falses i mentides". En aquest sentit, creu que la UE "hauria de ser el dic per evitar l’impacte autoritari de l’era digital" i legislar perquè els missatges a les xarxes socials "no siguin impunes". "Les xarxes socials, si fan el que fan sense control, el responsable n’és el propietari", assevera. Arribats aquí creu que Europa no serà tan "dràstica" com Lula da Silva, que va impulsar suspendre X al Brasil.

No obstant, la regulació de les xarxes és "una zona grisa" per a Portela, ja que "implica una limitació més gran de la llibertat d’expressió". "¿Com podem defensar-nos de situacions de desinformació, d’escenes xenòfobes o missatges agitadors contra minories ètniques sense restringir la llibertat d’expressió? És una situació bastant espinosa", afirma.

Colomé apunta que Musk, mitjançant les ingerències en les eleccions, és qui "aplicarà el criteri del tecnofeudalisme arreu del món" i que prova d’això han sigut els comicis alemanys. Assegura que està "en plena aventura proselitista per implantar les seves idees", basades en la "llibertat negativa", que resumeix així: "Jo no puc ser lliure perquè hi ha una cosa, l’Estat, que em reprimeix i, per tant, he d’acabar amb l’Estat". Afirma que la presència de Musk en l’Administració Trump és un indici d’aquesta nova era digital que pot tornar la societat al "segle XVIII i tenir, en el sentit més benèvol, despotismes il·lustrats, però sota un règim autoritari".

Per Portela, aquesta influència, que tradicionalment han exercit les empreses industrials i que ara tenen les grans tecnològiques, ja es dona també als països europeus, tot i que d’una manera més indirecta: "No és nou. Aquesta influència s’exerceix a través dels partits, els lobbies, els actors socials en la negociació col·lectiva... Però als EUA totes aquestes institucions que mediatitzen aquesta influència han passat a un segon pla i ara trobem Musk directament al Despatx Oval".

Notícies relacionades

Feijóo proposa que els autònoms facin una declaració a l’any i no per trimestre com fins ara

El Govern i ERC ultimen un nou decret per regular els lloguers de temporada

Ciutadans sense protecció

Tots dos coincideixen en els aspectes negatius del canvi. Portela creu que els grans magnats han revertit "una situació en la qual les empreses es veuen regulades pels poders públics per ser ells els que gestionen els reguladors". Colomé denuncia que la presència de Musk a la Casa Blanca mostra que els ciutadans "ja no tenen la protecció de l’Estat davant algú que té les teves dades fiscals i que pot decidir si et paga o no". No obstant, la professora creu que és complex que aquesta situació es doni a Europa perquè no existeixen empresaris "equivalents", tot i que, admet, l’exemple dels EUA podria normalitzar coses mai vistes.