Una placa evocarà la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria

Les entitats memorialistes troben insuficient la mesura i mantenen que la Policia Nacional ha de ser traslladada a un altre edifici

L’edifici de la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona.   | FERRAN NADEU

L’edifici de la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona. | FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

El reconeixement de la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria que va anunciar el ministre Ángel Víctor Torres en una entrevista a EL PERIÓDICO es limitarà, per ara, a la col·locació d’una placa, de manera que la intenció és que l’edifici continuï acollint la Policia Nacional. Es tracta d’un gest que no satisfà les entitats memorialistes, que el consideren insuficient i que fa dècades que reivindiquen que es traslladi el cos policial a un altre lloc. Alhora, però, també situarà els agents en la tessitura d’haver de conviure amb un recordatori de la repressió de l’antifranquisme i les tortures que es van perpetrar a les dependències policials.

Fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica expliquen que a la placa s’hi explicaran "els fets que hi van passar" i que la seva col·locació està inclosa en el programa de commemoració dels 50 anys de la mort de Franco a Catalunya. Es pretén, amb això, donar compliment al que estableix la llei de memòria "per dignificar les víctimes i per donar garanties de no repetició".

Matèria sensible

Tot i així, adverteixen que això no s’ha de "confondre amb un canvi d’ús" de l’edifici, una cosa que asseguren que ha de decidir el Ministeri d’Interior. El seu titular, Fernando Grande-Marlaska, s’ha oposat reiteradament a desallotjar d’aquí la Policia Nacional per ressituar-la en altres instal·lacions al·legant que el cos és democràtic.

En tot cas, el Ministeri de Memòria Democràtica apunta que "si s’obrís el debat sobre diferents usos, ja sigui parcial o total", es faria en coordinació amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, les dues administracions governades pel PSC. Conscient que es tracta d’una matèria sensible que pot comportar una enganxada entre ministeris i que causa irritació en els sindicats policials, el posicionament de la Generalitat és no fer un casus belli de l’assumpte, tot i que el president Salvador Illa ha defensat la "reconversió" de la Via Laietana en un lloc de memòria.

Fonts de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica asseguren que no plantejaran un pols al Govern per anar més enllà sinó que se cenyiran a la col·locació de la placa i avançaran només partint d’acords entre les administracions –Generalitat, Estat i Ajuntament.

"No amagar els fets"

En tot cas, a 20 metres de l’entrada de l’edifici ja hi ha una placa que va instal·lar el 2019 l’Ajuntament de Barcelona per recordar que el lloc va ser epicentre de la repressió política, però que ha sigut vandalitzada moltes vegades. Les entitats memorialistes lamenten que la intenció del Govern sigui no anar més enllà de la col·locació d’una nova insígnia. "No pot ser que un espai que ha provocat tant dolor continuï sent d’ús policial", assegura Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Segons el seu parer, ni tan sols "a la mateixa Policia li convé quedar-s’hi" amb totes aquestes ombres.

Ho subscriu Josep Cruanyes, que està al capdavant de la Comissió de la Dignitat, que argumenta que la "reparació" suposa "no amagar els fets" o "reduir-los al simbolisme" d’una placa. "A una Policia democràtica li hauria de cremar a les mans estar allà", afirma, a més d’advertir del "greuge" i el "dolor" que continua implicant per a moltes víctimes passar per davant de la comissaria. "Ha arribat el moment que el Govern tingui coratge i faci el pas", defensa Vallejo, que recorda que el projecte que han posat les entitats sobre la taula és que l’edifici es reconverteixi en un centre de reinterpretació i de memòria de la lluita de l’antifranquisme.

Programa d’actes

La previsió és que durant la segona setmana de març es presenti el programa d’actes que es portaran a terme en els pròxims mesos a Catalunya pel 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i que inclou un acte en memòria del president Lluís Companys, que va ser afusellat el 1940 pel règim.

Notícies relacionades

A més de la comissaria de la Via Laietana també serà reconegut com a espai de memòria la presó Model, si bé ja funciona com a tal perquè així ho van acordar l’Ajuntament de Barcelona durant el primer mandat d’Ada Colau i la Generalitat quan governaven Junts i ERC.

Alguns dels altres actes que hi ha previstos en el programa són una exposició sobre el moviment estudiantil contra Franco i un concert d’homenatge a tots els cantautors antifranquistes. També hi haurà més debats i representacions teatrals.