Tres mesos d’investigació de la dana acorralen l’estratègia de Mazón

El 5 de desembre del 2024, una mica més d’un mes després de la dana que va provocar 227 morts a València, el Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja va iniciar la investigació de la gestió de l’emergència per part de les administracions públiques. S’obria una instrucció judicial que a mesura que avançava anava posant contra les cordes un Consell al qual la jutge de Catarroja apunta com a responsable últim de la "inactivitat" que el 29 d’octubre va donar com a resultat un "aclaparador" i "evitable" nombre de morts. Tant és així que, segons la magistrada, ha anat demanant informació i publicant interlocutòries i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha hagut d’anar modelant el seu relat del que va fer i no va fer aquell dia fatídic amb una estratègia que sembla que mira més al futur judicial que al present polític.

¿Qui va enviar l’SMS?

El primer que va fer la jutge després d’assumir la competència sobre totes les diligències obertes va ser remetre ofici al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè aportés documentació sobre els embassaments de Forata, Loriguilla i Buseo i l’organigrama de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. També va oficiar el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat perquè informés de totes les actuacions que va dur a terme el 29 i 30 d’octubre i va reclamar a la Conselleria d’Emergències que comuniqués qui va prendre la decisió d’emetre l’alerta a la població.

El Consell va respondre en relació amb els avisos i el pla antiriuades, però no amb el nom del responsable d’emetre l’SMS a les 20.11 hores del 29 d’octubre, una decisió que la jutge veu "fonamental" en la seva investigació, ja que en les declaracions de testimonis "es constata desconeixement per part les víctimes de la situació d’altíssim risc en la qual es trobaven pel desbordament de la rambla del Poio i del barranc de l’Horteta".

Així ho dicta la instructora en una interlocutòria del 6 de febrer. Fins llavors, la postura del Consell havia sigut primer que el Cecopi és un "òrgan col·legiat" amb el qual no podia identificar una sola persona, i després que era un "òrgan de coordinació". Després de l’ultimàtum de la jutge, la Generalitat va assenyalar la consellera de Justícia i màxima responsable de les emergències el 29-O, Salomé Pradas, i la delegada del Govern, Pilar Berbabé, com a màximes responsables del Cecopi.

Però el 17 de febrer l’estratègia judicial de la Generalitat va començar a ensorrar-se mentre la instructora apuntava a l’actuació d’un Mazón que semblava anar esquivant polèmiques com el seu dinar a El Ventorro mentre alguns municipis s’inundaven. La jutge assenyala que "els danys materials no es podien evitar, però les morts sí". Apartava el focus del Govern i el situava sobre el Consell al considerar que "el nivell d’alerta que es va mantenir no comportava l’assumpció de l’emergència per l’Administració Central". I reclamava a la Generalitat que aclarís si va acudir "alguna autoritat al Cecopi" abans d’enviar l’alerta, per si s’hagués esperat Mazón per enviar-la a les 20.11.

"L’objectiu de la investigació s’ha de centrar en la palmària absència d’avisos a la població, que no va poder prendre cap mesura per protegir-se", assegurava en una contundent interlocutòria la jutge, que així mateix considera que la relació entre l’hora d’enviament i el contingut de l’SMS, "tardà i erroni", i les morts, és clara: "Constitueix un nexe comú en les morts, el desconeixement total i absolut de la situació de risc". Fins i tot així, el Consell mantenia el secretisme sobre l’agenda de Mazón.

Notícies relacionades

Feijóo proposa que els autònoms facin una declaració a l’any i no per trimestre com fins ara

El Govern i ERC ultimen un nou decret per regular els lloguers de temporada

Hora d’arribada al Cecopi

El 24 de febrer és fonamental: la jutge rebutja una querella per homicidis i lesions per imprudència contra la delegada del Govern perquè la competència de les emergències "és autonòmica" i la "inactivitat es va produir en aquell àmbit". I aquell dia Mazón per fi revela les seves trucades la tarda del 29-O, l’última a la consellera d’Emergències, que demostraria que Mazón encara no havia arribat al Cecopi. L’endemà, la Generalitat va apuntalar aquest gir informant la jutge que no havia arribat quan es va enviar l’alerta. Aquest nou relat, nociu en termes polítics per ampliar la seva absència, buscaria reduir la responsabilitat judicial del president, que el 26 de febrer va afirmar que va arribar al Cecopi a les 20.28 h.