El reconeixement de la comissaria de Via Laietana com a lloc de memòria es limitarà a una placa

Fonts del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica relaten que a la placa s’explicaran «els fets que allà van passar» i que la seva col·locació està inclosa en el programa de commemoració dels 50 anys de la mort de Franco a Catalunya. Es pretén, amb això, donar compliment al que estableix la llei de memòria «per dignificar les víctimes i per donar garanties de no repetició». No obstant, adverteixen que no s’ha de «confondre’s això amb un canvi d’ús» de l’edifici, una cosa que asseguren que ha de decidir el Ministeri d’Interior. El seu titular, Fernando Grande-Marlaska, s’ha oposat reiteradament que es desallotgi d’allà a la Policia per ressituar-la en altres instal·lacions al·legant que el cos és democràtic.

En tot cas, apunten des del Ministeri de Memòria Democràtica, «si s’obrís el debat sobre diferents usos, ja sigui parcial sigui total», aconseguiria en coordinació amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, les dues administracions governades pel PSC. Conscient que es tracta d’una matèria delicada que pot suposar un xoc entre ministeris i que aixeca polseguera en els sindicats policials, el posicionament de la Generalitat és no fer ‘casus belli’ amb l’assumpte, malgrat que el president Salvador Illa ha defensat la «reconversió» de Via Laietana en un lloc de memòria. Fonts de la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica asseguren que no plantejaran un pols al Govern per anar més enllà, que se cenyiran a la col·locació de la placa i que s’avançarà només partint d’acords entre les tres administracions –Generalitat, Estat i ajuntament–.

Les entitats demanen «coratge» al Govern

En tot cas, a 20 metres de l’entrada de l’edifici, ja existeix una placa que va instal·lar el 2019 l’Ajuntament de Barcelona per recordar que el lloc va ser epicentre de la repressió política, però que ha sigut vandalitzada en moltes ocasions. Les entitats memorialistes lamenten que la intenció del Govern sigui no anar més enllà de la col·locació d’una nova insígnia. «No pot ser que un espai que ha provocat tant dolor continuï sent d’ús policial», assegura Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. Segons el seu parer, «no li convé ni a la mateixa Policia» quedar-se allà amb aquestes ombres.

Ho subscriu Josep Cruanyes, que està al capdavant de la Comissió de la Dignitat, que argumenta que la «reparació» suposa «no amagar els fets» o «reduir-los al simbolisme» d’una placa. «A una Policia democràtica els hauria de cremar a les mans ser allà», afirma, a més d’advertir del «greuge» i el «dolor» que continua suposant per a moltes víctimes passar per davant de la comissaria. «Ha arribat el moment que el Govern tingui coratge i faci el pas», defensa Vallejo, que recorda que el projecte que han posat les entitats sobre la taula és que l’edifici es reconverteixi en un centre de reinterpretació i de memòria de la lluita de l’antifranquisme.

Programa d’actes a Catalunya

La previsió és que durant la segona setmana de març es presenti el programa d’actes que es portaran a terme en els pròxims mesos a Catalunya pel 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i que inclou un acte en memòria del president LluísCompanys, afusellat el 1940 pel règim.

Notícies relacionades

Una placa evocarà la comissaria de la Via Laietana com a lloc de memòria

Ayuso crida a la rebel·lió del PP contra la quitació

A més de la comissaria de Via Laietana, també serà reconegut com a espai de memòria la presó la Model, malgrat que ja funciona com a tal perquè així ho van acordar l’Ajuntament de Barcelona durant el primer mandat d’Ada Colau i la Generalitat quan governaven Junts i ERC.

Altres actes previstos en el programa són una exposició sobre el moviment estudiantil contra Franco i un concert d’homenatge als cantautors antifranquistes, a més de debats i representacions teatrals.